 |
| Ferrer i Guàrdia a la dreta de l'ímatge |
El
judici comença a les nou del matí del 9 d’octubre de 1909
[Barcelona
09/10/2015]
El pedagog
anarquista i francmaçó Francesc Ferrer i Guàrdia el 9 d'octubre de
1909 és jutjat a la presó Model de Barcelona, en Consell de Guerra
Sumaríssim, per la seva presumpta responsabilitat en els fets de la
Setmana Roja Gloriosa de juliol d’aquell any a Barcelona, per la
burgesia catalana denominada Setmana Tràgica. La Cort Marcial fou
presidida pel tinent coronel Eduardo Aguirre de la Calle. El
judici comença a les nou del matí i Ferrer demanà la tribunal
que l'excusés per no comparèixer amb un vestit més adequat, però
quan volgué protestar per haver estat privat de les seves robes i
haver d'anar al judici com un apatxe, el president el féu callar.
Després tot fou molt ràpid, perquè no s'escoltà cap testimoni. El
comandant Raso, que havia actuat com a jutge instructor, llegí un
extens resum del sumari i a continuació, després de dues hores de
descans, presentaren els seus informes el fiscal, capità
d'Infanteria Jesús Marín Rafales, i el defensor, capità
d'Enginyers Francisco Galceran Ferrer. Després d'una breu declaració
del processat, en la qual va dir que el seu únic delicte era crear
escoles per elevar el nivell cultural del proletariat, el tribunal es
retirà a deliberar a tres quarts d'una. El fiscal, que demanà,
segons el paràgraf segon de l'article 242 del Codi de Justícia
Militar, la pena de mort per Ferrer com a cap d'una rebel·lió
militar, s'esforçà a provar la culpabilitat d'aquest partint de les
declaracions d'una quinzena de testimonis i de la documentació
confiscada al processat, però la seva argumentació fou molt poc
convincents. No havia cap testimoni directe que demostrés que hagués
actuat com a cap de la rebel·lió i els documents més
comprometedors per a Ferrer eren les circulars revolucionàries que
havia redactat en 1892, 17 anys abans. El capità Galceran, defensor
de Ferrer, només va disposar de 24 hores per examinar els 600 folis
del sumari i protestà per la manera que s'havia instruït el procés
--no s'acceptaren els testimonis de la defensa, s'havien acceptat com
a vàlides denúncies anònimes, els escorcolls policíacs s'havien
fet sense testimonis, les proves documentals no foren peritades ni
sotmeses a contradicció--, criticà la campanya de la premsa
conservadora i del Partit Radical republicà d'Alejandro Lerroux
contra el seu defensat i demanà la seva lliure absolució.
La
sentència fou dictada el mateix dia i es considerava per unanimitat
que els fets jutjats eren constitutius d'un delicte consumat de
rebel·lió militar, amb la concurrència de circumstàncies
agreujants, per la qual cosa dictava una condemna de pena de mort i
indemnització de danys i perjudicis. El veredicte fou remés a
l'auditor de la IV Regió Militar perquè emetés el seu preceptiu
dictamen i fos enviat al capità general per a la seva aprovació. El
mateix 9 d'octubre el capità general aprovà la sentència i la
comunicà, a través del Consell Superior de Guerra del Ministeri de
la Guerra, al Govern espanyol presidit pel mallorquí Antoni Maura a
l'espera de la seva conformitat.
A
dos quarts de nou de la nit del 12 d'octubre, el comandant Raso,
jutge instructor de la causa, llegí a Ferrer, al despatx del
governador del castell de Montjuïc, al qual el reu havia estat
traslladat la nit abans, la seva sentència de mort que signà amb
total serenitat.
Francesc
Ferrer i Guàrdia fou afusellat l'endemà, 13 d'octubre de 1909, al
fossat del castell de Montjuïc de Barcelona, mentre accions i
manifestacions de protesta per aquesta execució es portaven a terme
arreu del món.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada