El dilluns la lletrada de la Generalitat i la fiscalia mantenien les peticions de presó contra quatre veïns del Poblenou per un piquet del 29-M

Concentració a les portes de la Ciutat de la Justícia mentre tenia lloc el judici a Nico, Albert, Lluís i Bernat, els veïns del barri del Poblenou de Barcelona imputats per la seva participació en un piquet durant la vaga general del 29-M de 2012

Generalitat: “La versió dels Mossos és l'única que s'ha de tenir en compte per dictar sentència”.  

Durant la vista oral celebrada dilluns no es va aportar cap prova, més enllà del testimoni d'un agent dels Mossos d'Esquadra. 

Van declarar sis agents dels Mossos, però només un d'ells va assenyalar tres dels acusats com les persones que van empènyer un contenidor contra la porta d'un establiment Mercadon.a 

El jutge va denegar la compareixença d'una desena de testimonis favorables als encausats, amb la pertinent queixa de les defenses. 

El judici va ser tens com a conseqüència de la rigidesa procedimental del jutge i pel fet que es va obligar al públic a dipositar els mòbils fora de la sala.  

DIRECTA 07/10/2015 

Jesús Rodríguez 

El dilluns sis hores de judici, però poques novetats per a la part acusadora. La representant de la Generalitat i la fiscal del cas no va modificar cap dels aspectes de l'escrit d'acusació contra Nico, Albert, Lluís i Bernat, quatre veïns del barri del Poblenou de Barcelona imputats per la seva participació en un piquet durant la vaga general del 29 de març de 2012. La lletrada que impulsa l'acció penal en nom del Govern de la Generalitat es va dirigir al jutge en el seu últim al·legat i li va etzibar la frase següent: “La versió dels agents és l'única que ha de tenir en compte per dictar sentència”. Davant, s'asseien Andrés García, Laia Serra, Anaïs Franquesa i Sandra Puig, advocades encarregades de la defensa de les persones encausades.  

Van declarar sis agents dels Mossos d'Esquadra, però només un d'ells va assenyalar tres dels acusats com les persones que van empènyer un contenidor de brossa contra la porta d'un establiment Mercadona. La resta de fets imputats que figuren a l'escrit de la fiscalia van quedar sense autoria coneguda, però, malgrat això, l'acusació pública i el govern català van mantenir la petició de 3 anys i mig i 3 anys de presó per a cadascun d'ells. Tres agents adscrits a la Unitat Central d'Informació en Ordre Públic van comparèixer davant el jutge Jaume Garcia, titular del jutjat penal número 14 de Barcelona –que fins fa dos anys exercia als jutjats de Vilanova. Eren testimonis de la defensa dels encausats i les seves paraules havien de posar llum a una de les principals incògnites de la investigació: per què CaixaBank, Catalunya Caixa i Banc Sabadell no han aportat les gravacions de les càmeres de videovigilància a la causa? Però no va ser possible. Els agents van respondre amb evasives i consideraven “normal” que no s'aportessin aquestes imatges. Per sorpresa de tothom, l'encarregat de l'oficina de CaixaBank, que estava citat com a testimoni, no va comparèixer.  

Quan es van trencar els vidres dels bancs? 

Per què aquest poc interès de les entitats bancàries i els Mossos d'Esquadra per aclarir com es van trencar els vidres de les sucursals? Andrés Garcia ho va deixar clar en el seu escrit de conclusions: “És un secret a veus al barri de Poblenou que aquells vidres es van trencar de matinada, abans que la cercavila on es trobaven els acusats hi passés per davant”. Aquesta versió va ser corroborada per un veí i dues veïnes, certificant que a les sis del matí les vidrieres estaven trencades i s'hi podia veure pintura vermella. Fiscalia i Generalitat van fer cas omís del testimoni veïnal, van qüestionar la seva credibilitat i van tancar files amb les paraules d'un sergent dels Mossos, l'única persona que durant la vista va assegurar que els vidres no estaven trencats abans del pas del piquet vaguista. Malgrat això, el policia va ser incapaç de determinar quines persones havien estat les autores del trencament. 

El jutge va denegar la compareixença d'una desena de testimonis favorables als encausats, amb la pertinent queixa de les defenses. Tot seguit, un perit industrial va aclarir que l'informe de l'Ajuntament de Barcelona que consta a la causa, i segons el qual 22 contenidors havien hagut de ser reparats arran dels incidents d'aquell dia, no certifica quin tipus de danys van patir, sinó que en aquests casos “es fa una estimació mitjana, a vegades surt guanyant l'Ajuntament i a vegades l'empresa asseguradora”. L'advocada Laia Serra va considerar inadmissible aquesta forma de procedir de l'administració, entenent que, si no es determinaven els danys als contenidors, no es podia imputar un delicte contra els quatre joves encausats. 

Sentència a finals d'octubre 

En relació al delicte de desordres públics, la lletrada Anaïs Franquesa va citar tota una llarga jurisprudència per afirmar que en aquest cas no era imputable. També va concloure que si es tractava d'un dia de vaga general i els carrers eren buits, no es pot acusar els membres del piquet d'haver posat en perill els conductors, ja que la circulació era pràcticament inexistent. En relació a això també va posar en valor que aquell dia tots els fets s'havien de llegir sota el paraigües de prevalença del dret a reunió i manifestació. Per la seva part, l'advocada Sandra Puig, va referir-se a les mateixes declaracions dels policies per proclamar la innocència de l'Albert, el seu defensat, que segons el sergent que va impulsar tot el procediment penal “el vam identificar però no li podíem imputar cap delicte en concret, ho vam fer a l'espera de tenir imatges”. 

Puig va ser contundent: “resulta que aquestes imatges no han aparegut i no existeixen, i per tant demano la lliure absolució del meu defensat”. El judici va ser especialment tens com a conseqüència de la rigidesa procedimental del jutge i pel fet que es va obligar al públic a dipositar els telèfons mòbils en una caixa de cartó abans d'entrar a la sala. Normes estrictes, però no per a tothom. Quan l'advocat Andrés Garcia va reclamar al jutge que es garantís que els policies que testificaven no poguessin parlar entre ells al passadís del jutjat, el magistrat va respondre: “Això que vostè m'està demanant no es pot garantir de manera absoluta”. La sentència es coneixerà a finals d'aquest mes d'octubre.