Restituto Mogrovejo Fernández:
El
22 d'octubre de 1949 mor a Ciutat de Mèxic el periodista i propagandista
anarquista, anarcosindicalista, ex militar revolucionari i francmaçó Restituto
Mogrovejo Fernández. Havia nascut en 1891 a Palma (Mallorca, Illes Balears). En
1907 ingressà com a voluntari en l'exèrcit i entre 1913 i 1917 lluità en la
campanya del protectorat espanyol del Marroc.
En
1917, quan ja tenia el rang de capità, s'integrà en les Juntes de Defensa de
Sergents i presidí el Comitè d'Acció Secreta. El gener de 1918, amb Tomás de la
Llave, Juan Antonio Montero i altres, encapçalà l'aixecament del sector més
baix de l'exèrcit espanyol i per aquest motiu fou expulsat de les forces
armades i tancat incomunicat a la presó Model de Madrid. Poc després es declarà
anarquista i s'afilià a la Confederació Nacional del Treball (CNT) de Madrid
(Espanya). Fou un dels fundadors, amb Mauro Bajatierra Morán, Valdés i Pastor,
de l'Ateneu Sindicalista, del qual en 1919 va se nomenat primer secretari.
Participà activament en l'organització del Segon Congrés Obrer de la CNT
(«Congrés de la Comèdia»), que s'inaugurà el desembre de 1919 a Madrid. En aquesta
època col·labora en el periòdic España Nueva.
En
1920 fundà i dirigí a Madrid Solidaridad Obrera. Destacà com a orador,
denunciant la política de la monarquia espanyola i per aquest motiu patí
detencions i empresonaments per delictes de «lesa majestat» i «violació de la
Llei de premsa».
Instal·lat
a Barcelona, patí persecucions, fou detingut i deportat a Girona. Després
s'exilià a Besiers (l’Erau, Llenguadoc, Occitània), on publicà fullets, París i
Marsella. Finalment s'instal·là a Lisboa (Portugal), organitzant-hi els primers
grups espanyols antimonàrquics i col·laborant en publicacions de l'esquerra
portuguesa. En 1924, a Lisboa, conegué Pedro Vallina Martínez.
El
juny de 1926 retornà clandestinament a l’Estat espanyol per a intervenir en la
«Sanjuanada» contra la dictadura del general Miguel Primo de Rivera, el fracàs
de la qual el retornà de bell nou a Portugal. A Lisboa treballa com a marmitó,
va escriure fullets i, amb Manuel Pérez Fernández i Sánchez, fundà un Comitè
Internacional Pro Llibertat del Poble Espanyol. En 1927, sota l'amenaça de ser
extraditat i gràcies al suport d'un diplomàtic llatinoamericà, marxà cap a
Cuba, Mèxic i Nova York.
L'abril
de 1927 s'establí a Veracruz (Veracruz, Mèxic), on demanà asil polític. A
Mèrida (Yucatán, Mèxic) entrà en la redacció de Tierra, òrgan oficial del
Partit socialista, i dirigí Yucatán Moderno. En 1929 es desplaçà a la Ciutat de
Mèxic, on fundà i dirigí Horizontes Nuevos i, a partir de 1930, el periòdic
republicà España Nueva.
El
juliol de 1932, segons alguns cridat pel president del Consell de Ministres
Manuel Azaña Díaz, retornà a Madrid i reingressà en l'exèrcit de la República
espanyola, però ben aviat va ser novament expulsat pel nou règim burgès.
Establert
a Barcelona, el juny de 1935 va ser nomenat secretari del Comitè Regional del
Partit d'Esquerra Nacional a Catalunya (PENC, també conegut com Izquierda
Republicana Independiente) i el 22 de febrer de 1936 president del seu Comitè
Regional.
El
juliol de 1936 lluità als carrers de Barcelona per sufocar l'aixecament militar
franquista, sobretot en l'assalt de la caserna de les Drassanes, on morí l’anarquista
Francisco Ascaso, i immediatament després dimití del seu càrrec al PENC i
s'integrà en les columnes confederals que marxaren cap a Aragó. Va ser nomenat
membre del Comitè de Guerra de la «Columna Sud-Ebre» i cap dels seus Serveis i
Aprovisionament, comandant militar de Casp i de La Puebla d'Híxar, i coronel
intendent general del Front d'Aragó.
Quan
gairebé el triomf franquista era un fet, va ser nomenat assessor de la Direcció
General de Seguretat. Durant la Retirada, va ser ferit a Lleida i a Barcelona i
el febrer de 1939 creuà el Pirineu nord enllà.
En
el decurs de la seva vida política activista s’havia iniciat a la
Francmaçoneria.
L'abril
de 1939 aconseguí un passatge per a Mèxic. Visqué novament a Mérida (Yucatán),
on fundà la revista científico-literària Humanidad, i en 1942 s'instal·là a la
Ciudad de Mèxic, on es dedicà al periodisme, es va inscriure en l'Agrupació
Professional d'Escriptors i Periodistes Espanyols en l'Exili, va escriure
alguns llibres i fullets, i milità en la CNT a Mèxic.
Alguns
autors diuen que també s’afilià al Partit Republicà Federal d'Eduardo
Barriobero y Herrán, i en Izquierda Republicana (IR), i que fou comandant de l'estat
major de l'exèrcit mexicà.
A
més de col·laboracions en publicacions locals mexicanes, trobem articles seus
en CNT, Fragua Social, Mi Revista, Solidaridad Obrera, etc.
És
autor de Los crímenes del zarismo español (sd), Los crímenes de un régimen. Los
mártires de España (1920-1921) (1921), La odiosa Dictadura y los crímenes de
Arlegui (1925), Los crímenes de Machado (ca. 1934), Historia de un crimen. Ni
Franco, ni la monarquía (1940) i El dolor de España. Hechos históricos
rigurosamente exactos (1944).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada