Fou
assassinat per la Guàrdia Civil el matí del 4 de gener de 1960 fora
del mas Clarà a la Mota de Palol de Revardit, quan estava ferit des
de la tarda del dia abans i no podia fugir ni defensar-se
Francisco
Conesa Alcaraz:
El 21 de desembre de 1921 neix a Barcelona el
militant anarcosindicalista i guerriller anarquista Francisco Conesa
Alcaraz, conegut com Antonio Sánchez Sánchez.
En
1950 s'exilià a Lió (Arpitània), treballà de xofer i s'integrà
en el grup d'acció llibertari de Francesc Sabaté Llopart i el
MURLE.
Durant
la nit del 28 al 29 de desembre de 1959 creuà la frontera del
Pirineu, entre el Vallespir, l’Alt Empordà i la
Garrotxa, amb Quico Sabaté, Antoni Miracle Guitart, Regelio Madrigal
Torres i Martín Ruiz Montoya. La Guàrdia Civil detectà el grup
guerriller i s’establí un tiroteig.
Posteriorment,
la tarda del 3 de gener de 1960 els cinc companys van ser víctimes
del metrallament a traïció de l’oficial del Servei d’Informació
la Guàrdia Civil José Blázquez Pedraza --ara resident al carrer
Antoni Canals de Roses, Alt Empordà-- a la porta de l’hostalet que
aleshores hi havia al mas Clarà a la Mota (Palol de Revardit, Pla de
l’Estany) i el grup guerriller uniformat del MURLE, llevat Sabaté
que va poder fugir de la casa de pagès durant un tiroteig la nit del
3 al 4 de gener. Francisco Conesa va ser ferit pels trets de José
Blázquez, però va poder amagar-se a l’entrada de la casa de pagès
sense ser possible entrar-hi a causa dels trets de la Guàrdia Civil
i seguidament l’encerclament de l’edifici. El matí del 4 de
gener, una vegada es rendiren els companys Madrigal i Miracle per
evitar la mort del matrimoni de masovers pel bombardeig del mas Clarà
per una peça d’artilleria el matí de 4 de gener, la Guardia Civil
assassinà a trets el company Conesa mentre estava arraconat al mur i
greument ferit. Tot seguit, els companys Madrigal i Miracle es van
identificar com a guerrillers del MURLE, fent menció de les
convencions sobre presoners de guerra, que el company Miracle
coneixia perfectament, i després de ser torturats per la Guàrdia
Civil a fi de treure informació van ser cosits a trets al pas de la
riera que hi ha sota la casa de pagès en una escenificació de la
llei de fugues. En les seves autòpsies es veu que anant esposats un
amb l’altre van rebre els trets pel costat dret i l’esquerra cada
company, cosa impossible sense aplicar la llei de fugues. També hi
ha el testimoni dels soldats de lleva destinats a Girona que eren
presents en aquest crim de guerra i els van obligar a collir els seus
cossos, que van ser portats al cementiri vell gironí, junt amb el
cadàver dels companys Conesa i de Ruiz --de les Joventuts
Llibertàries i germà petit d’un militant de la CNT-AIT exiliat a
Arpitània-- que amagat en el forn del mas va ser descobert per la
Guàrdia Civil, cobert el cap amb una saca i degollat amb un ganivet
de grans dimensions.
El
company Quico Sabaté, que aconseguí escapar, caigué dos dies
després, el matí del 5 de gener a Sant Celoni (Baix Montseny,
Vallès Oriental).
Tant
punt la família Conesa conegué la desgraciada mort de Francisco es
presentà al cementiri vell de Girona on un enterramorts els indicà
el lloc exacte on acabava d’enterrar els quatre company, fossa que
des d’aleshores cada any va a rendir homenatge al germà i oncle
caigut. Els darrers anys, la família Conesa acudeix acompanyada
d’altres familiars dels companys enterrats i altres persones a
homenatjar els quatre guerrillers anarquistes. La data és el segon
dissabte de gener de cada any.
Mira també:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada