El 1934 va ser empresonat i, després de la vaga de tramvies, marxà cap
a Puigcerdà.
El
febrer de 1939 passà la frontera del Pirineu Oriental i fou internat
a diversos camps de concentració del Rosselló (Sant Cebrià,
Barcarès i Argelers.
Antonio
Zapata Córdoba:
El 27 d'octubre de 1908 neix a San Javier (Múrcia)
l'anarquista i anarcosindicalista Antonio Zapata Córdoba. Fill d'una
família jornalera, entre els cinc i els nou anys estudià a l'Escola
Racionalista que havien fundat els miners de La Unión (Múrcia),
però, quan restà orfe de pare, s'integrà a les feines del camp.
Quan tenia 12 anys emigrà a Barcelona, on treballà en diverses
tasques: en una fàbrica de sivelles, de pagès, a la construcció,
etc., per quedar de paleta com a ofici definitiu.
Afiliat
a la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT), el desembre de
1930 va ser detingut arran de les protestes pels afusellaments dels
capitans Fermín Galán Rodríguez i Ángel García Hernández. En
1931 va ser nomenat delegat sindical i l'any següent entrà a formar
part dels Grups de Defensa Confederal de Gràcia, a Barcelona. També
en 1932 fou un dels fundadors de l'Ateneu Llibertari de Gràcia, el
qual presidí durant alguns anys. Com a membre dels Comitès Pro
Presos, en 1934 va ser nomenat membre del seu Comitè Regional de
Catalunya.
Força
perseguit per les autoritats per la seva militància, el maig de 1933
va ser detingut, amb Joan Rivera, acusat d'haver posat un explosiu en
una casa en construcció a Barcelona, cosa força habitual des del
temps de la vaga de Canadenca.
El 1934 va ser empresonat i, després de la vaga de tramvies, marxà cap
a Puigcerdà (Baixa Cerdanya).
L'any 1936 fou vocal de la Junta Central de la Federació Local de
Sindicats de la CNT de Barcelona. Participà en la lluita als
carrers, per sufocar l'aixecament militar franquista de juliol de
1936 i immediatament s'incorporà en la «Columna Durruti».
Posteriorment, en la reraguarda, en representació de la CNT-AIT,
formà part de la Comissió Confederal de Control de la Propietat
Immobiliària, la qual abandonà quan el conseller per ERC de Serveis
Públics, Economia i Cultura de la Generalitat, Josep Tarradellas
Joan, es negà a acceptar la municipalització de l'habitatge.
A
començaments de 1937 entrà a formar part del «Grup Viñas» de
Barcelona, adscrit a la Federació Anarquista Ibèrica (FAI).
Posteriorment s'uní al XX Batalló de fortificacions al front de
l'Ebre i més tard fou comissari de l'Exèrcit Popular de l'Est de la
República espanyola.
Quan
el triomf franquista era un fet, el febrer de 1939 passà la frontera
del Pirineu Oriental i fou internat a diversos camps de concentració
del Rosselló (Sant Cebrià, Barcarès i Argelers). Després passà a
treballar a Muret (Llenguadoc, Occitània), a Poitiers (Viena,
Poitou-Charentes) i, des de setembre de 1940 i fins a juny de 1960, a
Font Romeu (Alta Cerdanya).
En
1945 va ser nomenat tresorer de les Joventuts Llibertàries i aquest
mateix any, quan l'escissió confederal, s'arrenglerà amb els
partidaris de la CNT de l'Interior, de la qual va ser nomenat delegat
de Fronteres. En 1960, amb la unificació confederal, passà a viure
a Tolosa de Llenguadoc (Occitània). En els seus últims anys viatjà
assíduament a Barcelona. En 1996 participà en la celebració del
centenari del naixement de Buenaventura Durruti.
Afiliat
a la Confederació General del Treball (CGT), en 1997 assistí al
Congrés de la CGT de Catalunya celebrat a Tarragona (Tarragonès).
En 1999 va escriure unes Notas autobiográficas, que resten inèdites.
Trobem articles seus en diferents publicacions llibertàries, com ara
Boletín Amicale 26 División Durruti, CNT, El Frente, etc.
Antonio
Zapata Córdoba va morir durant la nit del 12 al 13 de gener de 2000
a Tolosa de Llenguadoc i fou incinerat el 17 de gener al cementiri de
Còrnabarriu (Llenguadoc, Occitània). La seva companya fou
l'anarcosindicalista María Cruzado Sánchez (1907-1982).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada