Fernández
Díaz subratlla que l’Estat compta amb la Guàrdia Civil per fer
complir les lleis espanyoles.
El
ministre de l'Interior en funcions confia que "imperarà el
sentit comú" i que el Govern espanyol no haurà d'aplicar cap
mesura contundent per evitar la ruptura d'Espanya.
L’Assemblea
Nacional queda fora de joc a causa del pla B de Convergència.
Benet
Salellas creu que la dimissió de dos diputats és «justícia
primitiva».
Anna
Gabriel revela que en la negociació «ens van dir que el cap d'un
israelià val més que el de deu palestins».
L’advocat
de l’Estat espanyol voldria impugnar la presa de possessió de
Puigdemont.
Per
la fórmula utilitzada per a prometre el càrrec, que no fa
referència al rei ni a la constitució.
[Barcelona
(República Catalana) 12/01/2016]
L’AMIC DEL POBLE
El
ministre de l'Interior en funcions i membre de la secta Opus Die,
Jorge Fernández Díaz, ahir, el mateix dia que el rei no va voler
rebre la presidenta del Parlament de Catalunya, va aprofitar l'acte
d'entrega de despatxos de tinent a oficials de la Guàrdia Civil a
Aranjuez (Madrid) per subratllar que aquest cos militar espanyol de
seguretat és un dels instruments de què disposa el Govern espanyol
per fer complir les lleis espanyoles i l'ordre constitucional de
1978. Després de la cerimònia oficial, Fernández Díaz es va
referit a la situació en el Principat de Catalunya després de la
investidura de Carles Puigdemont com a nou president de la
Generalitat --que ha promès aplicar immediatament la declaració
rupturista-- i va confiar que "imperi el sentit comú i de la
responsabilitat" perquè el Govern espanyol no hagi d'utilitzar
cap de les mesures que la llei permet per frenar una possible ruptura
d'aquesta comunitat autònoma amb el Regne d’Espanya. Va voler
deixar clar que ell, com a ministre de l'Interior, no té cap
indicació en particular respecte a aquesta qüestió, "i si en
tingués alguna, no la comentaria", va dir, però ha explicat
que el Govern espanyol "sap", com el conjunt dels
espanyols, que "té en la Guàrdia Civil un instrument" a
les seves "ordres" per "defensar en tot moment i en
totes circumstàncies l'ordenament jurídic i la Constitució".
Fernández Díaz va assegurar que malgrat que el Govern del Regne
d’Espanya estigui en funcions, aquestes no les té limitades per
"preservar l'ordenament constitucional". "Que ningú
en tingui cap dubte", va recalcar.
Resposta
de l’Estat amb “gradualisme”
"Confiem
que el sentit de la responsabilitat s'imposarà i no es pretendrà
desplegar el que aquesta resolució nul·la estableix", va
emfatitzar el titular d'Interior, abans d'assegurar que el Govern
actuarà amb "proporcionalitat, gradualisme i prudència, però
amb fermesa i amb convicció". "Que no ho dubti ningú: amb
la unitat d'Espanya no s'hi juga", va sentenciar. Respecte de la
intenció de Puigdemont d'aplicar immediatament la resolució
parlamentària del 9 de novembre --que inicia el camí de desconnexió
amb el Regne d’Espanya-- que va explicitar en el seu discurs
d'investidura, Fernández Díaz ha assenyalat que les paraules "se
les emporta el vent", perquè "una cosa és parlar, i una
altra, actuar". Segons ell, la sessió d'aquest diumenge al
Parlament de Catalunya no va ser res més que la investidura del 130
president de la Generalitat, que té "la seva legitimitat en la
Constitució espanyola i l'Estatut". "Les paraules se les
emporta el vent. El que és, és i no deixa de ser-ho perquè a algú
se n'hi en vagi una mica la llengua", va asseverar.
La
desconnexió del rei d’Espanya
Sobre
la negativa de Felip VI, cap d’Estat d’Espanya, a donar audiència
a Carme Forcadell cal senyalar que en la contesa algeriana el cap
d’Estat francès Charles De Gaulle va rebre la direcció del FLN
per pactar d’autodeterminació d’Algèria. Serà pel fet que De
Gaulle era un militar aristòcrata que no pertanyia a la família
dels Borbons?
Màrius
Carol, director de La Vanguardia i acèrrim defensor de la tercera
via, assegura en un article d’opinió que “hauria estat oportú”
que el monarca espanyol rebés la presidenta del Parlament, i recorda
que la Corona mesura tots i cadascun dels seus moviments i aquest
rebuig “pot ser objecte d’interpretacions”, una crítica que se
suma a una de més contundent dels tertulians de la de
tercera via del programa d’en Cuní d’ahir dilluns. Montserrat
Nebrera, Ramon Espasa i el nou fitxatge de Cuní ,
l’exconvergent rebotat, Antoni Fernández Teixidó, van
coincidir en qualificar el rebuig del monarca de “gravíssim
error”. Amb tot, el diari marcadament monàrquic ha preferit no
posar un semàfor vermell a Felip VI, deixant clar que al diari del
Grup Godó li pesa més la monarquia que la tercera via.I per si no
els havia quedat clar, a més del rebuig a Forcadell, l’Estat
espanyol ha protagonitzat un altre menysteniment de les institucions
catalanes. En el reial decret que apareix aquest dimarts en el (BOE)
sobre el cessament d’Artur Mas com a president de la Generalitat,
s’obvia la fórmula habitual que inclou l’agraïment dels serveis
prestats, com es va fer en el cas dels mandats dels
presidents Tarradellas, Pujol, Maragall i Montilla. El
reial decret està signat pel rei d’Espanya i pel president del
Govern espanyol en funcions, Mariano Rajoy.
Segons
l'exministra de Defensa, Carme Chacón, el fet que el monarca no
inclogués al decret de cessament d'Artur Mas el tradicional
“agraïment als serveis prestats” que consta a tots els
cessaments de presidents autonòmics, "probablement" és
"un simple oblit". "La pena és que tinguem un
substitut --d’Artur Mas-- que només governarà per una part dels
catalans, els independentistes, en comptes de per a tots".
El
ministre espanyol de Justícia en funcions, Rafael Catalá, ha
apuntat que malgrat que el rei Felip VI va decidir no rebre la
presidenta del Parlament, Carme Forcadell, perquè aquesta li
comuniqués el nomenament de Carles Puigdemont com a president de la
Generalitat, el monarca "ha complert perfectament amb la seva
obligació". Preguntat per si l'actuació de Felipe VI va ser
encertada, el ministre ha destacat que en aquest cas el rei tenia
només una funció "material". "El que ha de fer el
rei és rebre una proposta i dur a terme la sanció real d'un
nomenament", i "això s'ha complert". Per tant, segons
Catalá, "la Corona ha complert amb la seva missió, amb la seva
obligació, que és la de sanció d'un fet que s'ha produït, i per
tant la finalitat última, que és la sanció, s'ha produït".
L’Assemblea
Nacional queda fora de joc a causa del pla B de Convergència
Jordi
Sánchez, el màxim exponent de l’Assemblea Nacional Catalana, tant
punt va tenir notícia del pacte CUP-CC i Junts pel Sí per investir
Carles Puigdemont va actuar com un bocamoll i va filtrar aquesta
novetat, abans que la fes pública Artur Mas i la CUP-CC. Sánchez va
tenir la gosadia d’insinuar que personalment havia desencallat la
situació parlamentària per investir un nou president de la
Generalitat. Davant el fracàs de les convocatòries pro Artur Mas de
l’ANC després del 27-S, aquest òrgan interclassista queda
desautoritzat pel mateix pla B de Convergència i no sembla que li
quedi gaire oxigen per sobreviure, podent fer la fi de la Crida de la
Solidaritat una vegada deixà la seva direcció Àngel Colom i se’n
carregà Jordi Sánchez. De fet, fou el convergent David Madí qui
defenestrà en el decurs de la setmana passada Artur Mas tot imposant
un pla B d’investidura a JxS. Seguidament, fou Raül Romeva
l’encarregat de passar la proposta de pacte amb la CUP-CC a David
Fernández, que a la vegada passà a la seva formació l’encàrrec
de salvar els mobles de Convergència per mitjà d’aquesta hipoteca
política, escenificada finalment el diumenge, a darrera hora.
Salellas
creu que la dimissió de dos diputats és «justícia primitiva»
Segons
l’agència EFE, el diputat de la CUP Benet Salellas creu que «no
feia falta que dos diputats de la CUP dimitissin» com a condició a
l'acord d'investidura amb Junts pel Sí i va qualificar el fet de
«justícia primitiva», per compensar que Artur Mas no sigui
finalment el president català. «Si aquesta era la condició per
desencallar el procés i que tirés endavant, hi estem disposats»,
va assegurar Salellas. Aquest acord va ser contestat per Corrent
Roig, Lluita Internacionalista, En Lluita i altres col·lectius del
Grup d’Acció Parlamentària al considerar que el pacte
parlamentari significava el segrest del grup de la CUP-CC per part de
JxS, un pacte que deixa tocats el mateix Salellas, antic trotskista,
i Anna Gabriel, del partit OSAN Endavant.
A
causa del pacte, Sallellas fa un discurs ‘gauchiste’ des de
diumenge. «És una espècie de justícia primitiva, en la qual per
un cap en volem dos», va assegurar ahir el diputat de la CUP-CC en
referència a Mas i als dos diputats del seu partit que dimitiran,
Julià de Jòdar i Josep Manel Busqueta, i que seran substituïts per
dos nous cupaires. Salellas va assegurar que ni ell mateix «ni ningú
de la CUP ho comparteix, però és el que se'ns va posar sobre la
taula per part dels negociadors». Salellas va assegurar que, malgrat
les tensions durant la negociació amb Junts pel Sí, «el punt al
qual hem arribat al final ha tingut un punt balsàmic» i va destacar
que la seva formació va tenir «un to clar, tranquil, de
conciliació» durant el ple d'investidura de diumenge la tarda.
Salellas també va revelar que durant les negociacions «es va
plantejar que la CUP desaparegués i va estar a sobre de la taula que
dos diputats s'incorporessin a Junts pel Sí i la resta dimitissin».
El diputat de la CUP-CC també es va referir a la possibilitat que el
president català electe, Carles Puigdemont, se sotmeti a una moció
de confiança durant la legislatura, cosa que va reconèixer que no
forma part de l'acord, encara que va assegurar que «seria un bon
exercici democràtic que el reforçaria».
Salellas
va fer aquestes declaracions després que la portaveu de la CUP-CC al
Parlament de Catalunya, Anna Gabriel, hagués assegurat que, durant
les converses amb Junts pel Sí, algun dels negociadors d'aquesta
última formació els va dir que «un cap israelià val més que deu
de palestins». Anna Gabriel va explicar aquest episodi de les
llargues negociacions portades a terme durant els últims tres mesos
entre Jxsí i la CUP-CC. La portaveu del grup de la CUP-CC no va
aclarir a quin dels negociadors de Junts pel Sí se li pot atribuir
la frase que «el cap d'un israelià val més que el de deu
palestins», però sí que va recalcar que va ser pronunciada durant
les converses. Gabriel va afegir que la CUP-CC no es va aixecar de la
taula de negociació, malgrat considerar la citada afirmació molt
ofensiva, i el va emmarcar en un dels moments de tensió produïts
entre les dues formacions durant el període de negociació. Segons
aquesta mateixa portaveu cupaire, la CUP-CC va demanar gravar les
converses precisament perquè en quedés constància, una petició
que finalment va ser desestimada pels negociadors de Junts pel Sí.
La
CUP-CC ja va anunciar qui són algunes de les persones que
s'incorporaran al grup parlamentari. El relleu serien Mireia Boya per
Lleida i Mireia Vehí i Joan Garriga per Barcelona. Queda pendent de
tancar si Pilar Castillejo, que li pertocaria per llista el tercer
escó, assumeix el càrrec.
L’advocat
de l’Estat espanyol voldria impugnar la presa de possessió de
Puigdemont
L’advocacia
de l’Estat espanyol es planteja la possibilitat d’impugnar la
presa de possessió de Carles Puigdemont com a president de la
Generalitat de Catalunya perquè en la promesa del càrrec no s’ha
referit ni al rei ni a la Constitució espanyola. Els serveis
jurídics de l’Estat analitzaran ara la legislació i la
jurisprudència que hi ha per a saber si això pot implicar cap mena
de càstig o sanció. Carles Puigdemont ha promès el càrrec de
president de la Generalitat de Catalunya amb fidelitat solament al
poble de Catalunya. És una novetat històrica en la fórmula de
prometença del càrrec, en què no ha fet referència ni al rei ni a
la Constitució espanyols. La presidenta del parlament, Carme
Forcadell, ha llegit la fórmula: “Prometeu complir lleialment les
obligacions del càrrec de president de la Generalitat amb fidelitat
a la voluntat del poble de Catalunya representat pel seu
parlament?”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada