També
s’incorporà, amb Carpentier i Balart, durant algunes setmanes al
Servei d’Investigacions de Control de Fronteres de Portbou, dirigit
pels anarquistes catalans
Carlo
Scolari:
El 8 d’octubre de 1898 neix a Val Marchirolo (Llombardia,
Itàlia) l’anarquista Carlo Scolari. Els seus pares es deien Luigi
Scolari i Maria Colombo. Fins als 15 restà a Val Marchirolo i
després marxà amb son pare a Zuric (Zuric, Suïssa) per treballar
de paleta. En 1914, quan esclatà la Gran Guerra, ambdós van ser
repatriats i ell va fer el servei militar en Artilleria. Fou enrolat,
però no va participar en els combats a causa d’una malformació a
la mà esquerra. En 1919 va ser desmobilitzat i reprengué el seu
ofici de paleta.
En
1926, després d’haver passat temporades a l’hexàgon francès,
es va instal·lar al Pirineu. En 1930, després d’haver passat un
temps a Alger, marxà a Toló, on treballà a l’Arsenal (drassanes
marítimes). Des de 1933 la policia italiana el tenia sota vigilància
i el Consolat d’Itàlia de Toló el considerà un dels anarquistes
«més turbulents i actius subversius» de la ciutat.
Els
seus pares retornaren a Itàlia i a la primavera de 1936 marxà de
Toló i s’instal·là a La Sanha de Mar, on conegué Miguel Balard
(Michel Balard). Ambdós entraren a Catalunya el 28 d’agost de 1936
i a Barcelona s’allistaren en el Grup Internacional de la «Columna
Durruti», marxant a Pina. Antimilitarista convençut, durant els
tres mesos que restà al front sempre va anar desarmat i es dedicava
a recollir els companys ferits. Contrari a la militarització de les
milícies, després es desplaçà a Barcelona on entrà a treballar
en una cooperativa de distribució d’aliments, abans de llogar-se
com a ajudant de fuster al port.
També
s’incorporà, amb Carpentier i Balart, durant algunes setmanes al
Servei d’Investigacions de Control de Fronteres de Portbou (Alt
Empordà), dirigit pels anarquistes catalans. El maig de 1937, amb
Charles Carpentier i Balart, participà activament en els combats de
carrer a Barcelona contra la reacció stalinista des d’una
metralladora que havien instal·lat a la terrassa de la fàbrica de
sabó Myrurgia, a prop de la Sagrada Família. Després retornà a
l’Estat francès.
En
1940 es trobava detingut juntament amb altres subversius al fort de
Sainte-Catherine de Toló. El 23 de novembre de 1941 quan intentà
creuar la frontera francoitaliana per Bardonescha (Piemont, Itàlia),
va ser detingut i interrogat. El 29 de desembre de 1941 va ser jutjat
i condemnat a cinc anys de deportació a Ventotene.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada