![]() |
| Visita oficial del general Franco a Girona. 17/05/1960 |
TRAMUNTANA
VERMELLA MAIL 18/10/2015
Girona (Gironès).-
Llegim que a fi de
celebrar la Dictadura el 32è aniversari de l’entrada de les tropes
franquistes a la ciutat de Girona, ocupada el febrer de 1939, al
nostre crieri davant el fet de les primeres mobilitzacions opositores
als carrers gironins amb motiu de les protestes amb ressò popular el
desembre de 1970 contra el consell de guerra de Burgos a militants
bascos o les detencions de joves revolucionaris aquells anys, com a
Oriol Solé Sugranyes a la ciutat de Girona o estudiants d’un
comitè d’acció revolucionària organitzat en l’Instutut Ramon
Muntaner de Figueres, els comandaments d’aquesta Plaça Militar
conjuntament amb l’Ajuntament gironí i la Diputació provincial
van organitzar a la plaça Independència, amb vehicles militars i
plena de soldats de lleva acompanyats d’elements franquistes
(adscrits al Movimiento Nacional), una missa de campanya a l’entorn
del monument de bronze dedicat, segons l’exèrcit franquista, a
“los defensores de Gerona”, amb el general Álvarez de Castro,
entre el 1809 i 1810, durant la denominada Guerra del
Francès.
Aquesta
missa castrense el dia en 32 anys abans les tropes franquistes i
feixistes italianes, amb mercenaris del Marroc, havien ocupat la
ciutat --durant la missa en van dir “liberación de Gerona de las
hordas masónicas y marxistas”-- fou dedicada en una mena de croada
franquista, segons consta, a la lluita patriòtica contra la barbàrie
modernitzadora arribada, aleshores, de l’altra banda del Pirineu,
en referència al Maig 68.
Aquest
esperpèntic acte franquista contra la francmaçoneria i el
socialisme en general fou presidit pel governador militar, el
comandant en cap de la Guàrdia Civil, el comissari de policia,
l’alcalde de la ciutat, Josep Benet Cufí, i el president de la
Diputació, Pere Ordis, entre altres autoritats franquistes.
Aquesta
és la darrera referència oficial documentada de les campanyes
contra la “maçoneria” i el “marxisme” a la ciutat de Girona.
Concretament, una missa castrense el 4 de febrer de 1971.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada