El
PP aplaudiria l’aplicació de l’article 155 en cas de fets
"excepcionals".
García
Albiol estén la mà a totes les forces no independentistes per
"coordinar-se" contra la ruptura de Catalunya amb el Regne
d’Espanya.
Artur
Mas renuncia a l’escó al Parlament de Catalunya.
El
professor Jaureguízar, militant de CDC, va dir "fills de puta"
i "traïdors" els cupaires.
El
Govern belga, a la corda fluixa si no dóna suport a la independència
de Catalunya.
El
partit flamenc N-VA farà caure el Govern si aquest no reconeix una
futura República Catalana.
‘Dimissió
de res’: la carta de comiat de Julià de Jòdar i Josep Manel
Busqueta.
[Barcelona
(República Catalana) 13/01/2016]
L’AMIC DEL POBLE
Segons
l’Agència Catalana de Notícies el president del grup del Partit
Popular al Parlament de Catalunya, Xavier García Albiol, aplaudiria
"sense complexes" una aplicació de l'article 155 de la
Constitució espanyola --cosa que reafirmà ahir dimars en el
programa nocturn de TVE 24 Horas-- si es donessin circumstàncies
"excepcionals" al Principat de Catalunya, encara que això
suposés el retorn de competències de la Generalitat al Govern
espanyol. Ho va dir dilluns en roda de premsa l'endemà de la
investidura de Carles Puigdemont com a nou cap del Govern de la
Generalitat. També va estendre la mà a les forces no
independentistes --inclosa Catalunya Sí que es Pot--, per fer un
front comú contra l'inici de procés de ruptura de Catalunya vers el
Regne d’Espanya que afirma que vol impulsar des de l’executiu
català de Puigdemont. El líder català del Partit Popular va
anunciat que iniciaria contactes amb Ciutadans, PSC i Catalunya Sí
que es Pot per tal de mantenir una primera trobada, a ser possible al
llarg d'aquesta setmana, i fer un "intercanvi d'impressions".
Garcia Albiol creu que des de les forces no independentistes cal anar
"de la mà" i de manera coordinada davant "tots els
aspectes que es plantegin de ruptura" arrel de l'acord entre
Junts pel Sí i la CUP. I és que per a Garcia Albiol, la "greu
situació" requereix "deixar de banda les sigles". Va
parlat de situació "excepcional" i va definir el full de
ruta que vol seguir Puigdemont --basat en la resolució del 9-N de
'desconnexió' amb l'Estat espanyol--, "d'atemptat a la
democràcia i les llibertats dels catalans".
Garcia
Albiol confia en poder mantenir aviat una reunió amb el nou
president del Govern espanyol per tal d'exposar-li la seva
"preocupació" sobre el rumb que està prenent el país
arrel de les paraules de Puigdemont en el seu discurs d'investidura.
El
president de grup parlamentari del PP ha avisat que tant la seva
formació com el Govern espanyol estaran amatents de "qualsevol
acció que suposi una vulneració de l'Estat de dret". Citant
unes paraules del president del Govern espanyol en funcions, Mariano
Rajoy, García Albiol va recordar que "no es deixarà passar ni
una sola acció que impliqui posar en risc la unitat d'Espanya, la
sobirania, la llei i les decisions dels tribunals".
En
una entrevista a TVE 24 Horas, García Albiol va esmentar
l’existència d’un pla governamental espanyol per fer tot el que
calgui per impedir la separació catalana de l’Estat espanyol, per
desagradables que siguin les mesures, com ara la pèrdua de
competències de la Generalitat i altres més contundents. En aquest
sentit reafirmà que Catalunya mai es separarà d’Espanya.
Artur
Mas renuncia a l’escó al Parlament de Catalunya
El
Govern de la Generalitat ha oficialitzat aquest dimecres la renúncia
d’Artur Mas a la seva acta de diputat al Parlament de Catalunya.
Aquest fet suposa que l’expresident de la Generalitat perdi també
la seva condició d’aforat. Mas vol dedicar la legislatura a refer
Convergència Democràtica de Catalunya, que arrossega diverses
causes judicials obertes per suposada corrupció.
El
professor Jaureguízar, militant de CDC, va dir "fills de puta"
i "traïdors" els cupaires
La
Universitat de Barcelona (UB) ha rescindit el contracte del professor
associat Àlex de Jaureguizar, que va insultar i menystenir la CUP a
Twitter recentment perquè no donava suport a la investidura d'Artur
Mas com a president de la Generalitat. "Els fills de puta de la
CUP. Maleïts siguin ells i tots els seus descendents. De bon rotllo.
Hiperventilat tranquil…", havia escrit aquest docent, que és
militant de Convergència Democràtica de Catalunya. També havia
assenyalat que "Ja sabem qui és l'enemic de la pàtria
catalana. Traïdors de la CUP!", que "ni se m'adreci mai un
fill de puta de la CUP" i, entre altres respostes a usuaris de
Twitter, "Te vas a la puta mierda demagogo. Antes que profesor
soy Catalán".
Segons
explica el rector de la UB, Dídac Ramírez, en el seu bloc, "els
insults i el menyspreu" suposen "un incompliment flagrant
de l'obligació de respectar la dignitat de les persones en el
desenvolupament de les seves activitats", com marca l'Estatut de
la UB. "No ens podem quedar de braços plegats davant d’actituds
que comportin un risc per a la reputació de la institució. Per
això, la Universitat de Barcelona ha iniciat ja el procediment de
rescissió del contracte del professor amb data de 31 de gener de
2016", exposa.
El
compte de Twitter des on De Jaureguízar va insultar la CUP
(@dejaureguizar) ja no està disponible per a tothom.
El
Govern belga, a la corda fluixa si no dóna suport a la independència
de Catalunya
La
N-VA, partit flamenc, ha anunciat a la premsa belga que farà caure
el Govern belga si no dóna suport a un estat català en cas
d'independència. El partir flamenc governen en coalició juntament
amb els democristians del CD&V i l'Open VLD. L'executiu el lidera
el liberal francòfon Charles Michel però el viceprimer ministre i
ministre d'Interior, de la N-VA, ha avisat que "tots els pobles
tenen dret a triar el seu propi destí, també dins la Unió
Europea". Des de l'inici del procés sobiraniosta català la
N-VA hi ha donat suport dins de la Unió Europea. Ara, a més, la
N-VA està disposada a trencar el Govern belga si aquest no es
compromet a donar suport a Catalunya en cas d'independència a través
d'una declaració institucional. Si el Govern belga es nega a
acceptar-ho, la NV-A, que hi veu una oportunitat de donar impuls a
l'independentisme flamenc, convocaran noves eleccions a Bèlgica. La
situació política catalana no solament afecta l’Estat espanyol,
també a Bèlgica.
Són
moments de màxima tensió entre la Generalitat de Catalunya i el
Govern en funcions del Regne d’Espanya i, d'ara endavant, els
gestos, les complicitats, o les simples actituds en un acte públic
seran analitzats amb lupa legalista.
I
és que ningú dubte de l'espanyolisme recalcitrant que representa
Jorge Fernández Díaz, actual ministre d'Interior en funcions, però
el fet d'aplaudir la presa de possessió de Carles Puigdemont ja ha
fet que li caiguin crítiques unionistes a tort i a dret i, fins i
tot, un article a elespañol.com. Jorge Fernández Díaz va aplaudir
la presa de possessió de Carles Puigdemont com el 130è president de
la Generalitat sense que aquest cités la Constitució i el rei
d’Espanya. A l'acabar, tots els allà presents no van poder
contenir les ganes i la il·lusió i arrencaren una gran ovació.
Tots, fins i tot en Fernández Díaz. un fet que, tot i que es trobi
a radicalment a l'altre extrem en ideologia política i de concepció
territorial, seria del tot normal en un context de tranquil·litat.
Però ara mateix es viu en uns moments de màxima tensió política
al Principat de Catalunya. I qualsevol gest, per petit que sigui,
condescendent amb la Generalitat de Catalunya és castigat
ràpidament. Les reaccions a la xarxa després dels aplaudiments de
Fernández Díaz van ser immediats. Fins i tot, el diari de P. J.
Ramírez, elEspañol.com se n'ha fet ressò: "¿Por qué
aplaudió Fernández Díaz? ¿Qué le hizo tanta gracia?" es
pregunten.
Màxima
hostilitat, Rajoy puja el to
El
president del Govern espanyol en funcions, Mariano Rajoy, ha insistit
des del Congrés dels Diputats que els serveis jurídics del Govern
espanyol "faran un informe" sobre la forma elegida per a la
presa de possessió de Carles Puigdemont,i a la vista d'aquest
informe "prendrem les decisions que ens semblin ajustades a la
legalitat vigent i als interessos generals de tots els espanyols".
Segons Rajoy, l'executiu espanyol actua en la línia que va anunciar
ell mateix el diumenge just abans de la investidura de Puigdemont,
"quan vaig dir que no en deixaria passar ni una, entre altres
coses perquè és la meva obligació com a president del Govern".
‘Dimissió
de res’: la carta de comiat de Julià de Jòdar i Josep Manel
Busqueta
Els
dos diputats de la CUP-CC forçats a dimitir pel pacte d’investidura
amb Junts pel Sí han escrit una carta de comiat. Julià de Jòdar i
Josep Manel Busqueta diuen que retornen l’acta de diputats “per
restar on érem, disposats a continuar treballant i lluitant per fer
de la República Catalana un reflex exemplar de la societat que volem
bastir”. I es mostren satisfets: “Hem clos la negociació. Ni Mas
ni Març. Tenim nou president i la legislatura ha començat”. Però
alhora descontents: “Hem constatat que la democràcia en el món
“lliure” del capitalisme resta agotzonada darrere litres i litres
de tinta i hores i hores de tertúlies on professionals de l’opinió
conformen els relats de les majories”.
La
carta sencera a continuació:
«Dimissió
de res
Cap
dimissió de la lluita per la construcció de la República Catalana.
Ens
hi reafirmem ara i sempre!
El
27 de setembre per la CUP-CC es va encetar un moment històric,
il·lusionant, que batega amb passió, al mateix ritme que el cor de
tantes i tantes persones que aquella nit celebraven la majoria
parlamentària independentista que obria les portes, de bat a bat,
per avançar cap a la construcció de la República. Des de l’endemà
mateix ens posàvem mans a la feina reconeixent la tasca que es
derivava d’acceptar que els resultats electorals ens donaven una
majoria formidable per començar el procés cap a la independència,
però no per cloure’l. Així que a la vegada que encetàvem el
procés de ruptura, havíem de donar senyals inequívocs que ens
permetessin sumar a aquest projecte col·lectiu totes aquelles
persones que encara no s’hi senten identificades. Per nosaltres
això significava que les polítiques que s’havien d’emprendre
durant aquests divuit mesos excepcionals havien de mostrar, tant a
nivell social com constituent, que la República que emergia era la
República de la justícia social i la democràcia real. Que amb
l’autonomia, la corrupció i l’austeritat es deixaven enterrades
per sempre èczemes que no havien parat de supurar en el marc del
caduc i irreformable estat espanyol. Calia donar la màxima
embranzida al procés, desfermant el poder constituent que, per sobre
de lideratges personals i de partit, representa la dimensió
multitudinària de la seva transversalitat. Del 27 de setembre ençà
han estat tres mesos durs i difícils, tres mesos que ens han permès
constatar, un cop més, que la discussió i el debat respectuós,
franc i honest no són sempre les premisses des de les quals
s’articula la democràcia en les nostres societats. Hem constatat
que la democràcia en el món ‘lliure’ del capitalisme resta
agotzonada darrere litres i litres de tinta i hores i hores de
tertúlies on professionals de l’opinió conformen els relats de
les majories. Aquest ha estat el nostre defecte durant aquest mesos,
la ingenuïtat de creure que un debat de país, i no només de poder,
era possible. Hem clos la negociació. Ni Mas ni Març. Tenim nou
president i la legislatura ha començat. La CUP-CC en aquesta etapa
que comença serà com sempre l’accelerador del procés i el fre de
totes les polítiques que pretenguin continuar agredint, a cop de
tisora, el conjunt de les classes populars. Ho seran les nostres deu
diputades al parlament i ho serem la resta des de cada lluita, des de
cada poble, des de cada barri dels Països Catalans. Això som i a
això ens devem els i les diputades de la CUP-CC. Dos d’ells, fruit
de l’acord amb JxSí, retornem l’acta de diputats però, per
nosaltres, no hi ha dimissió possible. El desconeixement de la
CUP-CC els ha fet pensar que això ens podia fer mal, però l’acta
de diputat no ens fa més forts a la CUP-CC, només ens fa més
públics. Deixem 10 veus al parlament, com ahir, i tornem als carrers
a fer feina, incansablement. Cap acta de cap parlament pot encabir ni
la rebel·lia ni l’esperança. Retornem l’acta per restar on
érem, disposats a continuar treballant i lluitant per fer de la
República Catalana un reflex exemplar de la societat que volem
bastir.
Julià
de Jòdar i Josep Manel Busqueta, 13 de gener del 2016».
Per
la nostra part podríem afegir que el canvi d’un pro sionista
(Artur Mas) per dos militants de l’esquerra independentista (Jòdar
i Busqueta) finalment s’ha traduït també amb la renúncia de
l’acta de diputat del fins ara president en funcions de la
Generalitat i líder suprem de Convergència. I ara sí, tenim una
mena de Kerenski al Palau de la Generalitat. Visca els marins de
Kronstadt!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada