Nord-est Llibertari: Presentació el 27 de novembre del llibre ‘El franquisme que no marxa’, a Vic

dimarts, 24 de novembre del 2015

Presentació el 27 de novembre del llibre ‘El franquisme que no marxa’, a Vic

Lluc Salellas explica com es van ressituar diferents personatges del franquisme després de la mort del dictador

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 24/11/2015

Vic (Osona).-

El Grup de Periodistes Ramon Barnils, en col·laboració amb Saldonar Edicions, Unitat contra el Feixisme i el Racisme (UCFR) d’Osona i Muntanya de Llibres organitzen el dia 27 de novembre la presentació a Vic (Osona) del llibre ‘El franquisme que no marxa’, del periodista gironí Lluc Salellas.

La presentació serà divendres 27 a les 8 del vespre a la llibreria Muntanya de Llibres. L’acte es fa una setmana després de la commemoració dels 40 anys de la mort del dictador Francisco Franco, i en el marc d’un seguit d’actes organitzats per UCFR amb tal motiu.

‘El franquisme que no marxa’ és un viatge al cor mateix de les famílies responsables de la dictadura franquista. Un trajecte que posa davant la societat els noms i els cognoms de les persones amb més pes durant el franquisme que van sobreviure durant la denominada Transició i hi van continuar manant, tot i carregar a l’esquena el pes d’una infàmia de quaranta anys. El periodista del Grup de Periodistes Ramon Barnils Lluc Salellas i Vilar documenta i relata com les elits franquistes es van resituar amb les màximes facilitats dins les estructures de poder de la nova democràcia, a diferència dels casos de Portugal i Grècia. La conclusió d’aquest treball d’investigació és que el grup social que determina en gran manera el nostre dia a dia encara és el mateix avui. Els fills i els néts del règim absolutista, sense cap dubte, continuen al capdavant de les principals empreses i no han perdut pes polític. Una aportació de referència a l’acció col·lectiva per demostrar quines són les bases sobre les quals reposa la democràcia espanyola.

‘El franquisme que no marxa’ és el quart volum de la col·lecció ‘Periodistes’, que aplega diferents treballs de periodisme d’investigació. Els tres primers van ser ‘Et presento el jutge Garzón’, de Sònia Bagudanch; ‘Castor: la bombolla sísmica’, de Jordi Marsal, i ‘Els senyors del boom’, de Gemma Garcia Fàbrega. El cinquè, ‘Desmuntant Societat Civil Catalana’, de Jordi Borràs, es presenta el dia 1 de desembre a Barcelona i molt properament a la comarca d’Osona.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...