CRÒNICA TRENTA NOU DE LA CROADA DE L’ESPANYA NEGRA CONTRA LA GENT CATALANA

La CUP diu que la victòria de les esquerres exigeix un candidat alternatiu a Artur Mas. 

Els cupaires també insten En Comú Podem a sumar-se al procés constituent  republicà català.

Noves eleccions espanyoles el juny? 

El cercle proper a Mas dóna per perduda la batalla de la presidència.  

Un escamot feixista intenta entrar a la seu del PP a Madrid amb bengales i pots de fum.

En el moment que es reunia la direcció del partit, amb la presència de Rajoy i d'Aznar.

[Barcelona (República Catalana) 21/12/2015]  

L’AMIC DEL POBLE  

Segons l’agència EFE la CUP ha emplaçat a Junts pel Sí, davant la victòria en les eleccions espanyoles a Catalunya de l'esquerra i de partits "independentistes i autodeterministes", a que conclogui el procés de converses d'investidura amb una oferta d'un "ampli consens" que inclogui una presidència alternativa a Artur Mas.  La CUP, que no ha concorregut a les generals i va fer campanya abstencionista, ha llançat aquest missatge en un comunicat després de conèixer que En Comú Podem –conglomerat de la IV Internacional de Krivine, chavistes, EUiA i ICV-- ha aconseguit la victòria a la Comunitat Autònoma de Catalunya a les eleccions espanyoles  d’ahir diumenge seguida d'ERC, mentre que Democràcia i Llibertat (CDC) ha quedat quarta després del PSC.

Resulta que la burgesia catalana i el lobby bancari autòcton, com ara CaixaBank o el Banc de Sabadell-- han deixat caure Artur Mas i Convergència tot apostant política i financerament pel partit de disseny d’Albert Rivera, concebut com a recanvi de l’imperialisme occidental davant la crisi del PSOE i el PP. El Grup Godó per la seva banda juntament amb la secta ultracatòlica Opus Dei han recolzat Unió Democràtica de Duran Lleida. Ambdues apostes burgeses han fracassat el 20-N. 

Per una banda, l’enfonsament del PSC, del PP i de Convergència aquesta vegada no ha estat electoralment substituït per Ciutadans, ja que a diferència del 29-S el lumpenproletariat s’ha abstingut al no tractar-se d’una contesa contra la gent catalana i al mateix temps l’abstenció el setembre de sectors altermundialistes del 15-M ara s’ha transformat en un vot a En Comú Podem. Cal esmentar que el vot trotskista chavista s’ha manifestat a les grans ciutats on predomina la classe obrera mentre que el vot nacionalista i republicà ha estat més aviat rural i de la pagesia. Aquesta vegada l’abstenció principalment ha estat fruit de la gent que se sent independent d’Espanya i viu com si estigui en una república catalana sobirana. També hi ha hagut l’abstenció subproletària que ahir no va anar a votar Ciutadans. En aquest marc les campanyes abstencionistes anarquistes i de la CUP, separades i per raons diverses, en certa mesura han catapultat En Comú Podem, quan les seves intencions eren accelerar la ruptura amb l’Estat capitalista espanyol i la seva monarquia. A diferència de l’abstenció anarcosindicalista de 1933, que va comportar la formació el 1934 del govern Lerroux-Gil Robles, aquesta vegada al Principat de Catalunya solament ha afectat negativament a ERC i en molt menor mesura al PSC, que per la llei electoral ha beneficiat a l’extrema esquerra oportunista de debò de Colau, Iglesias i ICV. 

En aquest anàlisi cal recordar que sense l’abstenció anarcosindicalista i la consigna anarquista ‘Enfront les unes: la revolució social’ mai s’hagués engegat el procés socialista revolucionari col·lectivista de juliol de 1936 a partir de la crisi d’Estat d’octubre de 1934 que provocà l’existència del govern Lerroux-Gil Robles. Un govern de Rajoy amb el suport del PSOE i Ciutadans o un govern PP-PSOE agitaria la revolta catalana i la proclamació d’una república pròpia al mateix temps que un esclat social en diversos indrets del Regne d’Espanya. Cauria la monarquia i l’Estat capitalista espanyol es dividiria en diversos territoris independents, una situació que provocaria un forta desestabilització global al sud d’Europa i una agitació incontrolable a la conca mediterrània.

La CUP en ple debat intern entre el sector socialdemòcrata nacionalista de Poble Lliure i el neobolxevic chavista d’Endavant negocia amb Junts pel Sí (CDC i ERC) la investidura d'Artur Mas com a president de la Generalitat després que aquesta formació votés en contra d'investir a Mas en el primer ple de la legislatura, a partir de la qual cosa es va obrir a negociar en segona volta la investidura al costat d'un pla de xoc d'emergència social. Avui dilluns, segons ha explicat la CUP en la seva nota de premsa, el fet que les dues primeres forces en nombre de vots a Catalunya el 20-D siguin En Comú Podem --defensa un referèndum d'autodeterminació-- i ERC "confirma un mapa electoral protagonitzat per les formacions d'esquerres". "Davant els bons resultats de les formacions d'esquerres i progressistes independentistes i autodeterministes, la CUP emplaça a Junts pel Sí a concloure el procés de converses amb una oferta que inclogui una presidència alternativa [a la d’Artur Mas] que pugui generar un ampli consens i també a millorar la proposta en relació amb pla de xoc", han assenyalat els cupaires, que creuen que una opció diferent d’Artur Mas tindria "més possibilitats" de recollir el suport de la CUP. Els cupaires han recordat que "l'independentisme i el canvi social van de la mà, i només així aconseguirem -han dit- sumar nous agents polítics i socials a la ruptura i al procés constituent", pel que han cridat a En Comú Podem a sumar-se a la via secessionista catalana.  "Els resultats de les eleccions a Catalunya evidència el viratge dels votants independentistes cap a l'esquerra. D'una banda, ERC s'ha situat com la primera força independentista, amb un resultat que triplica els resultats que van obtenir el 2011. D'una altra banda, DiL (la fórmula amb la qual CDC ha concorregut a les eleccions) ha caigut dels 16 diputats que va obtenir en els comicis estatals del 2011 als 8 actuals", ha resumit la CUP. També el bon resultat obtingut per En Comú Podem significa "un ampli suport a una força que ha defensat clarament la necessitat d'un referèndum perquè la població catalana es pugui expressar lliurement a les urnes", ha recordat la CUP, encara que creu que "l'únic camí possible és la unilateralitat per fer irreversible la construcció de la República catalana". 

La CUP ha de valorar i votar de forma definitiva la proposta de Junts pel Sí a la investidura en una "assemblea nacional" que la CUP celebrarà a Girona el proper 27 de desembre.  "Si l'oferta de Junts pel Sí varia en el sentit de proposar un president de consens, aquesta tindrà més possibilitats que sigui àmpliament acceptada per la militància i simpatitzants", han subratllat els cupaires, segons l’agència EFE.  

Noves eleccions espanyoles el juny? 

Mariano Rajoy ho té impossible per poder revalidar el càrrec.., excepte si s'obre a la formació d'una grosse koalition amb el PSOE, volguda pel rei Felip VI i pels poders fàctics i econòmics que remenen les cireres. Els 123 escons obtinguts pel PP queden molt lluny de la majoria absoluta de 176 vots i la suma amb els 40 escons de Ciutadans no és suficient, ni de bon tros. Tampoc amb l'hipotètic suport del PNB (6 escons) i de Coalició Canària (1 escó) no arribaria a la xifra màgica.

Quelcom semblant li passa al PSOE de Pedro Sánchez, que salva dignament els mobles (90 escons), amb l'excepció de Catalunya, on Carme Chacón ha naufragat estrepitosament. El pol d'esquerres a la portuguesa no suma amb Podem (69 escons) i Unidad Popular-Izquierda Unida (2 escons), ni tampoc amb una quimèrica aliança amb els nacionalistes bascos i canaris.

En aquest confús panorama, que s'haurà d'anar clarificant en les pròximes setmanes, només hi ha dues variants factibles per garantir la governabilitat del Regne d’Espanya. La grosse koalition PP-PSOE, seguint el model alemany, afavorida per la majoria absoluta que ha obtingut el PP al Senat i que bloqueja, d'entrada, els canvis que volgués introduir l'hipotètic pol d'esquerres, en cas que arribés a quallar. Al cap i a la fi, el Regne d’Espanya és un alumne aplicat de fräulein Merkel i, de la mateixa manera que s'han fet brutals retallades pressupostàries, també podem copiar la seva grosse koalition i, ja posats, fins i tot el seu model de Constitució federal. També, un pacte PSOE-Ciutadans, seguint el model andalús, amb l'abstenció pragmàtica de Podem. Difícil, però no impossible. Albert Rivera, que es creia el "rei del mambo", ha sortit molt tocat i descol·locat d'aquest 20-D i necessita recuperar el protagonisme polític si no vol que Ciutadans es converteixi en un "partit soufflé" com UPyD.

Els 17 escons independentistes d'Esquerra Republicana (ERC) i Democràcia i Llibertat (DiLL) serveixen de molt poc. D'entrada, perquè han manifestat que la seva presència a Madrid és per defensar i negociar la secessió catalana i, per tant, és contradictori que entrin en el joc d'aliances per garantir l'estabilitat del futur Govern espanyol. En segon lloc, perquè resulta inimaginable que ERC doni suport al PP de Mariano Rajoy o que DiLL ho faci amb el PSOE de Pedro Sánchez.

A Catalunya, la nítida victòria d'En Comú Podem és un vot de suport a la "tercera via" que representa l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. Mentre, el president en funcions Artur Mas s'ha emportat una sonora bufetada aquest 20-D, a través del seu escuder Quico Homs, que era el cap de llista de la marca Democràcia i Llibertat (DiLL). Si la coalició CiU va obtenir en les eleccions espanyoles del 2011 un total de 16 escons i més d'un milió de vots, erigint-se en la força política més votada a Catalunya, quatre anys després ha estat l'hecatombe: Convergència i Unió s'han divorciat, Duran Lleida s'ha quedat sense representació al Congrés, DiLL ha perdut la meitat dels votants i ha quedat relegada, amb 8 escons, a la quarta posició en el rànquing que ha definit el 20-D. Comptat i debatut, un desastre que deixa Artur Mas en una posició molt desesperada. ERC ha fet, novament, el sorpasso a CDC i, des de la quarta posició a nivell espanyol assolida aquest 20-D, és molt difícil que Artur Mas pugui defensar a capa i espasa la seva investidura com a president de la Generalitat. El problema ja no el té la CUP. Ara, la disjuntiva sobre la investidura s'ha traslladat a l'interior de la coalició Junts pel Sí que, més d'hora que tard (la data límit és el 9 de gener), haurà de proposar un nou candidat de consens a la CUP si vol evitar l'escenari imprevisible d'unes noves eleccions el 6 de març, amb Ada Colau i la plataforma En Comú Podem en ratxa victoriosa. En aquest escenari, el procés català d’alliberament nacional pot ser, de manera paradoxal, la clau que afavoreixi i acceleri la desitjada –per uns- i temuda –pels altres- grosse koalition PP-PSOE i “Santiago, cierra España”. O això o eleccions espanyoles anticipades el pròxim mes de juny, doncs difícilment Pablo Iglesias forçarà al PSOE a acceptar l’autodeterminació catalana en forma de referèndum legal. 

En aquest context, Quim Arrufat, un dels diputats de la CUP durant la legislatura anterior i actualment membre del secretariat nacional de la formació, ha valorat els resultats de les eleccions d’ahir a Catalunya i l’Estat espanyol amb una sèrie de piulets a Twitter. Ha escrit: “L’Estat serà ingovernable i les eleccions han donat més de 2/3 del Congrés a PP, PSOE, C’s. Merkel + no referèndum. És hora de fer via pròpia. A Catalunya guanya el canvi social i democràtic. Si el procés no sap incorporar-ho, tindrà poc recorregut. La victòria d’En Comú Podem és històrica a Catalunya. Però a Espanya no té continuïtat. Ara toca República Catalana, democràtica i social.”

El cercle proper a Mas dóna per perduda la batalla de la presidència 

Les persones més properes a Artur Mas han començat a assumir que la seva aposta per continuar com a president de la Generalitat gràcies al suport de, com a mínim, dos diputats de la CUP no reeixirà. El resultat de les eleccions generals ha confirmat una sensació que s’havia anat generalitzant els darrers dies entre els íntims de Mas malgrat els missatges contradictoris dels cupaires. Qui més clarament ha manifestat aquesta sensació és l’historiador i assagista Agustí Colomines, home amb línia directa amb el president en funcions i intel·lectual orgànic de Convergència, que li recomana que tiri la tovallola, en l’article que va publicar la nit de les eleccions “Un pas endavant, dos enrere: un balanç electoral d’urgència”. Així, Colomines escriu: “El president en funcions haurà de resoldre un gran dilema, donat que la dependència de la voluntat de la CUP l’està desgastant de tal manera que intentar governar amb la inestabilitat demostrada durant aquests dos mesos, deixarà exhaust el seu electorat i pot minoritzar encara més l’espai polític que encara representa. Pot ser que hagi arribat l’hora de tirar la tovallola i decidir que si no es vol donar un pas endavant per després emprendre’n dos enrere, el millor que es pot fer és reorganitzar les forces pròpies i deixar pas a una nova opció”. El comunicat de la CUP demanant a Junts pel Sí que presentin un altre candidat ha acabat de difondre la sensació que la reelecció d’Artur Mas com a president és impossible. Falta saber si ell també ho veu. 

El feixisme espanyol inicia avui una campanya d’agitació per agafar el poder davant la crisi d’Estat  

ççççç

El feixisme espanyol aprofita la crisi del 20-D per preparar una insurrecció nazi-feixista

Un escamot d’una vintena de militants feixistes encaputxats ha provat d’entrar a la seu del PP a Madrid, al carrer Génova, durant la reunió de la direcció del partit per a valorar el resultat de les eleccions d’ahir. A la reunió, hi ha assistit de sorpresa José María Aznar, que abans de la campanya havia estat crític amb Mariano Rajoy. Els feixistes han llançat pots de fum i bengales i han provat d’entrar a l’edifici, però han estat retinguts per la policia. L’escamot feixista està vinculat amb el centre nazi Hogar Social Ramiro Ledesma. 

D’aquesta manera el feixisme espanyol inicia avui una campanya d’agitació per agafar el poder davant la crisi d’Estat. Cal senyalar que l’escamot de Madrid cridava “Somos la España verdadera”.