 |
| El Teatre del Bon Pastor, que s´espera reobrir en breu |
La parròquia engega una iniciativa reobrint el teatre, del
qual podran fer un ús cultural les associacions dels barris
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 05/01/2016
Figueres (Alt Empordà).-
Les polítiques centrades només en la seguretat són insuficients per abordar la
greu problemàtica del barri de Sant Joan de Figueres (Alt Empordà), que s'està
estenent com una «metàstasi» a altres zones. És el que creu el rector del Bon
Pastor, Josep Taberner, molt crític amb un govern municipal que creu que no
actua prou socialment i educativament i, en canvi, fa molta política
d'aparador. Fa una crida perquè totes les administracions s'impliquin i
impliquin les entitats i associacions. A la parròquia s'estan ultimant els
tràmits per reobrir el teatre perquè les associacions dels barris en facin un
ús cultural.
Des de fa dos anys és el rector de la parròquia i viu de
prop problemàtiques del barri on està convençut que s'ha instaurat la política
del silenci. És coneixedor del testimoni de persones de barris propers que
expliquen que han estat assetjades per grups que els volen comprar l'habitatge
per 40.000 euros i estendre el radi del barri de Sant Joan per la impunitat que
els dóna; de persones a qui punxen la llum pel consum de marihuana; de les cues
als caixers per cobrar les ajudes el dia 10 o de la impotència dels educadors
del CEIP Pous i Pagès perquè «no hi ha cap acció conjunta» amb plans com el de
l'absentisme escolar que acaba amb accions només puntuals. Per al rector, tal
com ha posat de manifest més d'un cop públicament, el darrer en un article al
setmanari Empordà, només amb la seguretat no hi haurà una solució. «Crec que
aquestes situacions socials només poden afrontar si les tractem amb un
enfocament global; crec que l'error radica en aquest cas, a posar tots els
esforços en un únic punt, la seguretat», conclou. Considera que s'ha d'escoltar
la gent del barri i entendre què passa i fer un tractament global. «Fa molt que
molta gent ja diu que hi ha solucions que no vénen per la premsa o per etiquetes
polítiques».
Taberner és molt crític amb les actuacions per part de
l'administració local. Qualifica «d'irresponsable» detectar situacions que
s'han d'abordar socialment; «quan tens un pla de xoc treballat amb gent del
barri; amb tècnics que hi treballen a dins i que el coneixen més bé que ningú»,
quan tens un pressupost elevat per dedicar-hi i «només ens dediquem a fer veure
que es fa la feina» o «a fer veure que amb seguretat, s'arreglarà tot».
Considera, per exemple, que dedicar-se a posar multes que ningú pagarà és donar
més impunitat al barri. «Asseiem-nos, parlem-ne, plantegem una acció conjunta,
un projecte social, cívic, urbanístic, i, per què no, policial», diu el rector,
que fa una crida a tots els grups, administracions i entitats. Des de la
parròquia s'ha estat treballant perquè les associacions puguin disposar d'un
local per a activitats lúdiques o culturals reobrint el teatre que des de fa
uns anys està tancat. L'anterior rector va portar a terme iniciatives per
equipar-lo i se'l va legalitzar i ara només s'està pendent d'un conveni amb
l'Ajuntament per poder-lo obrir.
Per part de l'administració des de fa anys es parla de
projectes i plans per al barri on es concentra la comunitat gitana, que no han
acabat mai de resoldre la situació. S'ha acabat convertint en un barri
marginal, on les forces de seguretat tenen problemes per actuar-hi i on alguns
veïns s'hi mouen sovint fent accions delictives de forma impune. L'actual
govern va posar sobre la taula un nou projecte, el de rehabilitació, anunciant
que s'enderrocarien 44 habitatges del nucli més conflictiu i amb la reubicació
de les persones en altres allotjaments socials. L'abril de 2015 es va
enderrocar la primera, però no se n'ha tirat a terra cap més. També s'ha
aconseguit treure les persones que ocupaven un bloc al carrer Ramon Mandri, tot
i que una part hi tornaran perquè tenien un lloguer antic. Quatre de les
famílies ocupants van acabar en una altra propietat a Vilafant (Alt Empordà) que
també van ocupar.
Per part d'Endesa es porten terme periòdics controls per
frau de llum però es troben que sovint han de desconnectar més d'una vegada el
mateix habitatge perquè quan marxen ho tornen a punxar. L'Ajuntament de
Figueres va anunciar fa uns dies que s'havien fet 119 actuacions contra el frau
i 68 per ocupacions. El 22 de desembre quan els Mossos d’Esquadra anaven a
detenir un veí, altres veïns i familiars els ho van intentar impedir. Per Josep
Taberner, l'episodi «és un símptoma greu d'una situació que no té una solució
sols en la força, la seguretat i les batudes per restablir el subministrament
elèctric».
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada