Més d’un miler de persones demanen justícia pels crims del franquisme en un emotiu acte davant de la Model

En el 40è aniversari de la mort de Franco amb música i testimonis d’aquells que van patir la repressió 

[Barcelona 21/11/2015]

La premsa internacional parla del franquisme encara viu

Més d’un miler de persones van demanar ahir 20 de novembre justícia pels crims del franquisme en un emotiu acte organitzat per Òmnium Cultural i altres entitats davant de la presó Model, a Barcelona, escenari, per exemple, de l’assassinat el 2 de març de 1974 del company comunista llibertari Salvador Puig Antich (MIL-GAC). Amb el suport de desenes d’entitats, de la Generalitat i de l’Ajuntament de Barcelona, músics, víctimes i familiars d’aquells que van patir la repressió van commemorar el 40è aniversari de la mort de Franco i han lamentat que l’Estat espanyol encara no hagi demanat perdó pel franquisme i “no s’hagi fet justícia amb les víctimes, els familiars de les quals encara no saben ni on estan enterrades”. “Fins ara el 20-N només sortien els feixistes en acte de nostàlgia. Avui hem pres el carrer els demòcrates en acte de reivindicació i homenatge”, ha apuntat el president d’Òmnium, Quim Torra.

Música per retre homenatge a les víctimes 

Maria Dolores de Cospedal, Mariano Rajoy i Jorge Fernández Díaz en l'acte de presentació dels candidats del PP el 20-D celebrat el 21 de novembre del 2015 a Barcelona

A ritme de ‘Què volen aquesta gent’, la coneguda cançó de Maria del Pau Bonet sobre l’assassinat policial a Madrid de l’estudiant Enrique Ruano del FLP, ‘Jo vinc d’un silenci’, famosa cançó de Raimon, i ‘L’estaca’, de Lluís Llach, aquesta última corejada pel públic, centenars de persones van reclamat justícia per a les víctimes del franquisme. A l’acte van assistir autoritats polítiques com la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell (ERC); el primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, Gerardo Pisarello (Podem), i els consellers en funcions Ferran Mascarell i Meritxell Borràs (CDC).

Víctimes que van patir la repressió franquista han intervingut mitjançant vídeos es van projectar en una pantalla gegant, on explicaven les tortures que van patir en aquells anys i van denunciar que l’Estat espanyol encara no hagi demanat perdó. Neus Català (PCC), Jordi Carbonell o Raimon Carrasco, fill de Manuel Carrasco i Formiguera (UDC), van posar la pell de gallina a la gent assistent amb els seus testimonis.

Un grup de persones i de nens van pujar a l’escenari i van mostrar fotografies de víctimes del règim franquista. Amb els noms de milers de persones que van morir a mans del règim franquista de fons, l’advocada Magda Oranich, que va defensar una de les persones afusellada pel franquisme el 27 de setembre de 1975, el militant basc Txiki, va lamentar que l’Estat espanyol encara no hagi condemnat un règim que va assassinar el president de la Generalitat de Catalunya només pel fet de ser-ho. També es va queixar que els familiars de les víctimes encara no sàpiguen on estan enterrats els morts. “Han volgut que oblidéssim però no oblidem, ens han volgut amagar la història però aquí estem. No volem venjança, volem justícia”, va exclamar.

Per la seva banda, Torra va dir que és una “vergonya” que Espanya “no hagi estat capaç de passar comptes amb el seu passat totalitari”. “Acumulem una transició vergonyosa, amb una llei d’amnistia tramposa i, més recentment, una llei de memòria històrica que ha arribat tard i malament i que no ha servit ni per condemnar el franquisme ni per reparar el dolor de les víctimes”, es va queixar i va denunciar la “impunitat de què han gaudit els seus responsables i la vigència, encara, d’elements del franquisme” en matèria d’ideologia, legislació i aparells de l’Estat espanyol. L’acte va acabat amb totes les autoritats dalt de l’escenari corejant ‘L’estaca’ i amb crits d’independència.