Afiliat
a la CNT des de jove, a finals de març de 1939 fou nomenat tinent
coronel de l’Exèrcit Popular de la República.
El
10 de març de 1941 va ser jutjat en consell de guerra i condemnat a
cadena perpètua. Va ser tancat a la presó Model de Barcelona, d'on
sortí 15 mesos després per a treballar quatre mesos en una colònia
penitenciària de la caserna de Sant Agustí. Després durant un any
va fer feina a la colònia penitenciària de Roda de Ter (Osona) i
posteriorment va ser enviat a Lleida per a la construcció d'un
quarter.
Després
de la mort del dictador Franco, milità en la CNT-AIT i col·laborà
econòmicament i moralment amb la premsa llibertària. Després
s'afilià un temps a Esquerra Republicana de Catalunya, col·laborà
en La Humanitat i finalment s’adherí a l'Aliança per la
República.
Germà
Riera i Condal:
El 29 de novembre de 1905 --encara que es va
inscriure el 16 de desembre-- neix a Barcelona el republicà i
anarcosindicalista Germà Riera i Condal. El seu pare era un jornaler
d'Arbúcies (la Selva) i la seva mare havia nascut a Sant Andreu del
Palomar (Barcelona).
Va
fer feina de paleta i s'afilià a la Confederació Nacional del
Treball (CNT-AIT), alhora que era soci del Centre Obrer Instructiu
Andreuenc. Es casà i tingué una filla. El gener de 1934 es presentà
pel Partit Republicà Radical a les eleccions municipals de
Barcelona. Arran de l'aixecament militar franquista de juliol de 1936
s'allistà a les casernes de la Mestrança d'Artilleria de Sant
Andreu. El 28 d'agost sortí cap al front de Sariñena (Osca)
comandant un grup de 15 homes enquadrat en la Columna «Los
Aguiluchos». Al front se li encarregà el comandament de la 14
Centúria confederal. Amb la militarització s'encarregà de la I
Companyia de la 28 Divisió, sota el comandament de Gregorio Jover, i
després passà al I Batalló, assumint-ne la direcció. El 21 de
febrer de 1937 marxà cap a Vivel del Río (Terol). Arran de la presa
de Terol per l'Exèrcit Popular de la República el 8 de gener de
1938, la seva divisió s'instal·là a 20 quilòmetres al sud en
previsió de possibles ofensives feixistes. Poc abans de la caiguda
de Terol a mans dels franquistes, va ser nomenat cap de l'Agrupació
de les Companyies núm. 1, 2 i 3. Per les seves accions durant els
combats a Corbalán aquestes companyies reberen la Medalla del Valor
Col·lectiu. A finals d'abril va ser ascendit a comandant de Batalló
i se li volia enviar a un batalló del Cos de l'Exèrcit de Llevant
de filiació stalinista, però s'entrevistà amb Jover i aconseguí
ser destinat al II Batalló de la 127 Brigada de la 28 Divisió
--antiga «Roja i Negra»--, on va romandre fins al final de la
contesa. Amb la seva unitat contrarestà l'ofensiva franquista del
Llevant. El 5 de març de 1939 sortí cap a Madrid per a socórrer el
Consell Nacional de Defensa. De camí desarmà una companyia de
guerrillers del Partit Comunista d’Espanya (PCE) a Mora (Toledo) i
a Madrid restà incorporat al IV Cos de l'Exèrcit del Centre. En
total, durant la guerra intervingué en 75 combats.
El
28 de març de 1939, mitja hora abans que les tropes franquistes
entressin a Madrid, abandonà el front i pogué arribar a València.
En l'últim Boletín Oficial de la República Espanyola es pot llegir
el seu ascens a tinent coronel. Com que no pogué embarcar, es va
lliurar als vencedors a Capitania i l'1 d'abril de 1939 va ser tancat
a la plaça de Toros i hores després al camp de concentració de
Soneixa (Alt Palància, País Valencià). Un any més tard va ser
enviat al Palau de les Missions de Barcelona.
El
10 de març de 1941 va ser jutjat en consell de guerra i condemnat a
cadena perpètua. Va ser tancat a la presó Model de Barcelona, d'on
sortí 15 mesos després per a treballar quatre mesos en una colònia
penitenciària de la caserna de Sant Agustí. Després durant un any
va fer feina a la colònia penitenciària de Roda de Ter (Osona) i
posteriorment va ser enviat a Lleida per a la construcció d'un
quarter.
Per
fer propaganda antifeixista, va ser tancat a la presó del Seminari
de Lleida durant tres mesos i després retornà a la Model i de bell
nou marxà a les obres de la caserna de Sant Agustí. El 4 d'abril de
1944 va ser amollat sota llibertat vigilada i amb la prohibició de
residir a Barcelona.
Després
de la mort del dictador Franco, milità en la CNT-AIT i col·laborà
econòmicament i moralment amb la premsa llibertària. Després
s'afilià a Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i col·laborà en
La Humanitat.
En el 1979 publicà les seves memòries sota el títol Habla un «vencido»,
amb un pròleg de Baltasar Porcel. El 19 de novembre de 1986 impartí
la conferència La llibertat de pensament i laïcisme a l'Ateneu
Obrer de Barcelona.
En
1988 es va presentar candidat a Barcelona per l'Aliança per la
República en les eleccions al Parlament de Catalunya.
Germà
Riera i Condal va morir el 30 de març de 1990 a l'Hospital de
l'Esperança de Barcelona, a conseqüència d'una hemorràgia
digestiva, i fou enterrat al cementiri de Collserola.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada