 |
| L'alcalde, Dani Cornellà, en el moment que va rebre la denuncia del Govern espanyol |
La
resolució diu que l'Ajuntament de Celrà es va "extralimitar".
La
sentència qualifica el pronunciament de "moció d'independència" i
subratlla que l'Ajuntament "no pot actuar al servei de grups d'un
determinat signe polític o ideològic".
TRAMUNTANA
VERMELLA MAIL 16/10/2015
Celrà (Gironès).-
El poble de Celrà (Gironès) s'ha
convertit en el primer municipi de les comarques gironines on una sentència ha
anul·lat l'acord de ple municipal per declarar-lo ‘territori català lliure i
sobirà’. La resolució judicial assegura que l'Ajuntament es va extralimitar
quan al 2012 va aprovar la moció pràcticament per unanimitat. La sentència
qualifica el pronunciament de "moció d'independència" i subratlla que
l'Ajuntament "no pot actuar al servei de grups d'un determinat signe polític
o ideològic".
L'alcalde,
Dani Cornellà (CUP), ja ha anunciat que presentaran recurs. Creu que es tracta
d'una sentència "política" i diu que "no és casualitat" que
arribi ara, enmig de les imputacions pel 9-N, i quan Societat Civil Catalana
(SCC) demana il·legalitzar la CUP.
La
sentència, emesa pel Jutjat Contenciós 1 de Girona, arriba després d'un serial
judicial que s'allarga des del 2012. Però que encara no el tanca, perquè hi ha
possibilitat de presentar recurs. L'Ajuntament de Celrà, aleshores governat per
la CUP i iCelrà, va aprovar la moció per declarar-se "territori català
lliure i sobirà" al ple del 18 de setembre d'aquell any.
El
text va rebre el suport d'una àmplia majoria, amb deu vots a favor i només una
abstenció. Tot l'equip de govern en ple va recolzar la moció i CiU, a
l'oposició, va quedar dividida. Una regidora hi va votar a favor i l'altre
regidor es va abstenir.
Automàticament,
i com ja va fer en d'altres municipis, la Delegació de l'Estat a Catalunya va
portar la moció als tribunals. Una primera resolució (precisament, del mateix
contenciós) va donar la raó a l'Ajuntament de Celrà. L'Estat va recórrer
aleshores davant del TSJC, i l'alt tribunal català va estimar el recurs i va
tornar a enviar el cas al contenciós, que ara ha dictat una nova sentència
anul·lant l'acord de ple.
La
sentència, que porta la signatura de la magistrada Asunción Loranca, es va
notificar dimecres. A l'escrit, el contenciós diu que, "de manera
sintètica", la moció que va tirar endavant l'Ajuntament de Celrà era
"d'independència" ja que declarava el municipi "territori català
lliure i sobirà", i als seus veïns "lliures de la lleialtat a la
Corona i als seus símbols".
Segons
entén ara el contenciós, l'acord de ple que va tirar endavant la moció "és
una actuació administrativa susceptible de produir efectes jurídics". A
més, la sentència també conclou que l'Ajuntament de Celrà es va extralimitar a
l'hora de tirar-la endavant. "L'entitat local no pot actuar en
representació o al servei de grups o col·lectius d'un determinat signe polític
o ideològic, sinó al servei de l'interès general", indica la resolució.
Per
aquests motius, el contenciós 1 anul·la l'acord que va declarar Celrà
"territori català lliure i sobirà" perquè el considera "no
conforme a dret". Tot i això, i a diferència del què ha passat en d'altres
ajuntaments, aquí el jutjat no condemna el consistori a pagar les costes del
procés.
"Sentència
política i no casual", segons l’alcalde
L'alcalde
de Celrà, Dani Cornellà (CUP), assegura que recorreran la decisió del contenciós,
i que per més sentències que arribin, "res no aturarà el procés
sobiranista que viu el país". Per a Cornellà, la sentència que anul·la
l'acord del ple té un clar rerefons "polític", "és una
estratègia de l'Estat per atacar els partits independentistes" i "no
és casual" que, precisament, la resolució se'ls notifiqués aquest
dimecres. "Justament, un dia abans de la declaració d'Artur Mas per les
imputacions del 9-N, i quan l'equip de govern de Celrà havia fet públic que
donaria al president en funcions", ha dit Cornellà. "I també, no és
casual que la sentència arribi just després que Societat Civil Catalana hagi
demanat il·legalitzar la CUP", recorda Cornellà, que des de les eleccions
del maig passat governa l’Ajuntament amb majoria absoluta a Celrà.
El
primer ajuntament de les comarques gironines i el vuitè català
Amb
aquesta sentència, Celrà es converteix en el primer municipi de les comarques gironines
que rep una sentència que tomba la declaració com a territori català lliure i
sobirà. A tot Catalunya, ja n'hi ha set més --tots, a la demarcació de
Barcelona-- que també han rebut resolucions en aquesta mateixa línia. En
concret, el d'El Bruc (Anoia), Cercs (Berguedà), Arenys de Munt (Maresme),
l'Esquirol (Osona), Sant Julià de Vilatorta (Osona), Caldes de Montbui (Vallès
Oriental) i Sant Pere de Vilamajor (Vallès Oriental).
A
les comarques gironines, també hi ha altres ajuntaments que han rebut demandes
de la Delegació del Govern espanyol a Catalunya per haver-s’hi declarat
territori català lliure i sobirà. Fins ara, la justícia havia donat la raó als
ajuntaments, com ara en el cas de Palau-sator, Torroella de Montgrí, Santa Pau,
Girona, Fontcoberta, Campelles, Ribes de Freser, Ripoll i Hostalric.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada