Una
protesta va evitar que s’enduguessin cossos del cementiri de Girona
al Valle de los Caídos
 |
| Recluses a la presó de dones de Girona, el 19 de juliol del 1940. / FAMÍLIA DORCA ASSOCIACIÓ DE FAMILIARS DE REPRESALIATS PEL FRANQUISME |
TRAMUNTANA
VERMELLA MAIL 18/10/2015
Girona (Gironès).-
Una manifestació de
viudes vestides de dol, amb la fermesa de la desesperació i amb els
fills a coll, va evitar als anys 50 del segle XIX que les restes
d’algunes persones afusellades els any 40 pel franquisme i
enterrades al fossar del cementiri vell de Girona acabessin al
monstruós Valle de los Caídos, un grandiloqüent mausoleu ideat per
Franco per simbolitzar una pretesa reconciliació entre dues
Espanyes, la seva, la negra, i la republicana obrera i popular.
L’episodi
històric de la recerca de cossos ja va ser divulgat en un documental
de TV3 realitzat el 2013 per Montse Armengou i Ricard Belis. El
documental aprofundia en la lluita de Joan Pinyol, nét d’una
republicà que va ser exhumat de la fossa on estava enterrat i portat
en secret al Valle de los Caídos. En el cementiri vell de Girona hi
va haver una crida molt efectiva a les viudes i els familiars dels
afusellats pel franquisme quan es va saber que existia una ordre per
desenterrar les despulles del cementiri i portar-les cap al monument
franquista de la serra de Guadarrama. Familiars de diversos indrets
de les comarques gironines es van presentar al cementiri vell de
Girona per evitar que es toquessin els cossos. “Només eren dones i
criatures, cap home, enmig d’un silenci imponent que no he oblidat
mai. Era molt sorprenent que fins i tot els nens mantinguessin aquell
silenci durant una o dues hores”, explica Aïda Lorenzo, filla de
pare guàrdia nacional republicà i de la CNT-AIT destinat a Colera
(Alt Empordà) afusellat pel franquisme a principis de 1939 en aquell
fossar. Lorenzo aleshores era una nena de pocs anys.
De
bon matí la seva mare, des de Figueres (Alt Empordà), i altres
viudes es van plantar davant de les fosses comunes del cementiri
gironí i no van marxar ni tan sols quan els van assegurar que ningú
tocaria cap cos. Van esperar a veure marxar els obrers que havien de
fer l’operació.
La
corrua de viudes devia causar una gran incomoditat al règim
franquista i va fer reaccionar ràpidament les autoritats. Qualsevol
manifestació semblant en un altre context que no fos un cementiri
aleshores sota domini de l’Església catòlica hauria comportat
greus sancions als seus promotors i segurament hauria sigut reprimida
amb duresa.
La
crida, en uns temps en què aquestes notícies havien de córrer de
viva veu, va ser molt efectiva, i va arribar més enllà dels límits
de la ciutat de Girona. La nena Lorenzo i la seva mare van arribar a
Girona en tren des de Figueres i pensa que un episodi similar, amb la
consegüent crida i mobilització, es va repetir al cap d’un temps.
Se sap que es van traslladar víctimes des de Bonmatí. Els fets
devien tenir lloc entre els anys 1957 i 1958. Tot i que els
afusellats eren en foses comunes, els familiars havien anat posant
creus amb noms en aquesta zona del cementiri. Els diumenges era
habitual que les viudes dels rojos els portessin flors.
Profanar
tombes
El
règim franquista no va dubtar a profanar tombes i fosses comunes per
omplir de restes un dels més grans mausoleus erigits al món per un
dictador, que conté unes 50.000 víctimes. Bona part dels familiars
no van conèixer els trasllats, que van comportar un trànsit de
camions carregats amb caixes misterioses des de diversos racons de
l’Estat espanyol, fins molts anys més tard, com en el cas de
Pinyol --analitzat en el documental de TV3--, que se’n va
assabentar al cap de 50 anys.
L’historiador
Josep Clara admet que és un episodi poc conegut i sense constància
documental. En canvi, sí que hi ha alguna llista dels cossos que es
van endur, amb permís, de persones vinculades al règim franquisme.
En aquest cas es tractava de cossos considerats Cavallers d’Espanya,
al qual s’havien aixecat monument i esteles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada