 |
| LIMNOS i l’ANG demanen l’anul.lació d’una rompuda forestal a Parets d’Empordà |
Denuncien
que gran part de l'espai es troba a tocar d'una zona inclosa dins la
Xarxa Natura 2000
TRAMUNTANA
VERMELLA MAIL 23/10/2015
Parets d'Empordà/Vilademuls (Pla
de l'Estany).-
Segons l’Agència Catalana de Notícies l'associació
LIMNOS i l'entitat naturalista gironina ANG han sumat esforços i han
presentat al·legacions davant un projecte de rompuda a la zona de
Parets d'Empordà, dins del municipi de Vilademuls, al Pla de
l'Estany. El projecte té previst eliminar i convertir 29,5 hectàrees
de terreny forestal - situades en un meandre del tram mig del riu
Fluvià- en conreus. Les dues entitats ecologistes denuncien que
l'espai es troba a tocar d'una zona dins la Xarxa Natura 2000 i que
també està catalogada com a sòl de valor natural i connectiu del
Pla Director Urbanístic del Pla de l'Estany. A més, assenyalen que
el document ambiental lliurat no inclou un estudi detallat de la
flora i fauna d'aquest indret. Una rompuda és l'actuació en un
terreny forestal que consisteix en eliminar tota la coberta forestal
per convertir un espai boscós en conreus. En principi, es pot
permetre la destrucció de la vegetació i l'arbrat per establir
activitats agrícoles i ramaderes en terrenys forestals no catalogats
si són terrenys aptes tècnicament i econòmicament.
Aquest
divendres i mitjançant un comunicat, l'Associació de Defensa del
Patrimoni Natural del Pla de l'Estany (LIMNOS) i l'Associació de
Naturalistes de Girona (ANG) han donat a conèixer que han presentat
al·legacions a un projecte de rompuda que s'ha projectat a la zona
de Parets d'Empordà, al municipi de Vilademuls. El projecte preveu
eliminar la vegetació boscosa i l'arbrat de 29,5 hectàrees en un
meandre del tram mig del riu Fluvià. L'objectiu es transformar en
conreus de regadiu 45,3 hectàrees de les quals 29,5 són forestals i
15,8 agrícoles.
Els
promotors justifiquen la seva decisió de crear una àrea agrícola
en aquest indret perquè algunes parcel·les de la zona boscosa
havien estat d'ús agrícola abans de les riuades dels anys 1940.
Davant d'això, les associacions reclamen que el propietari demostri
l'ús agrícola amb documentació concreta. Fins ara, LIMNOS i l'ANG
han analitzat la zona amb les dades facilitades per l'Institut
Cartogràfic i Geològic de Catalunya i asseguren que l'any 1946,
només 1,93 hectàrees de les 29,5 que es volen reconvertir, eren
conreus.
Des
de les associacions assenyalen que gran part de l'espai que es vol
reconvertir en conreus es troba a tocar d'una zona protegida dins de
la Xarxa Natura 2000 i inclosa com a sòl de valor natural i
connectiu del Pla Director Urbanístic del Pla de l'Estany (PDU). En
aquest sentit, remarquen que el riu Fluvià ha estat declarat com a
Zona Especial de Conservació (ZEC), un distintiu que fomenta i
vetlla perquè qualsevol activitat que es vulgui fer en aquesta zona
ha de tenir una incidència mínima sobre l'espai.
D'altra
banda, les dues entitats ecologistes subratllen que la normativa del
Pla Director Urbanístic del Pla de l'Estany assenyala que en aquesta
mena de sòls no es pot portar a terme cap edificació ni
transformació que pugui afectar els valors que motiven la protecció
especial. Al mateix temps, tal i com es marca dins de les
característiques de la Xarxa Natura 2000, l'ús d'aquest espai com a
conreus podria suposar conseqüències per a la zona protegida ja fos
per l'erosió del terreny, l'ús d'adobs o fertilitzants químics.
Per
tot això, remarquen que el projecte vulnera el Pla Territorial
Parcial de les comarques gironines i les directrius del paisatge de
les comarques gironines. Al mateix temps, denuncien que el document
ambiental lliurat no inclou un estudi detallat de la flora i fauna en
aquest indret ni avalua correctament els impactes indirectes que
aquesta actuació tindrà sobre l'espai de la Xarxa Natura 2000. Uns
fets que també relacionen amb l'impacte que pot suposar un nou
conreu en aquesta zona del Fluvià, un riu que ja té problemes de
cabal degut a les extraccions existents d'aigua per a cultius.
Per
tot això, des de les associacions subratllen que estan a favor de
les tasques de manteniment de les activitats agrícoles respectuoses
en zones rurals i espais naturals sempre que no suposin rompudes
forestals en espais d'interès ecològic o paisatgístic.
Per
últim, les dues entitats assenyalen que la superfície forestal
subjecte a rompudes a les comarques gironines s'ha duplicat entre el
2009 i el 2013, passant de 86,6 hectàrees el 2009 a 188,1el 2013.
Segons les dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya
facilitades per les associacions, a tot Catalunya també s'ha produït
una situació similar. En concret, la superfície forestal on es
poden fer rompudes s'ha triplicat, passant de 356,5 hectàrees l'any
2009 a 1.034,80 el 2013.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada