Una
política al servei de les classes benestants.
El
relleu d'Artur Mas al capdavant de la Generalitat ha governat Girona
amb escassa sensibilitat social i amb decisions espectaculars però
sense resultats tangibles .
El
cas de Juan Pablo Torroija.
El
consistori gironí vol desallotjar una comunitat gitana que porta més
de 50 anys vivint al barri de les Pedreres.
 |
| Carles Puigdemont ha estat alcalde de Girona durant més de quatre anys i regidor del mateix consistori des del mes de juny de l'any 2007 |
TRAMUNTANA
VERMELLA MAIL 12/01/2016
Girona (Gironès).-
Llegim a DIRECTA i a
ARIET que al darrer minut de la pròrroga Junts pel Sí i la CUP van
formalitzar el dissabte un acord per formar govern. Carles
Puigdemont, que ha estat l'alcalde de Girona des del 2011, ha rebut
l'encàrrec de succeir Artur Mas a la Presidència de la Generalitat.
Aquesta proposta pivota damunt de dos eixos: per un cantó, el relleu
generacional de CDC, que busca refundar el partit per retrobar
l’espai electoral perdut després d’anys de retallades i
polítiques antisocials. Per l’altre, posar al capdavant de
l'heterogènia coalició de JxS un candidat qualificat de
"progressista" pel mateix nucli convergent. Tot i que a
primera vista pot semblar un polític que busca consensos amplis i
que té sensibilitat social, l’acció de govern impulsada per
Puigdemont a Girona dibuixa un perfil diametralment oposat.
Una
política al servei de les classes benestants
La
política municipal de Puigdemont ha anat dirigida en gran mesura a
satisfer les classes benestants de Girona i a promocionar la ciutat
com una marca comercial atractiva al turisme estranger.
Aigües
Girona, Salt i Sarrià
Un
exemple significatiu va ser la compra de la col·lecció de quadres
de Santos Torroella per 3'9 milions d’euros. Aquesta operació va
ser finançada per l'empresa mixta Aigües de Girona, Salt i Sarrià
de Ter, al Gironès, a la qual l'equip de Puigdemont va prorrogar la
concessió del servei fins l'any 2020. Tot i que Puigdemont ho va
negar repetidament, la pròrroga del conveni especifica clarament que
el cànon de l'aigua és un préstec encobert que s'haurà de
retornar a través dels rebuts.
 |
| El restaurant de luxe sobre el riu Onyar es va materialitzar gràcies a una concessió municipal |
Temporada
Alta, el restaurant al Pont de Pedra i Joc de Trons
Els
més de 700.000 euros en subvencions que rep festival el Temporada
Alta, gestionats de forma molt opaca per la productora Bitò
Productions; la concessió ad hoc per penjar un restaurant de luxe
sobre el riu Onyar mentre la resta de bars i restaurants s'adapten
amb dificultat a l'estricta ordenança de civisme; o perdonar les
taxes municipals a la productora d'audiovisuals HBO pel rodatge de
Joc de Trons; també exemplifiquen el tipus de polítiques que ha
executat Puigdemont a Girona.
Montjuïc,
Palau i Montilivi graners de vots per Puigdemont
Malgrat
les protestes dels moviments socials, els barris benestants de
Montjuïc, Palau i Montilivi van premiar aquest tipus de polítiques
en les passades eleccions municipals i van donar un ampli suport a
l'alcalde convergent.
Vincles
amb el sionisme i la secta Opus Dei
Durant
el seu mandat, Puigdemont ha incrementat els vincles amb l’Estat
sionista d’Israel. A banda de les piulades personals des del seu
compte de Twitter donant suport a la darrera ofensiva sobre la franja
de Gaza, hi ha hagut contactes constants entre Tel-Aviv i Girona.
L'any 2011, Puigdemont va rebre els alcaldes de les ciutats d'Holon,
Jurfeish, Beer Yaakov i Tirat Carmel. També ha col·laborat amb el
president de la Comunitat Israelita de Catalunya, Uriel Benguigui, i
va rebre la visita de l’ambaixador d’Israel, Alon Bar. A banda
dels vincles amb personalitats del sionisme, l’Ajuntament de Girona
dóna una subvenció anual de 210.000 euros al Patronat del Call
Jueu, del qual forma part un ex coronel de l’exèrcit de l’aire
d’Israel. L'Auditori també ha programat concerts i espectacles
d'artistes que justifiquen el genocidi palestí, com ara el de la
cantautora Noa.
Puigdemont
manté vincles molt estrets amb l'Església Catòlica. Mentre ha
estat alcalde, ha participat en tota mena de cerimònies religioses i
fins i tot en la celebració del cinquantè aniversari d'una escola
de l'Opus Dei, el Bell-lloc del Pla.
L'any
2014, va encarregar una escultura amb tota mena de referències
religioses per homenatjar una entitat ultra conservadora, els
Manaies. Les referències a la religió catòlica també han aparegut
de forma constant en els cartells de la festa major de la ciutat. Res
estrany si tenim en compte les seves arrels carlistes a Amer (la
Selva).Totes aquestes actuacions han posat en entredit la laïcitat
del consistori gironí.
Una
ciutat apuntalada per la seguretat ciutadana
Durant
aquests darrers anys, a Girona hi ha hagut una clara tendència a
regular fins a l'extrem les conductes a l’espai públic. Dins de
l’apartat de l’Ordenança Municipal de Civilitat aprovada el 2012
que porta com a títol un eloqüent ‘Decòrum’, es prohibeix a la
ciutadania activitats tan inofensives com penjar roba al balcó,
jugar a pilota al carrer, menjar entrepans als parcs públics, anar
amb patins o circular amb bicicleta per alguns carrers del Barri
Vell.
I
per fer efectives aquestes mesures, l'Ajuntament ha instal·lat
càmeres de seguretat fixes repartides per la ciutat i dispositius de
gravació als cotxes patrulla de la policia local. Aquest és un fet
controvertit, ja que col·lisiona amb l’actual legislació de
videovigilància --el Reial Decret 1720/2007-- que no permet les
gravacions en moviment, ja que esdevenen una intromissió il·legítima
a la intimitat i al dret a la imatge de les ciutadanes.
El
cas de Juan Pablo Torroija
Un
dels fets més polèmics i que ha posat en evidència la gestió de
l’equip de govern és la mort de Juan Pablo Torroija a la
comissaria de la policia local. Després que Juan Pablo se suïcidés
a la cel·la, Puigdemont va trucar a totes les regidores i a la
premsa local per assegurar-se que la versió oficial dels fets, la
que exculpava el cos policial, fos la que sortia a la llum pública.
El fet que la policia hagués presenciant un intent de suïcidi previ
i no hagués pres les mesures per evitar un altre intent, i la
inoperància d’un equip de govern, que va trigar més de 20 dies a
avisar la família del difunt, ha portat el cas als jutjats.
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL va denunciar els fets i la CUP Girona va
demanar explicacions a Puigdemont. Benet Sallellas, ara diputat, és
l’advocat de la família Torroija.
Un
Ajuntament poc transparent
Durant
el debat d'investidura, Puigdemont va insistir en què la
transparència haurà de caracteritzar la futura administració
catalana. Tot i això, ell mateix no es pot posar com a exemple, ja
que com alcalde l'índex de transparència de Girona ha caigut cinc
punts. Aquest índex l'elabora l'ONG Transparència Internacional,
que analitza els 110 ajuntaments més poblats de l’Estat Espanyol.
Mentre que el 2012 Girona ocupava el 52è lloc, al 2015 va retrocedir
fins a la posició 90. ARIET ha comprovat de primera mà la manca de
transparència del consistori, que no ha donat resposta a diverses
sol·licituds presentades.
Un
alcalde que no ha governat per a totes les gironines
En
contra del que afirmava el president del grup parlamentari de CDC,
Jordi Turull, al ple d'investidura, Puigdemont no ha governat per
totes les gironines. Un exemple evident el trobem al barri de les
Pedreres, del qual el batlle de Girona ha volgut foragitar una
comunitat gitana que hi viu des de fa cinquanta anys. La seva idea és
convertir l’espai en un parc i construir-hi tota mena d’atraccions
i establiments comercials.
Puigdemont
ha impedit --juntament amb el PP-- que el consistori donés suport a
la ILP d’habitatge
L'equip
de govern encapçalat per Puigdemont també ha multat la indigència,
ha tancat contenidors amb cadenats i ha impedit --juntament amb el
PP-- que el consistori donés suport a la ILP d’habitatge.
L’Ajuntament
ha tapiat una desena de pisos ocupats per persones sense recursos ni
sostre, actuant amb força i unilateralitat, sense obrir un procés
judicial i sense oferir alternatives de reallotjament.
Tampoc
les veïnes dels barris més populars del sector est es van mostrar
satisfetes de veure com s’enllestia l'obra faraònica d’un nou
pont sobre el riu Ter al nord de la ciutat, mentre el consistori
ignorava la seva reivindicació de construir un pont de vianants que
permetés als infants anar a escola quan plou.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada