 |
| La sentència contenta Rajoy |
L’Espanya
negra dicta una sentència exprés contra la República Catalana en
curs.
Munté
diu que la sentència del Tribunal Constitucional espanyol no altera
ni atura la resolució republicana independentista del Parlament de
Catalunya.
La
vicepresidenta del Govern de la Generalitat ha qualificat la
sentència de política i no pas jurídica.
La
CUP reclama desobediència davant dels atacs de l’Estat espanyol.
Fa
una crida a estendre l’aprovació de mocions de suport a la
declaració de ruptura a tots els ajuntaments i se solidaritza amb
tots els ajuntaments i càrrecs electes que es veuen amenaçats per
les diligències obertes per l’Audiència Nacional espanyola.
El
president del Govern espanyol diu que la "majoria dels
espanyols" se senten molt contents per una sentència que s'ha
produït en 22 dies.
[Barcelona
(República Catalana) 02/12/2015]
Segons
l’Agència Catalana de Notícies el Govern de la Generalitat ha
reaccionat amb tranquil·litat a la previsible sentència del
Tribunal Constitucional espanyol, presidit per un jurista antic
diputat del governant Partit Popular, que anul·la la resolució
republicana independentista aprovada el 9 de novembre al Parlament de
Catalunya. La vicepresidenta, Neus Munté, ha assegurat que la
sentència no altera el contingut de la declaració d'inici del
procés vers la República Catalana ni atura els seus efectes
polítics. En una roda de premsa al Palau de la Generalitat, Munté
ha garantit que "la voluntat majoritària expressada el 27-S no
s'atura" i que el futur Govern de la Generalitat tindrà el
mandat de tirar endavant els efectes polítics de la declaració, que
es mantenen "íntegrament".
Per
contrarestar "els atacs per terra, mar i aire" a la
Generalitat de Catalunya, la vicepresidenta ha fet una apel·lació a
la unitat de l'independentisme. "L'Estat no perd el temps. El
Tribunal Constitucional tampoc. Des de Catalunya, la majoria
independentista del Parlament tampoc ha de perdre el temps", ha
assenyalat. "El Tribunal Constityucional mai no defrauda a
Catalunya", ha ironitzat la vicepresidenta en una roda de premsa
convocada per reaccionar a la sentència de l'Alt Tribunal espanyol.
Munté ha qualificat la sentència de política i no pas jurídica i
ha reconegut que el Govern de la Generalitat la considerava
previsible, tot i que no amb tanta celeritat. "És una sentència
exprés. Segurament la més ràpida de la història", ha apuntat
Munté en relació als 25 dies que ha trigat el Tribunal
Constitucional espanyol des que el Govern monàrquic espanyol va
presentar el recurs.
Pel
Govern de la Generalitat, la legitimitat del Tribunal Constitucional
espanyol a Catalunya "és poc més que zero", com a
conseqüència de les seves decisions polítiques i de la
"utilització partidària i partidista dels temps i dels
calendaris", tenint en compte que la sentència contra la
resolució independentista arriba el dia abans de l'inici de la
campanya electoral legislativa espanyola del 20-D.
La
consellera Munté ha insistit que el contingut polític de la
declaració d'inici del procés independentista es manté
"inalterable" i que el Parlament de Catalunya i el futur
govern català tindran el mandat de tirar-la endavant.
Pel
que fa a les conseqüències d'una hipotètica desobediència al
Tribunal Constitucional espanyol, la vicepresidenta de la Generalitat
ha subratllat que en la resolució no es parla de desobediència
"sinó de diàleg" i no ha volgut avançar si el Govern
català estarà disposat a desobeir una sentència contra alguna de
les lleis que inclou el full de ruta independentista. "Els
membres del Govern i de la Mesa del Parlament ja han estat advertits
sobre el que implicaria una desobediència", ha recordat. Per a
ella, "el que és fonamental i irrenunciable com a Govern és
poder fer efectiu el mandat democràtic que sorgeix de les urnes i
que es plasma en la declaració. Això es irrenunciable, perquè
forma part del compromís assolit amb una àmplia majoria de la
ciutadania".
Però,
la vicepresidenta ha recordat que, tot i que el Govern de la
Generalitat no consideri anul·lat el contingut polític de la
sentència, l'Executiu català en funcions no té la legitimitat ni
la força suficient per tirar-lo endavant. Per això, ha instat els
72 diputats del Parlament a posar-se d'acord per investir Artur Mas i
desencallar la formació d'un nou govern de la Generalitat que sí
tingui la legitimitat i força necessàries. "La resposta de
l'independentisme català, que existeix amb 72 diputats del
Parlament, ha de ser la unitat: acordar la investidura del president
Mas per poder confegir de la manera més ràpida possible un Govern
que pugui treballar en tots els fronts", ha subratllat."Per
fer front als atacs que arriben cada dia de l'Estat,
l'independentisme que aglutinen Junts Pel Sí i la CUP necessàriament
ha d'unir-se i sortir de l'atzucac que tenim en aquests moments",
ha afegit la número 2 de l'executiu en funcions.
Informe
del Consell de Garanties Estatutàries
La
pèrdua de legitimitat del Tribunal Constitucional s'explica, entre
d'altres, per la "utilització partidista" de l'Alt
Tribunal espanyol. Per reforçar aquesta afirmació, Munté ha citat
l'informe que recentment ha elaborat el Consell de Garanties
Estatutàries sobre la reforma de la llei del Tribunal
Constitucional. Segons el Consell, la reforma està pensada
exclusivament pel cas català i no pas pensant en el conjunt de
l'Estat espanyol. "El Govern espanyol no vol negociar, dialogar
i ni tan sols escoltar. Instrumentalitza el Tribunal Constitucional
per donar una resposta política", ha conclòs Munté.
La
CUP reclama desobediència davant dels atacs de l’Estat espanyol
Des
de l’aprovació el 9 de novembre de la declaració de ruptura al
Parlament de Catalunya, l’Estat espanyol ha intensificat la seva
ofensiva contra el poble català. En els darrers dies els atacs han
passat del terreny simbòlic a atemptar contra la llibertat política,
la mateixa democràcia formal i les condicions de vida de la gent
catalana.
En
el terreny jurídic, el Tribunal Constitucional espanyol ha declarat
inconstitucional la declaració de ruptura aprovada pel Parlament de
Catalunya el passat 9 de novembre. Mai satisfet en la seva naturalesa
repressiva, l’Estat borbònic ha emprès ara la via penal contra
els ajuntaments que han donat suport a la declaració, que
ja preveu el no reconeixement del Tribunal Constitucional, que està
mancat de tota legitimitat democràtica i, per tant, de competència
sobre la voluntat democràtica del poble català. En aquest sentit,
la CUP ha manifestat avui que no reconeix aquest tribunal ni
considera aplicables les seves resolucions que són, senzillament,
paper mullat. Per això, insta al conjunt de forces polítiques i
d’institucions a no reconèixer cap legitimitat a les resolucions
del Tribunal Constitucional del Regne d’Espanya i, per tant, a no
obeir-les, garantint així que el procés cap a la República
Catalana no té tingui marxa enrere. També ha traslladat el seu
suport a tots els ajuntaments i càrrecs electes que es veuen
amenaçats per les diligències obertes per l’Audiència Nacional
espanyola per haver manifestat el seu suport a la declaració de
ruptura del Parlament de Catalunya als respectius plens municipals.
La CUP considera que quan van prohibir una urna se’n van posar
milers, quan van prohibir la consulta, es va fer, i és per això que
ha fet una crida a estendre l’aprovació de mocions de suport a la
declaració de ruptura a tots els ajuntaments.
En
el terreny econòmic, el Govern espanyol ha escanyat encara més el
finançament autonòmic català a través del mecanisme del ‘Fondo
de Liquididad Autonómica’ (FLA). L’enduriment de les condicions
del FLA per al Principat de Catalunya, que ja de per si és un
mecanisme d’usura i espoli contra les classes populars, suposa la
intervenció definitiva de les finances de la Generalitat, aplicant
de manera encoberta l’article 155 de la Constitució
espanyola, que preveu la suspensió de l’autonomia. Aquesta
intervenció amenaça l’escàs marge de maniobra pressupostari per
fer front a l’emergència social que viu el país, i posa en escac
el serveis públics i els drets socials ja prou malmesos per les
retallades. A més, suposa un pas més en l’espiral de
l’endeutament públic amb elevats interessos que ens porta a un
carreró sense sortida.
ACM
i AMI han anunciat que oferiran suport jurídic als ajuntaments
afectats
 |
| L'Ajuntament de Celrà, un dels amenaçats per l'Estat |
L'Associació
Catalana de Municipis (ACM) i l'Associació de Municipis per la
Independència (AMI) han considerat "sorprenent" que
l'Audiència Nacional espanyola hagi obert diligències per
investigar si Celrà (Gironès) i la Seu d'Urgell han comès delictes
de rebel·lió i sedició per aprovar una moció de suport a la
resolució de ruptura del Parlament de Catalunya, declarada
inconstitucional aquest dimecres pel Tribunal Constitucional. Es
tracta, segons les dues entitats, d'una declaració política de
caràcter "simbòlic" que no ha tingut "cap afectació"
sobre el funcionament de les corporacions locals. A més, indiquen
que és un exercici de llibertat d’expressió, llibertat ideològica
i de dret fonamental a la participació política. Des de les dues
entitats se subratlla que atès el valor "merament simbòlic"
de la moció resulta "encara més sorprenent" la diligència
penal. "Podríem arribar a entendre --afirmen-- que a l’Estat
espanyol, pel que fa als electes locals, s’han suspès les
llibertats d’expressió i ideològica, així com el dret fonamental
a la participació política". ACM i AMI han anunciat que
oferiran suport jurídic als ajuntaments afectats.
El
president del Govern espanyol diu que la "majoria dels
espanyols" se senten molt contents per una sentència que s'ha
produït en 22 dies
L'Estat
espanyol segueix aplaudint les sentències del Tribunal
Constitucional. El president del Govern del Regne d’Espanya,
Mariano Rajoy, ha celebrat amb èmfasi que el Tribunal Constitucional
hagi anul·lat la resolució d'inici de procés independentista que
va aprovar el Parlament de Catalunya el 9 de novembre. Per Rajoy, la
sentència "alegra molt" "la immensa majoria dels
espanyols que creiem en Espanya, la sobirania nacional i la
igualtat".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada