Nord-est Llibertari: Concentració ahir de "Mas fes el pas al costat" a Olot

divendres, 8 de gener del 2016

Concentració ahir de "Mas fes el pas al costat" a Olot

L’alcalde per la CUP de Viladamat, Robert Sabater

Es va fer ahir al vespre davant l’ajuntament olotí

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 08/01/2016

Olot (La Garrotxa).-

Ahir al vespre, a la mateixa hora de les convocatòries a favor d’Artur Mas que havia convocat l’Assemblea Nacional Catalana entre altres llocs a Barcelona, Reus, Cambrils, Girona i Viladamat, davant l’ajuntament d’Olot (la Garrotxa) es va fer una convocatòria independentista on es va escoltar “Mas, escolta, ara és hora de fer un pas al costat!”.

A Reus, paral·lelament a la convocatòria de l’ANC, hi va haver una concentració de Mas fes un pas al costat, amb presència de gent de la CUP i de les Joventuts d’ERC. També, mig miler de persones, entre elles dues regidores de la CUP de Barcelona i un grup de Joves d’ERC, es van concentrar en la convocatòria de Mas fes el pas al costat a la plaça Sant Jaume de Barcelona.

En canvi, al Gironès regidors de la CUP, com ara Lluc Salellas per Girona i Ferran Burch per Salt, o l’alcalde de Celrà per la CUP, que discrepen obertament del no de la CUP-Crida Constituent a la investidura d’Artur Mas, van participar en la concentració de l’ANC a la plaça del Vi de Girona. Les assemblees locals de la CUP de Lloret de Mar (la Selva marina) i de Ripoll (Ripollès) s’han pronunciat públicament contra l’acord nacional de la CUP-CC de rebutjar investir president Artur Mas. L’alcalde per la CUP de Viladamat, Robert Sabaté, ataca obertament l’existència de Crida Constituent, esmentant Lluita Internacionalista, En Lluita i Corrent Roig, que considera unes “organitzacions parasitàries” que haurien “segrestat” la CUP.

Per altra banda, la CUP de Blanes (la Selva marina) i dos regidors d’aquesta formació en el Pla de l’Estany han declinat fer declaracions sobre la qüestió al diari Avui El Punt, mentre que el regidor per la CUP d’Olot Lluís Rubió recalca que ara toca assumir plenament la decisió del Consell Polític de la formació i del Grup d’Acció Parlamentària de la CUP-CC del no a Mas i que cal acceptar l’acord.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...