 |
| Dibuix d'Isidre Vicens, fet a Girona el 1949 |
L'Isidre ens ha deixat content perquè no pensava veure tant
a prop l'alliberament del principal jou, i ja sentia cada dia més a prop la
calidesa plena
[Girona 20/01/2016]
DANIEL BONAVENTURA
Hem acomiadat l'Isidre Vicens en el rigor del mes de gener
però amb el sol que ja escalfa una mica més cada dia. No vaig ser amic personal
de l'artista però el porto a l'ànima com si hi hagués conviscut llargament.
Resulta que, per herència paterna, sóc dipositari de tres de les seves pintures
a l'oli: una vista de les cases de l'Onyar amb el Pont d'en Gómez i una família
gitana feinejant a la llera, un paisatge de la vall de Sant Daniel i un
esplèndid retrat del meu pare, Lluís Bonaventura, Lluís de L'Arc. Tres obres inèdites.
Tres obres que han presidit des de les parets de casa totes les estacions de la
meva vida. La suma diacrònica dels impactes rebuts d'aquests tres olis, mil
vegades vistos, mil vegades sentits, mil vegades admirats, deixa un pòsit
intens inesborrable. És el pòsit de la colla que en plena llosa a la ciutat
grisa i negra va confiar cegament en el ressorgiment de l'essència de la Girona
emprenedora i espiritual, la Girona compromesa amb el món en cada època, la
Girona juganera i transcendent.
L'Isidre ens ha deixat content perquè no pensava veure tant
a prop l'alliberament del principal jou, i ja sentia cada dia més a prop la
calidesa plena.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada