Diuen
que Jordi Pujol Ferrusola va moure 4,4 milions d'Andorra a Suïssa en
un dia.
Resulta
que els investigadors reconstrueixen el modus operandi que emprava
l’empresari amb els moviments de diners des d'Andorra.
TRAMUNTANA
VERMELLA MAIL 10/11/2015
Bolvir (Baixa Cerdanya).-
Segons la cadena
SER, vinculada d’alguna manera a l’entorn del PSOE, Jordi Pujol
Ferrusola va moure 4.409.212,43 euros el 27 de setembre del 2002 d'un
compte d'Andorra a un altre del JP Morgan a Ginebra (Suïssa), una
transferència considerada pels investigadors espanyols la més
important en termes quantitatius d’aquest empresari. El destí
d'aquell moviment de capital va ser un compte la beneficiària del
qual, segons la mateixa informació, és una societat mercantil,
Selecta Fund LTD, que pertany a Jordi Pujol Ferrusola, qui utilitzava
‘Amigo’ com a pseudònim associat al compte d'aquesta
mercantil.
Aquests
informes judicialitzats pels investigadors policials espanyols
filtrats en el decurs de la tensió Estat/Generalitat recullen
transferències de diners escandalosament elevades i reconstrueixen
el modus operandi que s'atribueix a Jordi Pujol Ferrusola quant a
moviment de diners des d'Andorra: transferir tot a un compte des de
diversos comptes oberts per membres de la família Pujol Ferrusola i,
a més, efectuar diversos ingressos en efectiu el mateix dia. En el
cas de la transferència de 4,4 milions al compte del JP Morgan,
detalla la SER, es van moure 2,2 milions des del compte andorrà
AN84800 i el mateix dia es van ingressar en efectiu 1.131.243,44
euros i 40.754,74 euros més, procedents d'un altre compte andorrà
(AN84248) obert per Oleguer Pujol, que després va passar a controlar
Jordi Pujol Ferrusola. La resta dels diners procedien d'un tercer
compte andorrà (AN64340) obert per Jordi Pujol Ferrusola i que,
segons la mateixa informació filtrada, rebia ingressos en efectiu no
justificats.
“Errors
del passat” de Convergència
Per
altra banda, ni una sola vegada va emprar Artur Mas la paraula
“corrupció” durant el seu discurs de defensa de candidatura per
ser investit president de la Generalitat. “Errors del passat”,
fou la frase utilitzada que més s’hi va acostar. “Prioritzar un
país de bones pràctiques, govern obert, més transparència i
regeneració democràtica”, van ser les propostes per a la propera
legislatura catalana.
Cap
membre del Govern de la Generalitat en funcions aplaudeix la CUP
Cada
vegada més la CUP s’assembla més al POUM de 1937. Entre l’espasa
d’Azaña, Negrín i Companys i l’exèrcit franquista. En aquest
sentit la CUP s’ha de desfer del pes socialdemòcrata del sector
vinculat al col·lectiu Drassanes de l’Assemblea Nacional Catalana
i adonar-se’n del fet que sense comptar amb el paper dirigent de
l’anarquisme social revolucionari català i internacional poca cosa
podrà fer --com ja va fer el POUM després de l’assassinat
republicà burgès i stalinista d’Andreu Nin, i la seva prohibició
i persecució, actitud que va mantenir durant el franquisme i
l’Exili--. En aquest marc, ahir es fa escenificar la situació: la
CUP rebutjada pel Govern de la Generalitat en funcions i el seu
entorn mediàtic així com la contra-insurgència unionista del
stalinista de debò Joan Coscubiela i CSQP. Poca cosa cal buscar en
la topa del nou Pablo Iglesias de torn.
Els
diputats de Junts pel Sí van aplaudit llargament, els membres de
l’Executiu en funcions, no. Cap dels consellers, ni el president de
la Generalitat en funcions, Artur Mas, ha reaccionat al discurs de la
portaveu de la CUP, Anna Gabriel, la qual va esmentar que el seu grup
portava “un món al cor” --paraules de Durruti el 1936-- ahir
dilluns al Parlament de Catalunya. La intervenció cupaire anava
farcida de referències a les reivindicacions que l’esquerra
independentista proposa a JxS donar-los suport i avançar en la
ruptura de Catalunya amb l’Estat: “Cal deixar enrere la Catalunya
subordinada, però també la de la corrupció i les privatitzacions”,
va remarcar Gabriel, per parlar d’un “procés popular i no
elitista. Que no pot dependre de ningú”, una indirecta dirigida a
Artur Mas. “S’ha acabat el temps de les elits, de l’educació
que segrega per gènere i del finançament de les escoles d’elit”,
va concloure Gabriel. L’inici del procés constituent republicà
català que proposa la CUP passa per “fer net” a la majoria de
conselleries de la Generalitat, un fet que inclou renovar els llocs
de treball al capdavant dels departaments de Govern.
De
tota manera és impossible que Artur Mas convoqui eleccions el gener
pel mes de març. Queda clar que unes noves eleccions, en que ERC
aniria pel seu compte, deixarien amb menys del 29 diputats i
diputades que ara mateix compta Convergència i ERC triomfaria per
formar govern, mentre que una coalició de Podem i Iniciativa
s’enfonsaria i molts dels seus vots del 27-S aniríem a la CUP que
podria aconseguir-ne igual o més que el partit d’Artur Mas, ja que
aquesta vegada el subproletriat que votà Ciutadans el 27 de setembre
no aniria a votar i el partit de Rivera també faria aigües, igual
que el PP i el PSC/PSOE. Tot plegat apunta que la presidència de la
Generalitat serà per un home o una dona de Junts pel Sí i no pas
per Artur Mas.
Resolució
aprovada
“El
Parlament declara l’inici del procés de creació de l’Estat
Català Independent en forma de República”, així comença la nota
de premsa enviada ahir dilluns al migdia pel servei de comunicació
del Parlament de Catalunya, després que l’hemicicle hagués votat
i aprovat la proposta de resolució republicana independentista.
L’aprovació de la proposta havia rebut els aplaudiments
de la bancada independentista de l’hemicicle. En el costat
unionista, els diputats del PP hvien contrarestat els aplaudiments
amb l’exhibició de senyeres i banderes monàrquiques espanyoles de
la casa de Borbó, les estanqueres espanyoles. La resolució aprovada
insta la majoria independentista representada al Parlament de
Catalunya fruit del 27-S a impulsar un “procés constituent no
subordinat”. “El Parlament de Catalunya declara solemnement
l'inici del procés de creació d’un estat català independent en
forma de república. Un procés constituent ciutadà, participatiu,
obert, integrador i actiu per tal de preparar les bases de la futura
constitució catalana”, diu part del text aprovat ahir al matí.
El
diari del comte de Godó, el més subvencionat per Presidència de la
Generalitat, demana als líders del procés català que rectifiquin
L'editorial
que publica aquest dimarts La Vanguardia –que ja es va esmentar
ahir cap a mitjanit en la tertúlia de 3/24 de TVC-- sobre l'anomenat
"ple de la desconnexió" amb el Regne d’Espanya, celebrat
ahir dilluns al Parlament de Catalunya, marca un abans i un després
pel que fa a com els principals mitjans catalans han tractat el
procés republicà cap a la independència plena del Principat. En
una escomesa insòlita, el diari del Grup Godó, el més subvencionat
pel Departament de la Presidència de la Generalitat (810.719,99
euros en l'últim repartiment), advoca ‘Per la rectificació’ en
la seva opinió editorial i assenyala que la jornada del 9 de
novembre del 2015 "passarà a la història dels errors de
Catalunya, amb l'agreujant de la paròdia". En aquest sentit
troba que és "Una petita, trista i desmanegada simulació del
Sis d’Octubre del 1934, que pot posar en risc l'autonomia de
Catalunya, l’ampli corrent de mobilització social a favor de
l'autogovern registrada aquests últims anys, i la mateixa
autoestima dels catalans". Mossegada rabiosa de
La Vanguardia, recolzada per Duran Lleida.
Les
portades digital i impresa del diari destaquen l'article, que
considera que la ruptura s'ha proclamat mitjançant "una moció
retòrica, hiperbòlica i mal redactada" i que "hi ha
majoria per a la fugida endavant i no n'hi ha per a una governació
coherent". Atribueix a Junts pel Sí i "molt
particularment" a CDC un "greu error tàctic" "en
tramitar una resolució maximalista i rotundament inconstitucional a
canvi de res" que "pot acabar pagant el conjunt de la
societat catalana". "No és intel·ligent. No és
just. No és necessari. No va ser això el que es va votar el 27 de
setembre passat", considera, interpretant el resultat sorgit les
urnes. "El 27 de setembre, la societat catalana no va votar
majoritàriament ruptura exprés. Si el Parlament no interpreta
correctament aquesta realitat de fons, podem estar a les portes d’una
col·lisió nefasta per a l’autonomia de Catalunya tal com fins
avui l’hem conegut", expressa. Així mateix, assenyala que la
resolució d'aquest dilluns "se situa al marge de l'ordre
europeu". "En cap cas i sota cap circumstància la Unió
Europea no podria acceptar o veure amb simpatia que un dels seus
territoris es proclami aliè a les lleis vigents i decideixi
desconèixer la jurisdicció del tribunal de garanties
constitucionals", exposa.
La
Vanguardia troba que aquest dilluns "no va ser un dia alegre. No
ho va ser per a gran part dels ciutadans de Catalunya" i que la
maniobra és un error que "consisteix a dividir" el "cabal
cívic" de les mobilitzacions sorgides arran de la sentència
sobre l'Estatut d'Autonomia i a "instal·lar la gran majoria de
la societat en una fase d'angoixa i alimentar, encara més si és
possible, els anticossos espanyols contra l'autogovern català".
"Amb el gest d'ahir, a Catalunya no es reforça res, tret de la
genuïna radicalitat d'un partit que no arriba al 10%", etziba
amb relació a la CUP, per bé que no s'estalvia retrets contra "una
majoria parlamentària que va acudir als comicis de setembre amb un
logotip de cal·ligrafia gairebé infantil i amb una promesa
d'independència de costos reduïts".
Rectificar
és de la burgesia
El
text, que es refereix a un moment "decebedor", reclama "una
rectificació intel·ligent". Considera que hi ha temps per
assolir "una reconducció oportuna i eficaç". I conclou
assenyalant que "La majoria parlamentària catalana ha comès un
greu error que contradiu el desig i la intenció de part dels seus
votants i que pot col·locar el Parlament en posició de xoc amb la
mateixa societat, que majoritàriament no desitja ruptures, ni tampoc
esquinços teatrals. L'error ha de ser rectificat. Estem segurs que
després de les eleccions generals hi haurà més marges per a això.
Falten poc més de quaranta dies per a la cita del 20 de desembre. La
consigna catalana ha de ser ara mateix evitar qualsevol tipus
d’aventura. Que s’imposi la intel·ligència".
Artur
Mas diu que s’enfronta a “tota la premsa de Madrid i molta de
Catalunya”
El
president de la Generalitat en funcions, Artur Mas, ha replicat,
aquest dimarts durant el torn dels grups parlamentaris en el debat
d’investidura, l’acusació llançada per la cap de l’oposició
del Parlament, Inés Arrimadas (C’s), sobre una suposada “debilitat
el Govern amb els durs”. “Dèbil amb els durs?”, ha qüestionat
Mas, per afegir que “ens hem enfrontat a tots els durs”. “Ens
hem enfrontat al Tribunal Constitucional, el Govern de Madrid, el
Parlament espanyol, bona part de l’Íbex 35, els estaments
periodístics: tots els de Madrid i molts de Catalunya... no em digui
que hem estat dèbils. Ens hem enfrontat a tothom i no de ‘boquilla’,
de paraula, en el moment de les decisions”, ha replicat aquest. Mas
també ha respost Arrimadas, després que la cap de l’oposició
l’acusés de “dividir la societat”. El president en funcions ha
recordat que “Ciutadans van néixer per dividir la comunitat
educativa, per carregar-se el sistema d’immersió lingüística a
Catalunya, malgrat el 90% d’acceptació que té al país. En els
seus gens de naixement hi ha això. No em parli de divisió”, ha
replicat.
Teyco
va rebre una obra de la Generalitat l'endemà de la detenció de
Sumarroca
Operacions
policials espanyoles, detencions i imputacions judicials no han
frenat les adjudicacions d'obres de la Generalitat de Catalunya a
empreses de la família Sumarroca, una de les més properes al
pujolisme i a CDC. De fet, l'endemà de la detenció de Jordi
Sumarroca, imputat per suborn i blanqueig, la constructora Teyco, de
la qual va ser conseller delegat, es va embutxacar un contracte
d'obres al Vallès Occidental valorat en 111.000 euros (més IVA).
Segons
es llegeix al portal Economía Digital, VOPI-4 va presentar la millor
oferta, però es va considerar "presumptament desproporcionada o
anormal", i la mesa de contractació, encapçalada per Josep
Antoni Rosell, qui ara es troba apartat del seu càrrec de director
general d'Infraestructures arran de la seva imputació pel cas del
3%, va demanar una justificació de l'oferta a VOPI-4, que no fou
aportada. D'aquesta manera, Teyco va obtenir una obra amb una oferta
19.000 euros més cara. Quatre dies abans, Teyco havia obtingut un
contracte d'obres a Tarragona per 130.000 euros (més IVA). A més,
Emte, que forma part del grup Comsa Emte, participat pels Miarnau
(70%) i els Sumarroca (30%), va guanyar, concorrent en una UTE amb
Acsa, el concurs per fer les obres de reforma de les oficines de
l'Agència Tributària a la Zona Franca de Barcelona. Aquesta UTE va
rebre la millor puntuació tècnica i global, però no havia
presentat la millor des del vessant econòmic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada