Un dirigent de La Falange declara que l’assalt a Blanquerna
va ser un “escrache”.
Per “amor a Espanya”, afirma un dirigent de Democracia
Nacional.
Què fer amb Núria Bassols?
TVE emet 'Raza', la pel·lícula de Franco.
El dictador va elaborar-la per enaltir el seu règim i
recollir 'l'ideari del bon espanyol'.
[Barcelona (República Catalana) 18/01/2016]
Segons els vuits declarants al judici contra l’assalt al
madrileny centre cultural Blanquerna de l’11 de setembre de 2013, l’acció de
protesta va ser espontània i duta a terme contra el desafiament independentista.
El secretari nacional de comunicació de La Falange, Sergio Reguilón, ha
declarat al tribunal que els fets van ser “allò que popularment es coneix com
un ‘escrache’”. Fins a 15 acusats s’enfronten a penes de presó que ronden els 4
anys. El Ministeri Públic els demana condemnes per desordres públics i danys,
la resta d’acusacions els sumen delictes d’amenaces, contra la autoritat,
coaccions, injúries i ultratge a la senyera. El dirigent de Democracia
Nacional, Pablo Chaparro, ha declarat que no va anar a Blanquerna amb intenció
de delinquir, sinó “per a mor a Espanya”. “La meva condició de patriota
m’obligava a ser allà... era un acte d’exaltació independentista”, ha dit.
Què fer amb Núria Bassols?
El Govern de la Generalitat té el problema de què fer amb
Núria Bassols, la comissionada per a la Transparència que li ha deixat en
herència l'expresident Artur Mas? Jo llegeixo cada dia el Diari Oficial de la
Generalitat (DOGC) i, a hores d’ara, no consta que s’hagi procedit al seu
cessament.
Núria Bassols, en la seva etapa com a magistrada del
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), va fer importants serveis
als interessos de CiU. Ella va enterrar definitivament el cas Casinos --un
descomunal escàndol de finançament il·legal de CDC i dels seus mitjans de
comunicació afins--, en rebutjar el recurs que havia presentat José Manuel
Novoa, l'exgerent del diari pujolista El Correo Catalán que va denunciar
aquesta martingala, vinculada a l'adjudicació de les Loteries de la
Generalitat. També va exonerar Ferran Falcó, expresident d'Adigsa, de la seva
imputació en la trama de cobrament de comissions de fins al 20% denunciada per
l'empresari Juan Antonio Salguero. Gràcies a aquesta decisió, Ferran Falcó ha
quedat blanquejat i acaba de ser nomenat secretari general de la conselleria de
Territori i Sostenibilitat.
El passat 21 d'octubre, el jutge d'El Vendrell que investiga
el cas del 3% va ordenar la detenció, entre d'altres implicats, de l'empresari
Josep Manel Bassols, que és el marit de la comissionada per a la Transparència.
Dues empreses on participa, Oproler i Enseñat i Roca Construccions SL, figuren
entre les donants de les fundacions de CDC i, al seu torn, han rebut molts
contractes en els últims anys de les administracions governades per CDC per un
import que s'acosta als 20 milions d’euros. Arran de la imputació de Josep
Manel Bassols, tots els grups parlamentaris de l'oposició es van apressar a
demanar la dimissió fulminant de Núria Bassols. També la secretària general
d'ERC, Marta Rovira, va assenyalar que la comissionada per a la Transparència
"no és la persona més idònia" per ocupar aquest càrrec. ERC, per tal
de preservar Junts x Sí i el procés secessionista, ha fet l'estruç davant els
casos de corrupció que afecten els seus socis electorals excepte en aquesta ocasió.
Però la troca encara és més embolicada. Josep Manel Bassols
és amic i persona de la màxima confiança del nou president de la Generalitat,
Carles Puigdemont, que li va encarregar la direcció de la campanya electoral
que l’any 2011 el va convertir en l’alcalde de Girona. Ex alcalde d'Anglès i
membre destacat del lobby gironí de CDC, Josep Manel Bassols és una peça clau
en el finançament del partit. La seva vinculació personal i política amb Carles
Puigdemont li dóna, a més, una potent rellevància. Cessar o no cessar Núria
Bassols com a comissionada per a la Transparència, sabent que això provoca un
conflicte d'interessos amb el nou president de la Generalitat? Aquesta és la
"patata calenta" del Govern de la Generalitat.
TVE emet 'Raza', la pel·lícula de Franco
La 2 emet avui a les 10 del vespre 'Raza', una pel·lícula de
Franco que explica els primers anys del règim. La producció retrata 'l'ideari
del bon espanyol', els valors nacional-catòlics
que el franquisme va instaurar un cop finalitzada la Guerra Civil espanyola. El
film mostra l'animadversió del règim envers la potència americana i alguns dels
elements que identificaven la dictadura com les referències a la Falange o la
salutació feixista.
La pel·lícula, dirigida per José Luis Sáenz de Heredia, cosí
de José Antonio Primo de Rivera, es va estrenar l'any 1941 i el guió el va
elaborar Jaime de Andrade, el pseudònim que utilitzava el general Franco. L'any
1950 es van canviar algunes escenes del film però es va mantenir l'essència i
el discurs franquista. Aquest film narra la història d'un mariner, Pedro
Churruca, que mor a Cuba durant el conflicte bèl·lic de 1898 que enfrontà
Espanya i Estats Units. Per tant, la seva vídua, Isabel Acuña, s'haurà d'ocupar
dels seus 3 fills en plena Guerra Civil. Un fet que acabarà provocant
conseqüències en el si d'aquesta família i que esdevindrà representativa dels
feixisme espanyol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada