diumenge, 6 de desembre del 2015

CRÒNICA VINT-I-CINC DE LA CROADA DE L’ESPANYA NEGRA CONTRA LA GENT CATALANA

La Vanguardia afirma que un ambaixador estranger creu que El Comitè Invisible prendrà el poder a Catalunya en cas d’independència nacional. 
Carme Chacón practica un espanyolisme extrem per interès de grimpar en el PSOE.  
Évole carrega contra Carme Forcadell, que considera un problema com a presidenta del Parlament.
PP, PSOE i Ciutadans aprofiten el dia de la Constitució espanyola per atacar el procés català.  
Núria Feliu perd els trucs diu que està emprenyada amb la CUP i exclama “quina falta de respecte”, en referència a no fer president a Artur Mas.



[Barcelona (República Catalana) 06/12/2015] 
Per L’AMIC DEL POBLE


Els finançadors del partit d’Artur Mas han posat el crit al cel en veure les posicions econòmiques de la CUP, les quals, per cert, eren ben conegudes per Mas abans del 27-S. Gran part de la burgesia nacional catalana, que opta per la via de Duran Lleida, encara que es tracti d’una opció electoral marginal, i en aquest context el grup mediàtic del comte de Godó, amb Màrius Carol i Josep Cuní d’escuders, marca el pas, igual que l’any 1934 feia Gaziel. Avui despertem amb l’escrit desesperat de Carol a La Vanguardia. Segons aquest servidor del comte de Godó un ambaixador d’un estat rellevant fa uns dies que li va preguntar sobre les contradiccions d’Artur Mas al negociar incansablement la seva investidura amb la CUP. I que el diplomàtic afirmà que “la CUP no era la cara amable d’Antonio Baños o les abraçades toves de David Fernández, m’explicava que la CUP actual” --retinguem això, “actual”, res a veure amb aquelles candidatures dites CUP del temps de la denominada Transició“ i de les que es reclama cofundador Jaume Soler, antic alcalde d’Arbúcies (la Selva)-- “és filla en bona part de LA INSURRECCIÓ QUE VÉ, un assaig publicat fa vuit anys per El Comitè Invisible, format pel nou de Tarnac. La policia francesa atribuïa el llibre a Julien Coupat, acusat del sabotatge a tren.” Ja veieu, Carol fa un joc de paraules: al cognom COUPAT si se li treu les lletres O, A i T, queda CUP. Així, l’assaig anònim seria obra fa vuit anys de la CUP. I seguim: si JULIEN CUP hagués fet un “sabotatge” a la catenària de la línia TGV la CUP representaria el sabotatge a la societat catalana. Tot seguit, el director del diari La Vanguardia escriu: “El llibre proposa la lluita revolucionària basada en comunes, en una xarxa de treball secreta que es desenvoluparà fora de la política convencional. I que atacarà en moments de crisi per impulsar una revolució anticapitalista. Es tracta d’apropiar-se del poder local, bloquejar l’economia i aniquilar les forces repressives.” Finalment, Carol afirma que l’ambaixador va insistir que el que hauria de fer Artur Mas era “anunciar eleccions el 6 de març i posar fi a tot això”, en referència a negociar amb la CUP. Tornant a Carol, aquest també juga amb els noms: parta de “lluita revolucionària basada en les comunes” segons El Comitè Invisible, quan en francès ‘commune’ vol dir municipi i justament és el fa la CUP, obtenir alcaldes i governs municipals. Una nova jugada de Carol per intentar demostrar un fals sil·logisme: si la CUP vol governar els municipis i el Comitè Invisible vol apropiar-se d’aquests per impulsar la “lluita revolucionària basada en les comunes” és que la CUP i El Comitè Invisible treballen en la mateixa “xarxa de treball secret” per fer triomfar la “revolució anticapitalista”. D’aquí a la conspiració “comunista maçònica” dels Savis de Sió que predicaven Hitler i Franco o “els murcians de la FAI de la Torrassa” no hi ha gaire diferència. Adéu-siau La Vanguardia, adéu-siau burgesia catalana! Adéu-siau ambaixador desconegut: portem un món nou al nostres cors”, com va dir Durruti en el front d’Aragó el 1936.

Espanyolisme per grimpar en la direcció del PSOE
Carme Chacón quan era ministra de defensa
Carme Chacón Piqueras, cap de llista del PSC-PSOE per la circumscripció de Barcelona el 20-D, té una ambició insaciable i es acusada d’utilitzar les relacions sentimentals, i l’espanyolisme,  per grimpar, però de moment ha fracassat en l’intent de liderar el PSOE. Una fosca història d’ambició personal per fer-se amb el comandament d’un Estat, basada en la vella estratègia de teixir relacions personals i sentimentals, on grimpar per sobre d’altra gent és essencial i on la ideologia que es pregona és només un mitjà secundari per arribar a un fi. No és el guió d’una pel·lícula de suspens, sinó el perfil que no s’explica de la cap de llista per Barcelona del PSC-PSOE en les properes eleccions, Carme Chacón. De moment, l’aparent gran currículum de la dirigent política d’Esplugues de Llobregat no és res més que la carcassa d’un fracàs personal de moment en el seu objectiu únic: governar Espanya.
Per part materna prové d’una família antagònica amb que representen PSOE i UGT. El seu avi, Paco Piqueras fou un destacat resistent anarquista, milità en el Moviment Popular de Resistència (MPR) després d’anys de presoner de guerra en els batallons de treballadors forçats, essent un esclau del franquisme. Durant la Segona Restauració Borbònica continuà la seva tasca revolucionària a Catalunya en l’anarquisme social.

Què vol la Carme: aconseguir liderar el PSOE i arribar a presidenta d’Espanya 
El seu al·licient de vida principal és arribar a dalt de tot del seu partit, a la secretaria general del PSOE i, així, poder ser candidata a presidir Espanya. Ho va demostrar el 2012 plantant-li cara a Alfredo Pérez Rubalcaba en les primàries per liderar la formació, un fracàs per Chacón que va veure com per pocs vots va perdre la que podria haver estat l’única oportunitat per satisfer la seva set de poder. Com pot ser que només vuit anys després de entrar a l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat el 1999 com a regidora, va esdevenir ministra de vivenda amb 36 anys? La seva relació sentimental que va arribar a casament amb l’amic personal de Zapatero i secretari d’Estat de comunicació (2004-2005) Miguel Barroso, 16 anys més gran que ella, la va catapultar dins el cercle de confiança del llavors líder del PSOE. Dins el PSOE diuen que Chacón també va flirtejar amb Rubalcaba però que va acabar triant Barroso, que precisament tenia una gran amistat amb Pedro J Ramírez. De cop, la política d’Esplugues entrava a l’establishment per la porta gran i esdevenia la nineta dels ulls de Zapatero. Així, el llavors director d’El Mundo, afamat d’exclusives, influència i de tenir un cable directe amb La Moncloa de ZP, veia en la figura de Barroso el mitjà per aconseguir el seu objectiu. Per acontentar-lo, va col·locar l’exdona del polític del PSOE al capdavant del suplement d’El Mundo ‘Yo Dona’. A més, també per assegurar-se caure en gràcia d’una possible successora de ZP, va ajudar tant com Barroso a crear el personatge de Chacón com a política carismàtica i estimada. Dels dos va ser la idea de fer passar revista a l’exèrcit espanyol o anar a visitar les tropes a l’Afganistan a la recent nomenada ministra de defensa el 2008, embarassada de 8 mesos.  

Espanyolisme extrem per interès  
La voluntat de teixir relacions personals ha estat el mitjà principal de Chacón per grimpar, lluny de la vàlua política o de la ideologia. De fet, ella sempre ha destacat per un espanyolisme confés combinat amb un anticatalanisme exacerbat. Amb tot, seria capaç de vendre qualsevol altra idea si la pogués ajudar al seu objectiu, però ha optat per ser un símbol de la unitat d’Espanya perquè és conscient que mai cap català ha arribat a dalt de tot del PSOE ni de l’Executiu espanyol. Un obstacle que ha intentat sortejar sent molt patriòtica, participant del PSC només per aconseguir l’acta de diputada al Congrés de Diputats en les successives eleccions i maximitzant els seus orígens andalusos paterns --ho va demostrar començant la campanya de les primàries de la secretaria general del PSOE al poble natal del seu pare--. En menys d’un any al capdavant del ministeri de vivenda i just quan va esclatar la crisi, Chacón va afirmar a finals de 2007 que impulsaria 10 jutjats a tot l’Estat que servissin específicament per fer desnonaments ‘express’. Ja com a ministra de defensa (2008-2011), no va fer res per aturar el gegantí negoci d’exportació d’armes. Un informe de l’ONG Justícia i Pau de 2011 deia que l’any anterior, les exportacions havien ascendit a 1.228 milions d’euros, un increment del 388 % respecte el 2001. A més, el tarannà de Chacón com a política queda palès amb fets com el de demanar a Joan Tardà (ERC) retirar l’esmena a la totalitat de la Llei de Memòria Històrica el 2008 a canvi de salvar Ràdio 4, amenaçada de desaparèixer.
Té 44 anys i en porta 14 vivint de càrrecs públics. Va ser regidora a Esplugues de Llobregat durant vuit anys (1999-2007), cosa que va compaginar durant uns anys amb la feina de diputada al Congrés (2000-2013). De 2007 a 2011 va ser ministra de vivenda primer, i de defensa després i només el 2013 va deixar momentàniament la política per anar a donar classes a Miami (USA). Però no per vocació, sinó com a conseqüència del fracàs per encapçalar el PSOE i d’intentar aturar el PSC de votar en contra el PSOE en una resolució sobre el dret a decidir. Tot el PSC hi va votar a favor excepte ella.
Així, tot i que té un currículum educatiu remarcable i ha arribat a fer classes a la universitat, tot ha girat al voltant de la política, ja que amb 18 anys ja es va apuntar a les joventuts del PSC. Fins i tot al seu fill, que podria haver passat per davant de tot, el va utilitzar per guanyar popularitat quan estava embarassada i quan va néixer.

Évole carrega contra Carme Forcadell, que considera un problema com a presidenta del Parlament 
Jordi Évole
Jordi Évole ha estirat de les orelles Carme Forcadell pel discurs que va protagonitzar el dia en què el Parlament la va investir com a nova presidenta de la cambra. El periodista, preguntat avui a Catalunya Ràdio per la cobertura que TV3 i TVE van fer de la constitució del Parlament del Catalunya, ha eludit valorar la feina de les dues televisions aquell dia i s’ha limitat a dir que “aquí el problema és escollir aquesta presidenta i no dels periodistes”. Évole l'ha criticat perquè considera que hauria de representar tots els catalans i no ho va fer en el discurs posterior a la seva investidura.

PP, PSOE i Ciutadans aprofiten el dia de la Constitució espanyola per atacar el procés català
Jesús Posada, avui a Marid
Els principals partits espanyols, PP i PSOE, a més de Ciutadans, han aprofitat la celebració avui a Madrid del dia de la Constitució espanyola per a atacar el procés cap a la independència de Catalunya. Però el primer en fer-ho ha estat el president del Congrés de Diputats, Jesús Posada, que ha manifestat aquest que cal “renovar la concòrdia” de la Constitució de 1978 i donar resposta als “insòlits propòsits dels que pretenen trencar Espanya, només amb el dret, però amb tot el dret”. En un discurs dins el marc dels actes de celebració del dia de la Constitució a Madrid, Posada ha posat de manifest que cal afrontar el repte “amb diàleg i consens’” El president del Congrés de Diputats ha assegurat a la gent catalana que els seus anhels “tenen cabuda” dins el projecte espanyol i ha insistit en el terme d’unitat dins l’Estat, “perquè Espanya sense Catalunya no seria Espanya”. El president del Congrés de Diputats espanyol, Jesús Posada, ha destacat que la Constitució és el marc de convivència “on per primera vegada vàrem tenir cabuda tots els espanyols”. Segons Posada, el text aprovat l’any 1978 ha brindat el període de “llibertat, prosperitat i estabilitat més prolongat de la història”. Pel president del Congrés, l’esperit constitucional és “el millor camí per abordar els problemes que avui es plantegen”, en referència al cas català. En aquest sentit, segons Posada, “una nació només progressa quan està unida en la consecució de les seves metes col·lectives”.

Camacho: “Sense cedir davant dels independentistes” 
Per la seva banda, la presidenta del PP català i número 3 a la seva llista a les eleccions espanyoles del 20-D per la circumscripció de Girona, Alícia Sánchez Camacho, ha reivindicat la Constitució de 1978. La dirigent a Catalunya del Partit Popular ha obert la porta a una reforma i modificació del text si es fa “amb el màxim consens, sabent què es vol reformar i sense cedir davant dels independentistes”.

Manifest de Ciutadans
I Ciutadans s’ha afegit a la crida dels partits espanyols a aturar l’independentisme, i ho ha fet amb un manifest. Sergio del Campo, cap de llista de Ciutadans al Congrés de Diputats per Tarragona, l’ha llegit davant de l’Ajuntament de Tarragona, per commemorar el dia de la Constitució espanyola. Del Campo ha assegurat que “Ciutadans liderarà una nova transició democràtica en defensa dels valors i llibertats constitucionals”, perquè tenen “un equip, un programa i la il·lusió necessària per dur a terme un projecte comú per al conjunt dels espanyols”. Així mateix, el candidat ha manifestat que la formació celebra “la festivitat de la democràcia fruit del consens, l’esforç i el respecte cap a tots els espanyols”. L’acte s’ha celebrat també a Girona, Lleida i València.

Núria Feliu perd els trucs diu que està emprenyada amb la CUP i exclama “quina falta de respecte”, en referència a no fer president a Artur Mas 
Núria Feliu emprenyada per no poder veure novament Artur Mas president
La sempre esperpèntica pujolista Núria Feliu, enemiga declarada com a veïna de Sants de Can Vies, que vol que vagi a terra, en una entrevista a VilaWeb afirma: “Molt i crec que hem d’anar amb compte. Ara ens podríem fer molt mal. Estic emprenyada. He fet massa quilòmetres perquè ara tot se’n vagi en orris. Com no haig d’estar emprenyada? Amb aquesta intransigència. Fer-nos anar com unes baldufes. Ara sí, ara no, ara m’ho penso. Però què s’han cregut? Quina falta de respecte!”.  


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada