Va
morir el 21 de febrer de 2011 a Forques, població del Rosselló en
que va residir, afiliat a la CNT-AIT, gran part del seu exili
Miguel
Grau Caldú:
El 10 de novembre de 1913 neix a Calanda (Terol, Aragó) Miguel Grau Caldú. Fill de pagesos, entre els
tres i els 10 anys va anar a escola abans de posar-se a fer feina amb
son pare. Quan tenia 12 anys treballà tomant olives i dos anys
després començà a fer feina en una guixera.
El 1931 s'afilià a la Confederació Nacional del Treball (CNT) i arran
de la insurrecció anarquista de desembre de 1933 fou tancat durant
cinc mesos. En 1935, davant la impossibilitat de continuar treballant
en la seva feina, emigrà a Barberà de Barberà, on va fer de
viticultor i s'afilià a la CNT de Montblanc (Conca de Barberà).
Durant
les jornades de juliol de 1936 lluità a les barricades i s'allistà
a la Columna Ortiz-Carod. Amb la militarització de les milícies,
continuà lluitant al front (Quinto de Ebro, Monte Carnero, El
Sillero, Cucalón, Belchite, Terol) enquadrat en la 25 Divisió, però
rebutjà els galons. Més tard, enrolat en una companyia de
dinamiters, guerrejà al front del Segre i de l'Ebre.
El
febrer de 1939 passà la frontera del Pirineu Oriental i fou tancat
en diversos camps de concentració francesos (Sant Cebrià de
Rosselló, Vernet i Setfonts). Pogué fugir del tancament, enrolat en
una companyia de treballadors amb la qual recorregué gran part
d'Occitània (Miramàs, Sanch Amàs, Aurenja, Toló). Un cop pogué
escapar de la companyia, va treballar a Sant Pau de Fenolhet
(Fenolleda, Occitània) i després de pagès a Vingrau (Rosselló) i
la Llaguna (Conflent), on va fer contactes amb la CNT i pogué fugir
dels nazis després de ser detingut.
En
acabar la guerra s'establí a Perpinyà (Rosselló) i l'abril de 1946
pogué retrobar-se amb la seva companya, Antonia Lisbona Celma, que
no veia des del desembre de 1937. La parella visqué a
Castelsarrasin, Castelmayran i Montalban, abans d'establir-se
definitivament a Forques (Rosselló) en 1950. En aquests anys
participà activament en diversos plens i congressos cenetistes com a
observador i fou nomenat delegat a plens comarcals; també fou elegit
secretari de la CNT-AIT de Forques. Més tard estava afiliat a la CNT
de Sant Esteve del Monestir (Rosselló). Podem trobar col·laboracions
seves en Cenit i en Orto.
És
autor dels llibres de poemes El abuelo de los doce i Poemas de un
campesino aragonés, i dels llibres autobiogràfics, escrits amb sa
companya, Luchas, amor, esperanza (dos vidas unidas). Relato
biográfico de Miguel Grau y Antonia Lisbona (1988) i Memorias
completas (1911-1991) (1996).
Miguel
Grau Caldú va morir el 21 de febrer de 2011 a Forques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada