 |
| La premsa internacional parla del franquisme encara viu |
Canten
el ‘Cara al sol’ amb el braç alçat en una església de Madrid.
Amb
la filla del dictador, Carmen Franco Polo.
La
persistència del franquisme i l’anomalia espanyola, a la premsa anglosaxona.
Recull
de les informacions a la BBC, ‘The New York Times’, ‘The Guardian’, ‘Politico’
i ‘The Independent.’
Rajoy
amenaça en un míting al Govern de la Generalitat: “No volem adoptar més
mesures, però no depèn de nosaltres”.
[Barcelona
(República Catalana) 21/11/2015]
 |
| Maria Dolores de Cospedal, Mariano Rajoy i Jorge Fernández Díaz en l'acte de presentació dels candidats del PP el 20-D celebrat el 21 de novembre del 2015 a Barcelona |
La
persistència del franquisme i l’anomalia espanyola, a la premsa anglosaxona
Ara
que fa quaranta anys de la mort del dictador Francisco Franco pràcticament tota
la premsa anglosaxona de referència dedicava reportatges a la persistència del
llegat del franquisme a l’Estat espanyol. Parlaven d’un llegat polític, basat
en un anomenat “pacte de silenci” durant els anys de la denominada Transició,
que ha fet que els crims del franquisme no s’hagin condemnat institucionalment,
que als carrers i places de molts pobles i ciutats encara hi hagi moltes
plaques amb noms franquistes i que el Govern espanyol no hagi fet res per
exhumar els cossos de fosses comunes per a identificar els represaliats,
malgrat les peticions dels familiars.
Preston,
a la BBC: “El PP ha fomentat l’hostilitat envers Catalunya sobre un franquisme
residual”
La
BBC ha publicat avui, amb motiu del quarantè aniversari de la mort del dictador
Francisco Franco, un article signat per l’historiador Paul Preston,
especialitzat en la guerra del 1936-1939 i el franquisme. Hi afirma que,
contràriament a l’Alemanya de Hitler i la Itàlia de Mussolini, “on la derrota
externa va portar processos de desnazificació’, a Espanya ‘l’ombra del règim
[franquista] continua planant sobre la política”.
I
no tan sols perquè cap govern espanyol no hagi declarat mai il·legítim el
franquisme o perquè a l’espai públic encara hi hagi símbols i noms feixistes,
sinó també perquè hi ha dos llegats més de Franco que s’han arrossegat fins
ara: la corrupció i la divisió territorial.
“L’aplicació
brutal del centralisme rígid al País Basc i a Catalunya va deixar dos moviments
nacionalistes més poderosos que abans del 1936.” En el cas català, considera,
la pressió popular en favor de més autonomia ha topat amb una intransigència
que ha alimentat la campanya pro independència: “Sobre la base d’un centralisme
franquista residual, el Partit Popular ha fomentat l’hostilitat envers
Catalunya, principalment per a obtenir-ne rèdits electorals. La divisió
consegüent, de vegades al llindar de l’odi mutu, és un dels llegats més
perjudicials del franquisme.”
‘The
New York Times’: un fracàs de la democràcia espanyola
‘The
New York Times’ també parla del llegat de la guerra de 1936-1939, que assegura
que “continua dividint la política i els carrers”. El prestigiós diari
nord-americà se situa a València, i posa com a exemple que l’avinguda dedicada
al doctor Joan Baptista Peset tingui ben a prop un carrer amb el nom de Marco
Merenciano, un feixista que va presentar càrrecs i va testificar contra Peset,
el qual va acabar essent afusellat el 1941.
“Els
noms dels carrers i uns altres símbols del franquisme són un indicador no només
de com el llegat de Franco roman incrustat en el panorama polític i físic
d’Espanya, sinó de com aquesta democràcia en procés de maduració ha fracassat a
l’hora de resoldre això plenament”, diu el diari.
I
parla amb Joan Ribó, el batlle de València, que diu que el fet que Merenciano
tingui el seu carrer és un escàndol. “És difícil de creure que encara honorem
gent vinculada a la repressió de Franco, cosa que clarament no passa en relació
amb el nazisme a Alemanya o amb el feixisme a Itàlia”.
Politico:
“Desenterrar el passat evidenciaria la feblesa de la transició”
En
aquest reportatge, l’edició europea del diari ‘Politico’ posa l’accent en el
fet que allò que preveia la llei de la memòria històrica aprovada durant el
mandat de Zapatero no ha hagi reeixit. I destaca que durant la transició hi
hagués un pacte de silenci. “Hi va haver una llei d’amnistia […] que va acabar
protegint els antics membres del règim de Franco de ser perseguits per crims contra
els drets humans.”
I
va més enllà: “És difícil de passar per alt la sensació que desenterrar el
passat significaria implícitament reconèixer les debilitats de la transició”.
Més:
“Qüestionar la decisió de no investigar les violacions de drets humans i la
brutalitat d’aquella època també vol dir qüestionar l’estatus sagrat de la
transició. Hi ha pocs espanyols en posicions d’autoritat preparats per a fer-ho”.
‘The
Independent’: l’anomalia espanyola sobre el passat
I
el diari anglès ‘The Independent’ es fixa en la diferència entre allò que ha
fet Espanya i el que van fer altres estats com Alemanya i Itàlia. “En altres
països, les comissions sobre la veritat han permès d’exposar i guarir les
ferides profundes causades per la tirania i el conflicte; en canvi, Espanya ha
enterrat la memòria col·lectiva.”
Rajoy
al Govern de la Generalitat: “No volem adoptar més mesures, però no depèn de
nosaltres”
El
president del Govern espanyol i cap del PP, Mariano Rajoy, ha llançat un avís
al Govern de la Generalitat l’endemà que l’estat hagi imposat “controls
específics i addicionals” a Catalunya en la transferència del FLA. ‘Nosaltres
no volem adoptar més mesures, però no depèn de nosaltres’, ha dit en la
presentació a Barcelona dels candidats populars a les eleccions del 20 de
desembre. “Com més passos es facin en la mala direcció, més difícils seran les
coses. Nosaltres no som els responsables del que passa a Catalunya, ho són els
qui han començat aquest procés contra la història d’Espanya i la sobirania
nacional, contra la convivència entre catalans i contra el sentit comú”, ha
considerat el dirigent del PP.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada