Nord-est Llibertari: Protecció Civil tomba per setena vegada el Pla d'autoprotecció dels túnels del TAV a Girona

dimarts, 20 d’octubre del 2015

Protecció Civil tomba per setena vegada el Pla d'autoprotecció dels túnels del TAV a Girona

Un tren d'alta velocitat a l'estació del TAV a Girona

La Generalitat reclama a Adif que inclogui la xarxa Rescat i que urbanitzi les sortides d'emergència

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 20/10/2015

Girona (Gironès).-

Adif ha presentat a la Generalitat de Catalunya la setena versió del pla d'autoprotecció dels túnels del TAV a Girona. Aquest pla recull tota la informació sobre la localització dels elements a tenir en compte en cas d'emergència, a qui cal avisar i com actuar, sobretot pel que fa al personal d'Adif i Renfe. El pla ha d'estar validat per Protecció Civil de la Generalitat que, fins al moment, no ha donat el vistiplau definitiu. Segons ha explicat el delegat d'Interior a Girona, Albert Ballesta, en aquesta ocasió han reclamat a Adif que faci dues incorporacions que consideren rellevants. Per una banda, Ballesta ha destacat que en la versió que els han fet arribar no consta la xarxa Rescat. Aquesta xarxa de radiofreqüència està especialment dissenyada per proporcionar cobertura en tot tipus d'indrets als cossos i col·lectius professionals implicats en la seguretat i les emergències a Catalunya. Per tant, la Generalitat considera imprescindible que es doti els túnels de la tecnologia necessària per fer arribar aquesta xarxa.

L'altre requisit que marca Protecció Civil és que cal que l'exterior de les sortides d'emergències estigui urbanitzat per tal que siguin "perfectament practicables" en cas d'haver d'evacuar passatgers. "Nosaltres el que demanem és que hi hagi les millors condicions per a la seguretat dels viatgers, per això volem que el pla sigui el que nosaltres reclamem", ha manifestat el delegat d'Interior, que afegeix que el fet de no tenir homologat el pla "no implica que ara no hi hagi seguretat als túnels".

La primera versió del Pla d'autoprotecció dels túnels a Girona va arribar a mans de la Generalitat el novembre del 2012, malgrat la normativa catalana dóna marge fins a sis mesos després de la posada en marxa de la infraestructura per presentar aquest document. No obstant això, fins al moment Adif i Protecció Civil no s'han posat d'acord per donar-li el vistiplau definitiu.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...