La
Vanguardia afirma que un ambaixador estranger creu que El Comitè
Invisible prendrà el poder a Catalunya en cas d’independència
nacional.
Carme
Chacón practica un espanyolisme extrem per interès de grimpar en el
PSOE.
Évole
carrega contra Carme Forcadell, que considera un problema com a
presidenta del Parlament.
PP,
PSOE i Ciutadans aprofiten el dia de la Constitució espanyola per
atacar el procés català.
Núria
Feliu perd els trucs diu que està emprenyada amb la CUP i exclama
“quina falta de respecte”, en referència a no fer president a
Artur Mas.
[Barcelona
(República Catalana) 06/12/2015]
Per L’AMIC DEL POBLE
Els
finançadors del partit d’Artur Mas han posat el crit al cel en
veure les posicions econòmiques de la CUP, les quals, per cert, eren
ben conegudes per Mas abans del 27-S. Gran part de la burgesia
nacional catalana, que opta per la via de Duran Lleida, encara que es
tracti d’una opció electoral marginal, i en aquest context el grup
mediàtic del comte de Godó, amb Màrius Carol i Josep Cuní
d’escuders, marca el pas, igual que l’any 1934 feia Gaziel. Avui
despertem amb l’escrit desesperat de Carol a La Vanguardia. Segons
aquest servidor del comte de Godó un ambaixador d’un estat
rellevant fa uns dies que li va preguntar sobre les contradiccions
d’Artur Mas al negociar incansablement la seva investidura amb la
CUP. I que el diplomàtic afirmà que “la CUP no era la cara amable
d’Antonio Baños o les abraçades toves de David Fernández,
m’explicava que la CUP actual” --retinguem això, “actual”,
res a veure amb aquelles candidatures dites CUP del temps de la
denominada Transició“ i de les que es reclama cofundador Jaume
Soler, antic alcalde d’Arbúcies (la Selva)-- “és filla en bona
part de LA INSURRECCIÓ QUE VÉ, un assaig publicat fa vuit anys per
El Comitè Invisible, format pel nou de Tarnac. La policia francesa
atribuïa el llibre a Julien Coupat, acusat del sabotatge a tren.”
Ja veieu, Carol fa un joc de paraules: al cognom COUPAT si se li treu
les lletres O, A i T, queda CUP. Així, l’assaig anònim seria obra
fa vuit anys de la CUP. I seguim: si JULIEN CUP hagués fet un
“sabotatge” a la catenària de la línia TGV la CUP representaria
el sabotatge a la societat catalana. Tot seguit, el director del
diari La Vanguardia escriu: “El llibre proposa la lluita
revolucionària basada en comunes, en una xarxa de treball secreta
que es desenvoluparà fora de la política convencional. I que
atacarà en moments de crisi per impulsar una revolució
anticapitalista. Es tracta d’apropiar-se del poder local, bloquejar
l’economia i aniquilar les forces repressives.” Finalment, Carol
afirma que l’ambaixador va insistir que el que hauria de fer Artur
Mas era “anunciar eleccions el 6 de març i posar fi a tot això”,
en referència a negociar amb la CUP. Tornant a Carol, aquest també
juga amb els noms: parta de “lluita revolucionària basada en les
comunes” segons El Comitè Invisible, quan en francès ‘commune’
vol dir municipi i justament és el fa la CUP, obtenir alcaldes i
governs municipals. Una nova jugada de Carol per intentar demostrar
un fals sil·logisme: si la CUP vol governar els municipis i el
Comitè Invisible vol apropiar-se d’aquests per impulsar la “lluita
revolucionària basada en les comunes” és que la CUP i El Comitè
Invisible treballen en la mateixa “xarxa de treball secret” per
fer triomfar la “revolució anticapitalista”. D’aquí a la
conspiració “comunista maçònica” dels Savis de Sió que
predicaven Hitler i Franco o “els murcians de la FAI de la
Torrassa” no hi ha gaire diferència. Adéu-siau La Vanguardia,
adéu-siau burgesia catalana! Adéu-siau ambaixador desconegut:
portem un món nou al nostres cors”, com va dir Durruti en el front
d’Aragó el 1936.
Espanyolisme
per grimpar en la direcció del PSOE
 |
| Carme Chacón quan era ministra de defensa |
Carme
Chacón Piqueras, cap de llista del PSC-PSOE per la circumscripció
de Barcelona el 20-D, té una ambició insaciable i es acusada
d’utilitzar les relacions sentimentals, i l’espanyolisme, per
grimpar, però de moment ha fracassat en l’intent de liderar el
PSOE. Una fosca història d’ambició personal per fer-se amb el
comandament d’un Estat, basada en la vella estratègia de teixir
relacions personals i sentimentals, on grimpar per sobre d’altra
gent és essencial i on la ideologia que es pregona és només un
mitjà secundari per arribar a un fi. No és el guió d’una
pel·lícula de suspens, sinó el perfil que no s’explica de la cap
de llista per Barcelona del PSC-PSOE en les properes eleccions, Carme
Chacón. De moment, l’aparent gran currículum de la dirigent
política d’Esplugues de Llobregat no és res més que la carcassa
d’un fracàs personal de moment en el seu objectiu únic: governar
Espanya.
Per
part materna prové d’una família antagònica amb que representen
PSOE i UGT. El seu avi, Paco Piqueras fou un destacat resistent
anarquista, milità en el Moviment Popular de Resistència (MPR)
després d’anys de presoner de guerra en els batallons de
treballadors forçats, essent un esclau del franquisme. Durant la
Segona Restauració Borbònica continuà la seva tasca revolucionària
a Catalunya en l’anarquisme social.
Què
vol la Carme: aconseguir liderar el PSOE i arribar a presidenta
d’Espanya
El
seu al·licient de vida principal és arribar a dalt de tot del seu
partit, a la secretaria general del PSOE i, així, poder ser
candidata a presidir Espanya. Ho va demostrar el 2012 plantant-li
cara a Alfredo Pérez Rubalcaba en les primàries per liderar la
formació, un fracàs per Chacón que va veure com per pocs vots va
perdre la que podria haver estat l’única oportunitat per satisfer
la seva set de poder. Com pot ser que només vuit anys després de
entrar a l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat el 1999 com a
regidora, va esdevenir ministra de vivenda amb 36 anys? La seva
relació sentimental que va arribar a casament amb l’amic personal
de Zapatero i secretari d’Estat de comunicació (2004-2005) Miguel
Barroso, 16 anys més gran que ella, la va catapultar dins el cercle
de confiança del llavors líder del PSOE. Dins el PSOE diuen que
Chacón també va flirtejar amb Rubalcaba però que va acabar triant
Barroso, que precisament tenia una gran amistat amb Pedro J Ramírez.
De cop, la política d’Esplugues entrava a l’establishment per la
porta gran i esdevenia la nineta dels ulls de Zapatero. Així, el
llavors director d’El Mundo, afamat d’exclusives, influència i
de tenir un cable directe amb La Moncloa de ZP, veia en la figura de
Barroso el mitjà per aconseguir el seu objectiu. Per acontentar-lo,
va col·locar l’exdona del polític del PSOE al capdavant del
suplement d’El Mundo ‘Yo Dona’. A més, també per assegurar-se
caure en gràcia d’una possible successora de ZP, va ajudar tant
com Barroso a crear el personatge de Chacón com a política
carismàtica i estimada. Dels dos va ser la idea de fer passar
revista a l’exèrcit espanyol o anar a visitar les tropes a
l’Afganistan a la recent nomenada ministra de defensa el 2008,
embarassada de 8 mesos.
Espanyolisme
extrem per interès
La
voluntat de teixir relacions personals ha estat el mitjà principal
de Chacón per grimpar, lluny de la vàlua política o de la
ideologia. De fet, ella sempre ha destacat per un espanyolisme confés
combinat amb un anticatalanisme exacerbat. Amb tot, seria capaç de
vendre qualsevol altra idea si la pogués ajudar al seu objectiu,
però ha optat per ser un símbol de la unitat d’Espanya perquè és
conscient que mai cap català ha arribat a dalt de tot del PSOE ni de
l’Executiu espanyol. Un obstacle que ha intentat sortejar sent molt
patriòtica, participant del PSC només per aconseguir l’acta de
diputada al Congrés de Diputats en les successives eleccions i
maximitzant els seus orígens andalusos paterns --ho va demostrar
començant la campanya de les primàries de la secretaria general del
PSOE al poble natal del seu pare--. En menys d’un any al capdavant
del ministeri de vivenda i just quan va esclatar la crisi, Chacón va
afirmar a finals de 2007 que impulsaria 10 jutjats a tot l’Estat
que servissin específicament per fer desnonaments ‘express’. Ja
com a ministra de defensa (2008-2011), no va fer res per aturar el
gegantí negoci d’exportació d’armes. Un informe de l’ONG
Justícia i Pau de 2011 deia que l’any anterior, les exportacions
havien ascendit a 1.228 milions d’euros, un increment del 388 %
respecte el 2001. A més, el tarannà de Chacón com a política
queda palès amb fets com el de demanar a Joan Tardà (ERC) retirar
l’esmena a la totalitat de la Llei de Memòria Històrica el 2008 a
canvi de salvar Ràdio 4, amenaçada de desaparèixer.
Té
44 anys i en porta 14 vivint de càrrecs públics. Va ser regidora a
Esplugues de Llobregat durant vuit anys (1999-2007), cosa que va
compaginar durant uns anys amb la feina de diputada al Congrés
(2000-2013). De 2007 a 2011 va ser ministra de vivenda primer, i de
defensa després i només el 2013 va deixar momentàniament la
política per anar a donar classes a Miami (USA). Però no per
vocació, sinó com a conseqüència del fracàs per encapçalar el
PSOE i d’intentar aturar el PSC de votar en contra el PSOE en una
resolució sobre el dret a decidir. Tot el PSC hi va votar a favor
excepte ella.
Així,
tot i que té un currículum educatiu remarcable i ha arribat a fer
classes a la universitat, tot ha girat al voltant de la política, ja
que amb 18 anys ja es va apuntar a les joventuts del PSC. Fins i tot
al seu fill, que podria haver passat per davant de tot, el va
utilitzar per guanyar popularitat quan estava embarassada i quan va
néixer.
Évole
carrega contra Carme Forcadell, que considera un problema com a
presidenta del Parlament
 |
| Jordi Évole |
Jordi
Évole ha estirat de les orelles Carme Forcadell pel discurs que va
protagonitzar el dia en què el Parlament la va investir com a nova
presidenta de la cambra. El periodista, preguntat avui a Catalunya
Ràdio per la cobertura que TV3 i TVE van fer de la constitució del
Parlament del Catalunya, ha eludit valorar la feina de les dues
televisions aquell dia i s’ha limitat a dir que “aquí el
problema és escollir aquesta presidenta i no dels periodistes”.
Évole l'ha criticat perquè considera que hauria de representar tots
els catalans i no ho va fer en el discurs posterior a la seva
investidura.
PP,
PSOE i Ciutadans aprofiten el dia de la Constitució espanyola per
atacar el procés català
 |
| Jesús Posada, avui a Marid |
Els
principals partits espanyols, PP i PSOE, a més de Ciutadans, han
aprofitat la celebració avui a Madrid del dia de la Constitució
espanyola per a atacar el procés cap a la independència de
Catalunya. Però el primer en fer-ho ha estat el president del
Congrés de Diputats, Jesús Posada, que ha manifestat aquest que cal
“renovar la concòrdia” de la Constitució de 1978 i donar
resposta als “insòlits propòsits dels que pretenen trencar
Espanya, només amb el dret, però amb tot el dret”. En un discurs
dins el marc dels actes de celebració del dia de la Constitució a
Madrid, Posada ha posat de manifest que cal afrontar el repte “amb
diàleg i consens’” El president del Congrés de Diputats ha
assegurat a la gent catalana que els seus anhels “tenen cabuda”
dins el projecte espanyol i ha insistit en el terme d’unitat dins
l’Estat, “perquè Espanya sense Catalunya no seria Espanya”. El
president del Congrés de Diputats espanyol, Jesús Posada, ha
destacat que la Constitució és el marc de convivència “on per
primera vegada vàrem tenir cabuda tots els espanyols”. Segons
Posada, el text aprovat l’any 1978 ha brindat el període de
“llibertat, prosperitat i estabilitat més prolongat de la
història”. Pel president del Congrés, l’esperit constitucional
és “el millor camí per abordar els problemes que avui es
plantegen”, en referència al cas català. En aquest sentit, segons
Posada, “una nació només progressa quan està unida en la
consecució de les seves metes col·lectives”.
Camacho:
“Sense cedir davant dels independentistes”
Per
la seva banda, la presidenta del PP català i número 3 a la seva
llista a les eleccions espanyoles del 20-D per la circumscripció de
Girona, Alícia Sánchez Camacho, ha reivindicat la Constitució de
1978. La dirigent a Catalunya del Partit Popular ha obert la porta a
una reforma i modificació del text si es fa “amb el màxim
consens, sabent què es vol reformar i sense cedir davant dels
independentistes”.
Manifest
de Ciutadans
I
Ciutadans s’ha afegit a la crida dels partits espanyols a aturar
l’independentisme, i ho ha fet amb un manifest. Sergio del Campo,
cap de llista de Ciutadans al Congrés de Diputats per Tarragona,
l’ha llegit davant de l’Ajuntament de Tarragona, per commemorar
el dia de la Constitució espanyola. Del Campo ha assegurat que
“Ciutadans liderarà una nova transició democràtica en defensa
dels valors i llibertats constitucionals”, perquè tenen “un
equip, un programa i la il·lusió necessària per dur a terme un
projecte comú per al conjunt dels espanyols”. Així mateix, el
candidat ha manifestat que la formació celebra “la festivitat de
la democràcia fruit del consens, l’esforç i el respecte cap a
tots els espanyols”. L’acte s’ha celebrat també a Girona,
Lleida i València.
Núria
Feliu perd els trucs diu que està emprenyada amb la CUP i exclama
“quina falta de respecte”, en referència a no fer president a
Artur Mas
 |
| Núria Feliu emprenyada per no poder veure novament Artur Mas president |
La
sempre esperpèntica pujolista Núria Feliu, enemiga declarada com a
veïna de Sants de Can Vies, que vol que vagi a terra, en una
entrevista a VilaWeb afirma: “Molt i crec que hem d’anar amb
compte. Ara ens podríem fer molt mal. Estic emprenyada. He fet massa
quilòmetres perquè ara tot se’n vagi en orris. Com no haig
d’estar emprenyada? Amb aquesta intransigència. Fer-nos anar com
unes baldufes. Ara sí, ara no, ara m’ho penso. Però què s’han
cregut? Quina falta de respecte!”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada