Benet Salellas: “La por que CDC baixés del tren del procés és una dinàmica perversa que s'està acceptant des de fa molt de temps. Per la por que CDC deixi el procés tothom es doblega a la seva voluntat”

Miquel Toll entrevista per ARIET a Benet Salellas

“L’ANC, en els processos interns que hi han hagut, s’ha anat decantant molt cap a un model poc plural. El plantejament estratègic predominant és donar suport a la figura de Mas com a punta de llança de l'independentisme. I és clar que ens sentim pressionats. Estem pressionats pel masisme, que a vegades em fa pensar en el peronisme. I es tracta de la idea que tot el que vingui de Mas estarà bé i que nosaltres no tenim cap altra opció que no sigui investir Mas perquè es la principal víctima de l’Estat espanyol. Dins d’aquest esquema binari i simple, si no li donem suport fem el joc a l’Estat. També s’ha aconseguit crear un discurs en què tàcitament se separa Mas de CDC i la seva corrupció; quan sabem que Mas porta més de 30 anys al partit i que ha estat el successor de Pujol”. 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 26/11/2015 

Girona (Gironès).- 

ARIET entrevista el diputat de la CUP - Procés Constituent Benet Salellas, que exposa. “La tasca institucional ens genera molta contradicció, a les persones que venim de moviments socials. Aquí el tema està en veure la manera com resolem aquesta contradicció i procurem ser útils en l’actual tessitura. Nosaltres pensem que la nostra presència a les institucions pot contribuir als interessos de les classes populars, això sí, essent conscients que no només s’ha de batallar a les institucions. De totes maneres aquesta és la teoria, i si ens centrem en les actuals negociacions, es tracta d’una feina molt complicada, ja que l’interlocutor que tenim davant i amb qui hem de negociar els interessos de les classes populars, és ni més ni menys que CDC.” Sobre Convergència explica que. “Seria més fàcil que tots els actors que hi ha entre CDC i nosaltres estiguessin prenent un paper actiu, però això no és així. Nosaltres partíem de la idea que dins de Junts pel Sí hi havia un equilibri de forces, ja que pràcticament un 50% de diputats no són orgànicament ni ideològicament de CDC, i que per tant havien acceptat Artur Mas com quelcom instrumental. El fet que Mas anés de número quatre també ens va fer llegir que aquest equilibri intern tampoc era tan favorable a CDC, però ens hem equivocat. Conforme han evolucionat les setmanes, els candidats d’ERC no han volgut generar dins la coalició una diversitat de propostes. S’han acotxat en el discurs de CDC. Tot és en base a la por que CDC baixés del tren del procés. Aquesta és una dinàmica perversa que s'està acceptant des de fa molt de temps. Per la por que CDC deixi el procés tothom es doblega a la seva voluntat. S’accepta un model de 9-N descafeïnat, que les eleccions siguin tan tard, una coalició... Nosaltres pensàvem que ERC no assumiria aquest paper eternament i ens hem trobat que no han mogut fitxa.”

Sobre ERC, “però ells interpreten que si no es posicionen a les negociacions qui pagarà els plats trencats seran CDC i la CUP, no ells. Aquesta ha estat una de les grans decepcions personals que m’he endut, quan he comprovat que ERC tan sols es mou per preservar el seu partit. I no té cap mena d’intenció de posar-se sota els interessos de país.”

Negociacions només amb CDC

“Fins ara ERC ha tingut una posició inexistent i recentment ha tancat files amb Mas. Ara mateix ens trobem amb una correlació de forces molt complicada: 6 a 1. L’ANC, en els processos interns que hi han hagut, s’ha anat decantant molt cap a un model poc plural. El plantejament estratègic predominant és donar suport a la figura de Mas com a punta de llança de l'independentisme. I és clar que ens sentim pressionats. Estem pressionats pel masisme, que a vegades em fa pensar en el peronisme. I es tracta de la idea que tot el que vingui de Mas estarà bé i que nosaltres no tenim cap altra opció que no sigui investir Mas perquè es la principal víctima de l’Estat espanyol. Dins d’aquest esquema binari i simple, si no li donem suport fem el joc a l’Estat. També s’ha aconseguit crear un discurs en què tàcitament se separa Mas de CDC i la seva corrupció; quan sabem que Mas porta més de 30 anys al partit i que ha estat el successor de Pujol. Jo no he vist que hi hagi antimasisme. Jo veig que a l’altre costat del masisme el que hi ha és un debat polític sobre com fem que el futur no s’assembli el passat i com fem que l’independentisme creixi. A més sabem que aquest creixement necessàriament haurà de ser per l’esquerra, i la lògica ens diu que Mas no suma més gent. Per això no faria referència a termes d’antimasisme. Jo, per exemple, no sóc antimasista, però crec que no és una figura que serveixi per tirar endavant aquest moment històric. Doncs la veritat és que crec que hem anat cremant cartutxos i que a l’eina de les eleccions plebiscitàries no s'hi pot tornar, com tampoc al procés participatiu. L’únic que ens queda, i és el que donarà legitimitat, és la celebració d’un referèndum. De totes maneres cal una preparació prèvia al referèndum pel supòsit que sortís que sí. I aquest, de fet, és l’objectiu d’aquesta legislatura. Des d’aquesta òptica el full de ruta de Junts pel Sí em sembla bé. És a dir, dedicar 12-16 mesos a preparar la Llei de transitorietat jurídica, la Hisenda pròpia, la Seguretat Social... per tal d’assegurar que si guanya el sí es pugui proclamar la independència amb garanties. Aquest referèndum, però, tan sols es guanyarà per l’esquerra. Mobilitzant un sector de votants que ha votat Catalunya Sí que es Pot. Hi ha un càlcul aproximat que entre el 25 i 30% d’aquest votant és independentista. Deixant de banda els càlculs, el que sí que hem de fer des de l’esquerra és contribuir que les classes populars vegin l’independentisme com una oportunitat. I de moment encara tenim massa barris populars oposats al procés.” 

Sobre Convergència: “Cal partir de la base que CDC està aquí des d’una perspectiva estrictament tàctica dels seus dirigents, que entenen el procés com una via on poder refundar-se. És veritat que també, al mateix temps, CDC representa els interessos d’una mitjana burgesia que veu, en l’actual esquema econòmic que tenim, que la independència pot ser una oportunitat. Però això entra en tot moment en tensió amb un altre sector de la burgesia que entén que l'única forma de guanyar diners és preservar l’aliança amb Madrid i que, per tant, veuen amb molta suspicàcia el procés independentista. Per tant, crec que aquestes declaracions es mouen dins d’aquesta mena de contradicció: per un cantó reforçar el paper de CDC en el rol independentista; i alhora recordar que CDC ha estat i pot tornar a ser un soci de Madrid. De fet, unes declaracions d'Homs de fa uns dies van en aquesta línia. Això evidencia que CDC està en una posició 100% tàctica i que, per tant, si l’Estat en algun moment oferís una via alternativa a la independència, no tinguis cap dubte que l’acceptaria. De totes maneres no és l’actual posicionament de l’Estat, ja que aquest manté una posició duríssima.” 

Sobre la investidura d’Artur Mas, Sallelas diu: “Jo no crec que es torni a plantejar la investidura, ja que aquesta no s’havia plantejat mai. Nosaltres sortim del 27-S amb un mandat negociador concret que diu que hem de negociar pla de xoc, procés constituent i ruptura amb l’Estat, amb un equip de govern on no hi hagi Mas. Nosaltres negociem en aquesta línia i en el moment que ens sembla que aquesta línia pot estar esgotada i que no hem arribat a un acord, ens sotmetem a la militància per veure què fem. Això crec, però, que no ha de tenir cap problema, ser democràtics i assemblearis està dins dels nostres principis. I des del 27S fins ara han passat moltes coses. Per nosaltres està essent una experiència molt llarga.”

Sobre la solitud de la CUP: “A l’altra banda trobem molta passivitat i actituds exigents. Ens falta un recolzament explícit d’aquell sector social que veu amb bons ulls que no investim Mas [...] em pregunto si no s’està demanant a la CUP que faci sola una cosa que hauríem de fer entre tots. És a dir: ha de ser quelcom tan sols de la CUP, la negativa de investir Mas? O hauria de ser un posicionament ampli de l’esquerra -institucional i no- que assumís d’una manera clara un No rotund. Cal apuntalar la CUP perquè aquesta pugui mantenir bé el tipus. Ara mateix estem sols i pressionats [...] cal tenir en compte que érem ben tractats perquè molestàvem relativament poc. Però ara som decisius i ja ha caigut el vel. Ara se’ns veu com hem estat sempre.”

Sobre escrits de Pilar Rahola o Vicent Sanchis: “El que passa és que hi ha un punt d’unanimitat que potser es dóna poques vegades. Que tots els mitjans de comunicació, des de La Razón, passant pel compte de Godó i l’Ara es posin d’acord en una cosa, jo no sé si passa gaire vegades. Ara està passant i aquesta pressió es trasllada a un estat d’opinió col·lectiu molt violent contra la CUP. Que la gent de la CUP ha d’estar preparada? Segurament sí, però la CUP és moviment polític on s’inclouen persones amb nivells de compromís diferents, de politització diferents. Si fóssim un partit comunista a la vella escola segurament tindríem més capacitat per respondre aquest tipus de situacions. Però és clar, potser no seríem el miler de persones que som actualment. Tenim cares visibles com regidors i regidores, militants, i és molt fàcil que rebin pressions. A nosaltres no se’ns pot exigir actuar en una posició binària d’herois o traïdors. A mi em semblaria molt injust que si, per exemple, en una hipòtesi de futur la militància de la CUP decidís fer un vot de confiança al procés i donar dos vots per desencallar la investidura, per mi no voldria dir que la gent no hagués estat prou valenta. Segurament voldrà dir que nosaltres hem adoptat les negociacions amb una correlació de forces que no era l’encertada. Crec que és legítim que la gent s’ho plantegi.”

Sobre la pregunta que fa ARIET de si finalment s’investís president Artur Mas, on quedaria el programa anticapitalista de la CUP, Salellas contesta: “Per mi és més senzill i complex alhora. Nosaltres sempre hem dit que ningú ens farà triar entre la qüestió social i nacional. Jo no vull triar o estic amb el procés o estic amb les mobilitzacions socials. Jo no vull aquesta dicotomia perquè estic per totes dues coses. I aquesta és l’autèntica contradicció que se’ns planteja amb la investidura o no de Mas. En aquesta dicotomia sempre es falla per un cantó o per l'altre. Ara mateix la meva obsessió és trobar una fórmula que no ens faci triar entre una cosa i l’altra. Una solució pot ser esperar després del 20-D. En aquell moment i, amb l’ajuda de Catalunya Sí que es Pot, buscar una sortida aritmètica que podria passar des de l’abstenció a intentar generar un nou candidat. Quan Catalunya Sí que es Pot comprovi que els seus socis estatals no assoleixen un escenari per pactar un referèndum, hauran de moure fitxa.”

Sobre negociacions amb Catalunya Sí que es Pot, Salellas contesta: “Sí, està bé això de trigar 50 dies en reunir-nos, no? Nosaltres els ho vam demanar el dia 28 de setembre. Això demostra la voluntat d’unitat de l’esquerra. Perquè el projecte de Catalunya Sí que es Pot s’ha vist que no porta enlloc i ara mateix tenen pànic a unes noves eleccions, ja que seria el seu final. Ells tan sols estan pensant com evitar unes noves eleccions, però han d’esperar a moure fitxa per no perjudicar els seus socis pel 20-D [...] El meu principal mal de cap ara mateix és no haver de triar entre la qüestió nacional i social i aquest és el nostre debat intern d’aquests dies. Nosaltres no volem ser ni Syiriza ni el KKE. Tampoc volem ser un partit monolític que com que no es pot moure gens, ni un mil·límetre, dels seus principis, no pot fer política. Nosaltres hem de ser l’entremig. Segur que hi haurà debat, però espero que no passi perquè no és tot tan blanc i negre. A mi el que em preocupa molt, ara mateix, és fer coses que la gent no entengui. Tu pots fer una cosa políticament impecable i coherent però si no l’entén ningú, des d’una perspectiva política no serveix. Si tot el discurs que estem fent i dient que no a la investidura de Mas, la gent no l'entén, té sentit continuar amb aquesta postura per coherència estricta? Jo ara mateix dubto i també m’ho pregunto [...] tenim moltíssim presència als mitjans i no vull donar una visió de vençuts o pessimista, però ara mateix el nostre discurs no està arribant. Això demostra que ens costa molt generar espais d’opinió contra hegemònics.” 

Sobre un possible mal resultat de Democràcia i Llibertat en les eleccions del 20 de desembre, la correlació de forces pot canviar, Salellas contesta: “Jo crec que sí, i que aquesta és una variable que cal tenir en compte.”

Sobre si s’utilitza per part de CDC el recurs d’eleccions anticipades per mostrar una línia vermella, què té de dolent que la ciutadania desencalli la situació en unes eleccions el mes de març: “No té res de dolent. A mi sempre em fa molta ràbia allò de “en cinc anys hem anat tres cops a votar”. Doncs jo me n’alegro. Farem la ciutadania més partícip i més és polititzarà. Però és veritat que cal tenir en compte que no es podria tornar a plantejar en clau de plebiscit.”

Sobre si seria greu per la CUP perdre diputats en unes noves eleccions: “Mai no decidirem quelcom en funció de si obtenim més o menys vots. Com a mínim jo no penso jugar aquesta lògica. Si som 5, 10 o 1 voldrà dir que es podrà fer més feina o no. Però aquest no és un criteri que ens faci rebutjar unes noves eleccions. Però d’entrada ho rebutgem ja que creiem que el que toca amb l’actual conjuntura parlamentària és aprofitar la majoria independentista que té actualment el Parlament per construir els instruments base i poder celebrar un referèndum amb garanties. Votar en un referèndum és l'única via per evitar interpretacions de vot [...] no ens podem plantejar un procés de ruptura amb un poderosíssim Estat espanyol participant en tres manifestacions i fent 30 piulades. A mi em sembla que aquesta actitud que s’ha generat delegacionista ha estat afavorida per CDC i sectors burgesos que sempre els ha fet por un poble empoderat que surt al carrer. Doncs n’ha de jugar molts. Per començar hi ha un tema econòmic. S’haurà de fer desobediència tributària per garantir que la República Catalana pot garantir els serveis bàsics. S’hauran de defensar les institucions catalanes quan aquestes siguin intervingudes. És a dir, la societat ha d’estar organitzada per fer front al que sigui i quan vingui. I això no es farà fent piulades des del sofà [...] la gent demana que anem algun lloc i, per tant, si els interessos de les classes dominants no deixen que tiri endavant, la ciutadania els passarà per sobre. O això desitjo.”