Per
estar més proper a Barcelona i L’Hospitalet els darrers anys de la
seva vida residí a Perpinyà, on feia tasques anarcosindicalistes de
cara l’Interior.
Va
morir a Perpinyà el 13 de juny de 1982.
Jacint
Borràs Bousquet:
El 10 d'octubre de 1901 neix a l'Hospitalet de
Llobregat (Barcelonès) el militant anarquista i anarcosindicalista i
periodista Jacint Borràs Bousquet. Amb 11 anys ja treballa
d'aprenent de vidrier i es va incorporar al moviment anarquista cap
al 1918 col·laborant en el setmanari clandestí Bandera Roja i
després fent classes nocturnes al Centre Racionalista del carrer
Vallespir de Barcelona, impartides per Roigé.
Després
va militar en el grup de defensa «Espartaco», enfrontat amb les
armes al terrorisme governamental de Miguel Arlegui i de Severiano
Martínez Anido, fet que el va portar a la garjola --el 6 d'abril de
1921 fou detingut per primera vegada, amb María Sanahuja i Custodio
Beltrán, i arribà a acumular cinc anys de presó--. Amb el temps va
arribar a tenir una respectable cultura autodidacte, participant en
actes públics com a orador i escrivint en la premsa llibertària.
Durant
el secretariat a la CNT d'Andreu Nin, va formar part del Comitè
Nacional de la Confederació Nacional del Treball.
Va
ser un dels fundadors de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI).
Formà part de la Comissió Revisora de Credencials del Congrés
Extraordinari de la CNT-AIT, celebrat a Madrid d'11 al 16 de juny de
1931, a més de delegat del Sindicat de Treballadors d'Arbeca, de la
Secció d'Oficis Diversos de Cervera i del Sindicat Únic d'Alfarràs.
En
maig de 1932 va fer mítings a Cervera. Fou un dels protagonistes de
la polèmica entre anarquistes i membres del Bloc Obrer i Camperol
(BOC) i de la Federació Comunista Catalanobalear (FCCB) respecte a
qüestions d'organització i de control dels sindicats de la CNT-AIT,
que fou especialment greu a les comarques lleidatanes des de setembre
de 1931. En el Ple Provincial, celebrat el 6 de setembre de 1931, es
mostrà partidari de l'organització dels sindicats en federació
provincial i no en organitzacions comarcals com propugnaven el BOC i
la FCCB. Va adoptar la mateixa postura en la seva intervenció en el
míting que va tenir lloc a la ciutat del Segre els primers dies de
desembre d'aquell 1931 i en el qual van participar també Ángel
Pestaña, Emili Mira i Francisco Martínez (Arín). Malgrat tot, el
març de 1932, fou expulsat del seu càrrec de delegat del Comitè
Regional pels sindicalistes del BOC, amb gran força a la demarcació
de Lleida en aquells moments. En el Ple de Regionals d'agost de 1932
representà Catalunya amb Patricio Navarro.
En
1933 va ser secretari provincial de la FAI, de la qual es va separar
en 1937 després de la seva politització. En 1933 va fundar, entre
altres, a Lleida el periòdic Acracia. Va participar en una gira de
mítings amb Antonio Ortiz i Frederica Montseny per Barcelona, Sant
Cugat, Cervera, Terrassa, Vic i Sallent en gener i febrer de 1936.
A
partir d'octubre de 1936 exercí de corresponsal de Solidaridad
Obrera a Madrid. Entre 1937 i 1938 va dirigir el periòdic ¡Campo!,
i com a tal assistí a la Conferència Nacional de Premsa Confederal
de març de 1937.
El
setembre de 1937 va fer un míting a Santa Coloma de Gramanet
(Barcelonès Nord) i va fer uns mesos de redactor de Solidaridad
Obrera i també en La Noche, dirigida per Jaume Balius. En acabar la
guerra, va exiliar-se a l’hexàgon francès, on va patir els camps
de concentració de Gurs.
En
1945 va assistir en les files del sector col·laboracionista amb la
República de l’Exili al Congrés de la CNT-AIT a París,
participant en la ponència sobre «Actuació en 1936-1939». Va fer
mítings a l’Estat francès --Alès, 1945-- i com a secretari del
departament de Pau va assistir al Ple Departamental del 2 de desembre
de 1945. Amb l'escissió de la CNT en l'Exili, va ser elegit com a
administrador del periòdic del sector, España Libre. En 1962 va fer
conferències a Besiers i Narbona i l'any següent a Besiers.
Després
del congrés de reunificació confederal a Montpeller va quedar fora
de l'organització i l'octubre de 1968 va ser present en la reunió
dels que s'oposaven a la FAI i a FIJL.
Més
endavant, després de noves crisis a la CNT-AI i la mateixa FAI i
també a les Joventuts Llibertàries, com ara la traumàtica
dissolució de l’organisme idoni (Defensa Interior del Moviment
Llibertari CNT-FAI-FIJL), va militar en l'Agrupació Confederal i
Llibertària de Perpinyà (Rosselló) --lligada al periòdic Frente
Libertario de París--, assistia a les conferències de Narbona
d'aquesta tendència i feia viatges a Barcelona i l’Hospitalet de
Llobregat –on hi tenia família--, on defensava les tesis
d'acostament i connectà l’any 1971 amb la joventut del grup Negro
& Rojo en una reunió fraternal al cafè Suzich, a la barcelonesa
plaça de Catalunya.
Va
col·laborar en diversos periòdics, com ara Acracia, Bandera Roja,
¡Campo!, CNT, España Libre, Espoir, Exilio, Frente Libertario, La
Ilustración Ibérica, Inquietudes, La Noche, Sindicalismo,
Solidaridad Obrera, Terra Lliure, Umbral, entre altres; i és autor
d'unes memòries inèdites, Una vida en la CNT. Lo que ví, y como lo
ví.
Jacint
Borràs Bousquet va morir el 13 de juny de 1982 a Perpinyà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada