MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST: El 20 de gener de 1906 neix a Badalona el militant anarcosindicalista Josep Costa Font

El 1939 s'exilià i acabà al camp de concentració de Sant Cebrià al Rosselló. 

Durant els anys seixanta mantingué contactes des del clandestí Sindicat Fabril de Badalona amb els sectors partidaris del «Sindicat Vertical» i per aquest motiu en 1965 fou expulsat de la CNT-AIT durant un viatge a Perpinyà, però no participà en el pacte del Cinc Punts i s’oposà a les eleccions sindicals del «Vertical». Organitzà un Comitè Regional de Catalunya de la CNT al marge del Comitè Regional de la CNT-AIT Interior, al del sector ASO i del sector cimc-puntista o Comitè Royano. 

L’any 1972 organitzà el grup llibertari Justícia i Llibertat i a multicopista féu una tirada del manifesta autònom BOICOT ELECCIONES SINDICALES, que també imprimí a Tolosa el MIL.  

Josep Costa Font:

El 20 de gener de 1906 neix a Badalona (Barcelonès Nord) el militant anarcosindicalista Josep Costa Font. Era fill d'un republicà radical que fou regidor de l'Ajuntament badaloní. Només va assistir a l'escola entre els quatre i els nou anys, però adquirí una gran educació autodidacta.

Als dotze anys  es posà a treballar en una granja a Barcelona i en el 1923 la deixà per retornar a Badalona, on començà com a aprenent de teixidor --a partir de la dècada dels trenta es convertirà en un expert en qüestions tèxtils. En el 1924 s'afilià a la Confederació Nacional del Treball (CNT) i a partir del 1926 treballarà en la «Cooperativa La Moral» de Badalona. El 1927 milità en el sindicat professional «El Radium», del qual serà secretari a Badalona, i durant la dictadura de Primo de Rivera s'acostà al catalanisme, però sense participar en política. En el 1930 fou tancat per solidaritat i fou alliberat després d'una vaga en suport seu, però va ser acomiadat per la seva pertinença al comitè de fàbrica i perseguit, refugiant-se a Roda de Ter. L’abril del 1931 participà en la proclamació de la República a Badalona, però poc després marxa a Barcelona per alliberar els presos. A partir de 1931 formarà part de la Junta del Sindicat Fabril i Tèxtil de Badalona.

Quan les tensions sindicals entre la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) i el sector «trentista» s'accentuaren, s'automarginà fins a la tornada de la unitat a Badalona l'any  1935. A començaments del 1936 fou nomenat secretari del Sindicat Tèxtil badaloní, que comptava amb 4.000 afiliats, i fou, amb Ramón Martínez González, fou l'eix de l'autogestió tèxtil, col·lectivitzant 39 fàbriques. En el 1938, després de l'enfonsament del front aragonès, s'incorporà a la XXVI Divisió (ex columna Durruti) de l'Exèrcit Popular, on fou delegat de la IV Centúria.

El febrer de 1939 s'exilià i acabà al camp de concentració de Sant Cebrià al Rosselló. En el 1941, amb Ramon Martínez, treballà a Castras (Tarn, Miègjorn-Pirenèus, Occitània), on participà en diverses actuacions del maquis llibertari.

Després va fer feina en diversos batallons de treballadors estrangers (pagès, llenyataire, paleta, fonedor, obrer tèxtil) fins al 1944, quan fou detingut pels alemanys, però poc després aconseguí fugir.

Va viure a l’Exili fins al 1951, any que tornà a la Península, on prengué contactes amb les restes de la CNT. Després de muntar una fàbrica de teixits per encàrrec a Miranda de Ebro (Burgos,Castella la Vella), tornà a Catalunya (Guissona, Barcelona i Badalona), on realitzà treballs en el sector tèxtil.

El 24 d'octubre de 1963 representà la CNT de Catalunya en una reunió entre el Secretariat Intercontinental de la CNT en l’Exili (SI) i la CNT-AIT de l'Interior.

L'any 1965 s'instal·la a Badalona i anys després a Barcelona. Durant els anys seixanta mantingué contactes des del clandestí Sindicat Fabril de Badalona amb els sectors partidaris de l’Organització Sindical/Central Nacional Sindicalista (CNS, «Sindicat Vertical») i per aquest motiu en 1965 fou expulsat de la CNT-AIT durant un viatge a Perpinyà (Rosselló). Però no participà en el pacte del Cinc Punts i s’oposà a les eleccions del «Sindicat Vertical». 

Organitzà un Comitè Regional de Catalunya de la CNT al marge del Comitè Regional de la CNT-AIT Interior (Terrassa/Barcelona), al del sector ASO i del sector cinc-puntista o Comitè Royano.

L’any 1972 organitzà el grup llibertari Justícia i Llibertat i a multicopista féu conjuntament amb el membre de NEGRO & ROJO Miquel-Dídac Piñero una tirada del manifest autònom BOICOT ELECCIONES SINDICALES, que també imprimí a Tolosa Oriol Solé pel MIL.

Mort Franco, es mostrà força actiu en la reconstrucció confederal, participant en el míting de Mataró del 31 d'octubre de 1976 i tres anys després fou nomenat secretari del Sindicat de Professions Liberals de Barcelona.

Durant els seus últims anys participà en nombroses iniciatives: Associació de Jubilats, Associació de Veïns de Badalona, Museu de Badalona, tertúlia del Centre Lleidatà, conferències, delegat a congressos, entrevistes, col·laboracions a periòdics i revistes, etc.

Arran del V Congrés de la CNT va fer costat al sector Congrés de València, participant en conferències i gires propagandístiques. En aquesta època mantingué una estreta relació amb la Fundació Salvador Seguí i la CGT.

Va col·laborar en nombroses publicacions, com ara Amicale Durruti, Anthropos, Catalunya, CNT, Historia Libertaria, Polémica, Solidaridad Obrera, La Voz Confederal de Rubí, etc.

És autor dels llibres Proyección y actuación de la CNT y el anarquismo en la sociedad actual (1978, amb Severino Campos), Cuando los mitos sólo son mentira. Una FAI adulterada vista por dentro (1980) i deixà inèdit un escrit conjunt amb Ramón Martínez González, Por qué fuimos militantes de la CNT.

Josep Costa Font va morir el 17 de novembre de 1990 al Centre Mèdic de Cant Ruti (Badalona, Barcelonès Nord). En 2008 el Centre de Documentació Antiautoritari i Llibertari (CEDALL) i el «Centre d'Estudis Llibertaris Frederica Montseny» publicà l'inèdit Memorias de un colectivista libertario badalonés.(1936-1939).