MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NOES-EST: El 19 de gener de 1953 mor a Diá l'anarcosindicalista Ramon Molist Valls

Bitllet de Mataró del 1937 amb la signatura de Ramon Molist Valls

Havia nascut el 1885 a Espinelves (les Guilleries) 






 

Ramon Molist Valls: 

El 19 de gener de 1953 mor a Diá (Roine-Alps, Arpitània) l'anarcosindicalista Ramon Molist Valls. Havia nascut el 1885 a Espinelves (les Guilleries, Osona). S'instal·là a Mataró (el Maresme), on treballà de jornaler i de teixidor, i s'afilià a la Confederació Nacional del Treball (CNT).

Entre 1913 i 1914 formà part dels jurats obrers dels Tribunals Industrials de la Junta de Reformes Socials de Mataró. El 5 de setembre de 1923 presidí una reunió del Sindicat d'Obrers en Gèneres de Punt de la CNT per tractar sobre el lock-out que la patronal mataronina havia declarat. L'1 de gener de 1926 signà el manifest fundacional del grup editor del periòdic Vida Sindical, que sortí publicat en el número 1 del 16 de gener d'aquell any; aquest manifest va ser firmat per un grup de 22 coneguts militants cenetistes catalans --Adrià Arnó, Corney, Ladislau Bellavista, Coll, Banet, Pedemonte, Ramon Molist, Gascón, Lleonart, Quintà, Joan Peiró, Ángel Pestaña, Minguet, Piñón, Calomarde, Bono, Porquet, Marró, Vidal, Renold, Manuel Pérez (Óptimo) i Àngel Abella--, que va tenir molt de ressò, i que alguns han interpretat com a un precedent directe del trentisme, per mor de les seves concomitàncies pel que fa a idees i a persones.

El Primer de Maig de 1930 presidí, amb altres companys (Enric Dalmau, Ramon Magre, Jordi Pi i Francesc Arin) un acte al cinema Modern de Mataró, organitzat pels sindicats locals, on demanaren el desarmament del sometent, la dissolució dels comitès paritaris, l'amnistia dels presos polítics i socials i el restabliment de les garanties constitucionals. Entre l'11 i el 17 de juny representà, amb Jaume Galceran, el Sindicat d'Art Fabril de la CNT de Mataró en el Tercer Congrés Nacional de Sindicats de la CNT («Congrés del Conservatori») que se celebrà a Madrid i on defensà les tesis sobre les federacions d'indústria de Joan Peiró.

Arran de la ruptura confederal, milità en el sector trentista i en els Sindicats d'Oposició de la CNT. Quan esclatà la Guerra Civil, formà part del Consell d'Economia, en nom dels Sindicats d'Oposició, i del Comitè de Salut Pública (Comitè Local Antifeixista). Posteriorment, i fins el 1937, fou regidor d'Economia i Treball, en nom de la CNT, de l'Ajuntament de Mataró. També presidí la Junta d'Administració Municipal de la Finca Urbana mataronina.

Entre desembre de 1936 i febrer de 1937, va ser president alcalde accidental del Consell Municipal d'aquesta localitat i, el juny de 1937, va ser elegit president alcalde perquè l'anterior, Salvador Cruxent Rovira, havia emmalaltit.

En el 1939, amb el triomf militar franquista, passà la frontera del Pirineu amb la seva família i patí els camps de concentració, mentre que la seva dona i seva filla van anar a un refugi femení instal·lat en un convent de monges. Després, elles s'instal·laren a Lo Luc (Provença, Occitània) i ell a Sent Paul de Tricastin (Roina Alps, Arpitània), on treballà de teixidor, i posteriorment tota la seva família s'establí a Diá, on ell va fer de jardiner.