Només
d'histriònic i kafkià és com es pot qualificar l'episodi magistral
del pla de seguretat del TAV a Girona. És autènticament
inexplicable que el pla d'autoprotecció del túnel del Tren d'Alta
Velocitat de l'estació de la Florència catalana encara no s'hagi
aprovat ni a la setena. No hi ha dubte que la posada en marxa del TAV
a la demarcació de Girona, també a la resta de Catalunya, ha estat
veritablement tercermundista. Amb aquesta situació, és pot parlar
de debò de seguretat ferroviària? Tot plegat no hauria de
significar una assumpció de responsabilitats polítiques dels que en
van gestionar i executar l'obra?
El
més greu de tot –d'aquesta tirallonga de despropòsits– és la
pèrdua de credibilitat dels ciutadans, en general, envers l'obra
pública i el transport col·lectiu. De fet, desprès de tres anys
d'entrada en funcionament del TAV a Girona, no s'entén gens aquest
cúmul de mancances tècniques, i jo diria, també polítiques. A
més, cal no oblidar que en aquest període de temps d'operativitat
del TAV s'han produït dues “apoteòsiques” inundacions, les
qual van malmetre considerablement la imatge de Girona. Això va ser
intolerable, ja que es va fer molt de mal a un potencial turisme
exterior, no només de la ciutat, sinó de tota la seva demarcació.
Sens dubte, el problema de fons és que l'estació del TAV es va
inaugurar sense els requisits tècnics adients. Mai no s'hauria
d'haver posat en funcionament un tram de línia d'alta velocitat
sense que el pla de seguretat no fos validat. D'altra banda, es pot
dir clarament que hem tingut sort, perquè si s'hagués hagut
d'evacuar passatgers no vull saber què podria haver succeït. La
seguretat ferroviària és quelcom bàsic, indispensable en tot país
que presti a definir-se com a democràtic i avançat. Perquè, és
clar, ara parlem de seguretat en el TAV. Però com està la
seguretat en el tren convencional? En aquest sentit, cal esmentar
que el TAV necessita un manteniment molt car i acurat, tot al
contrari de l'altre tren, el tren social per excel·lència; en
aquest cas, la seguretat ferroviària està sota mínims; les
andanes són un problema en gairebé totes les estacions i la
catenària no està gaire reforçada. En síntesi, la seguretat
ferroviària ha de millorar molt i, sobretot, s'han d'exigir més
responsabilitats, eminentment polítiques, a qui permet aquestes
situacions de tanta vulnerabilitat, la qual cosa implica l’aplicació
un model autènticament antisocial.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada