 |
| Liccio Gelli en una entrevista del 2008 |
Feixista,
ex gran mestre maçó i màxim exponent de la lògia Propaganda Due (P2), actiu en
cercles anticomunistes d'Amèrica Llatina i Europa, Gelli ha mort a la Toscana
als 97 anys d'edat.
"Vaig
néixer en el feixisme, vaig estudiar amb el feixisme, vaig combatre pel
feixisme, sóc feixista i moriré feixista” afirmava el 2008.
En
la llista de membres de la P2 apareixen persones importants de la història
italiana, com Silvio Berlusconi, en diverses ocasions primer ministre.
Directe
17/12/2015
Víctor Serri
 |
| El carnet de feixista del jove Gelli |
Titellaire,
Belfagor, El venerable. Aquest són alguns dels sobrenoms que s'han fet servir
per referir-se a Licio Gelli, ex gran mestre de la lògia maçònica italiana
Propaganda Due (Propaganda Dos, P2) i posseïdor de molts dels secrets d'Itàlia,
tant de la Primera, com de la Segona República. Gelli va morir el passat 15 de
desembre, com a home lliure, a la seva habitació a la Villa Wanda, prop de la
població toscana d'Arezzo, a l'edat de 97 anys.
Licio
Gelli va ser un home d'ultradreta. Així ho va afirmar ell mateix en una
entrevista l'any 2008: “vaig néixer en el feixisme, vaig estudiar amb el
feixisme, vaig combatre pel feixisme, sóc feixista i moriré feixista”. I la
seva història ho mostra clarament. Quan tenia 18 anys, Gelli va allistar-se al
Cos de Tropes Voluntàries constituït de per camises negres que el dictador
feixista italià Benito Mussolini va enviar a l'Estat espanyol per participar en
la Guerra Civil Espanyola al costat del bàndol franquista. Després de la
victòria de Francisco Franco, Gelli va ser enviat com a enllaç diplomàtic a
Alemanya, on va actuar com a interlocutor amb els oficials del Tercer Reich.
Va
tornar a Itàlia i va ser un membre actiu del moviment feixista a la seva zona,
mostrant una gran serietat en la manera de desenvolupar la seva tasca. Va
arribar fins i tot a ser remunerat pels Grups Universitaris Feixistes, tot i
haver conclòs només l'educació primària. Posteriorment va ser enviat a
Iugoslàvia per recuperar patrimoni per la República de Salò. Allà es va
especialitzar en el doble joc, tècnica que poc després va fer servir en el
moment que quedava clar el resultat de la guerra. Es va infiltrar en les tropes
partisanes, per recuperar i passar documentació al bàndol feixista.
Una
xarxa de contactes pel poder
Acabada
la guerra, Gelli va actuar a Argentina on va vincular-se a Juan Domingo Perón i
a José López Rega. Al retornar a Itàlia va començar a tenir contactes amb
informadors de la CIA i a treballar en una empresa de matalassos fins a
convertir-se en el seu director comercial. I, ja com a empresari, va esdevenir
el secretari del diputat democratacristià Romolo Diecidue.
En
els anys seixanta Gelli va fer carrera en la maçoneria. Va adherir-se a la
lògia P2 i ràpidament va escalar fins a obtenir els poders màxims de la lògia,
amb el títol de “mestre venerable”, des d'on va captar com a membres a
moltíssims personatges provinents del camp financer, empresarial i de les
esferes militars. Gelli no només tenia contactes amb els serveis secrets
italians (SISMI), sinó també amb persones relacionades amb el Vaticà i amb la
Cosa Nostra, la màfia siciliana. I en una complexa xarxa de contactes, Gelli va
tenir accés a informacions filtrades pel SIFAR (Servei d'Informació de les
Forces Armades), sobre els polítics italians.
En
la llista de membres de la P2 apareixen persones importants de la història
italiana: Silvio Berlusconi (en diverses ocasions primer ministre italià) i
Fabrizio Cicchitto (exparlamentari de Forza Italia, el partit fundat per
Berlusconi, i actualment parlamentari de Nuovo Centro Destra). També va
participar a P2 Víctor Manuel de Savoia, hereu de l'antic monarca italià; l'editor
Angelo Rizzoli, el secretari del Partit Socialista d'Itàlia (PSDI) Pietro
Longo, o el director del diari Corriere della Sera Franco Di Bella. La llista
és llarga. Es parla d'una xifra esperpèntica de més de 2.000 persones, tot i
que, en les investigacions que van mostrar els noms dels afiliats, n'hi havia
només 962. Entre aquells que hi figuren, trobem 44 parlamentaris, dos
ministres, un secretari de partit, 12 generals dels Carabinieri, cinc generals
de Guardia di Finanza (el cos policial pel control dels impostos), dos generals
de l'exèrcit de terra, quatre de l'aeronàutica, vuit almiralls, diferents
magistrats i funcionaris, directors i periodistes i membres dels serveis
secrets italians.
Entre
el 1976 i el 1981, la P2 hauria estès la seva influència fins a Uruguai,
Brasil, Veneçuela, Romania i Argentina. Cosa que també es reflexa en els noms
de la llista. De fet apareixen nou argentins membres de la P2, alguns d'dels
quals lligats a la dictadura dels militars, com l'almirall Emilio Eduardo
Massera, pare ideològic del Procés de Reorgantizació Nacional; José Garcia
Ghirelli, ambaixador de la junta militar colpista argentina a Itàlia. També
Guillermo Suárez Mason, conegut com “el carnisser de l'Olimpo” perquè va ser el
principal organitzador d'El Olimpo, un dels centres de detenció clandestí de la
dictadura on de les 700 persones detingudes que hi van passar, només en van
sobreviure una cinquantena.
L'estratègia
de la tensió
 |
| L'atemptat amb bomba a la estació de Bolonya, el 1980 |
No
només va ser un escamot d'especuladors. Gelli va mantenir contactes amb el seu
passat feixista i amb l'entorn anticomunista i l'Operació Gladio. Així, va
participar en l'intent de cop d'Estat de desembre 1970, conegut com el Cop
Borghese, portat a terme per la ultradreta italiana d'Avanguardia Nazionale. El
cop va ser dirigit per Junio Valerio Borghese, comandant de la Xª flottiglia
Mas, un cos militar feixista que en la guerra d'alliberament italiana va
lluitar amb l'Alemanya nazi, i que ha passat a la història per la seva
brutalitat contra la resistència antifeixista.
L'any
1974 va tenir lloc l'atemptat de l'Italicus. Una bomba en un tren va matar a 12
persones i va ferir-ne una cinquantena. En la sentència ferma, tot i no poder
condemnar cap dels acusats per la impossibilitat de reconèixer les
responsabilitats concretes de cadascun d'ells, s'afirmava que l'atemptat
probablement va ser executat per Ordine Nuovo i membres de la P2. El 1995,
Gelli va ser condemnat per dificultar les investigacions en relació a
l'atemptat de Bolonya, el 2 d'agost 1980, quan una bomba va matar 85 persones
(i 200 ferides). El delicte de Gelli va ser possible gràcies a la participació
de Pietro Maumeci, General del SISMI (el servei secret italià) i membre de la
P2. També va estar implicat en el cas el coronel dels Carabinieri Giuseppe
Belmonte, que va posar una maleta amb armes, explosius, bitllets aeris i
documentació falsa en un altre tren el 13 de gener 1981.
La
pèrdua de poder
Durant
les investigacions sobre la fallida del Banc Ambrosiano, una entitat financera
presidida per Roberto Calvi, i del cas Sindona, el 17 març 1981 la policia va
escorcollar la Villa Wanda, la mansió de Gelli. Arrel d'aquesta ràtzia, va
descobrir-se l'existència de la lògia maçònica P2. Va ser un terratrèmol per al
món polític italià. Gelli va ser detingut a Ginebra un any després i, mentre
esperava la seva extradició a Itàlia, es va escapar. Durant la seva fugida va
rebre aixopluc a Luxemburg. Durant la seva estada al país centreeuropeu,
Luxemburg va ser escenari del cas Bommeleeër, i l'any 2013, Gelli va ser citat
per la justícia luxemburguesa a testimoniar per l'afer.
L'any
1987 es va presentar voluntàriament a les autoritats de Ginebra i des de allà
va ser extradit a Itàlia, on poc després va obtenir la llibertat per raons
mèdiques. El 1999 Gelli va tornar a ser detingut arrel del cas de frau fiscal
al Banc Ambriosano, una entitat financera vinculada al Banc del Vaticà o
Institut per a les Obres de Religió, on va generar un forat de 1,3 bilions de
dòlars. En un escorcoll a casa seva, la policia va trobar dos milions de dòlars
en lingots d'or i va ser condemnat a 12 anys de presó. Quatre mesos després, va
tornar a escapar-se. Gelli va obtenir arrest domiciliari, que va complir a Villa
Wanda. La mateixa mansió va ser expropiada per l'Estat Italià l'any 2013, però
Gelli va continuar vivint-t'hi fins al dia de la seva mort. Amb ell desapareix
la veritat sobre molts secrets de la història contemporània d'Itàlia, des dels
atemptats amb bombes perpetrats per la ultradreta fins a les relacions entre la
màfia i l'Estat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada