El crit més repetit a les diverses places catalanes ha estat: “Tots som 9-N”

La plaça del Vi de Girona plena de gent aquest vespre

La plaça del Vi de Girona plena a vessar contra el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 13/10/2015 

Girona (Gironès).- 

A quasi tots els municipis de Catalunya, entre els quals hi ha Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida, s’han celebrat concentracions de rebuig al procés obert contra Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau pel 9-N.  

Més d’un miler de persones han emplenat a vessar a dos quarts de vuit del vespre a la plaça del Vi de Girona per donar suport als encausats per la celebració del 9-N. En la convocatòria ha participat l'alcalde de Girona, Carles Puigdemont (CDC), que ha destacat que l'Estat ha fet tot el possible per impedir el dret a decidir.  

L'acte, que ha durat poc més de 20 minuts ha comptat amb la presència d'una ampla representació de polítics gironins: des del recentment escollit diputat Lluís Llach fins l'exconsellera Marina Geli, així com l'exregidora Pia Bosch o el regidor i diputat provincial de la CUP, Lluc Salellas o la portaveu d'ERC a Girona, Maria Mercè Roca. També ha assistit el president de la Diputació de Girona, Pere Vila (CDC). Òmnium, l'ANC Girona i l'Associació de Municipis per la Independència han estat les entitats encarregades de convocar la manifestació de Girona, que ha començat a 2/4 de 8 i que ha estat presidida per un l'alcalde i president de l'AMI, Carles Puigdemont, i una urna per recordar la consulta del 9 de novembre, tant sols unes hores després que Rigau i Ortega hagin comparegut davant del TSJC en qualitat d'imputades. Mas, per la seva banda, ho farà dijous.

Concentració aquest vespre a la plaça Sant Jaume de Barcelona

A Barcelona, en una plaça Sant Jaume també plena a vessar, l’alcaldessa Ada Colau ha llegit un manifest de suport a la consulta independentista i ha acusat el Govern central de provocar una “anomalia democràtica”. Dirigents de diversos partits -com el líder d’ERC, Oriol Junqueras, membres del Govern en funcions com Neus Munté i Francesc Homs, CDC, UDC, ICV-EUiA i la CUP- i els secretaris generals d’UGT i CCOO, també s’han sumat a la concentració. 

El crit més repetit a les diverses places catalanes ha estat: “Tots som 9-N”.

Després de les declaracions, aquest dimarts --13 d’octubre i 106è aniversari de l’afusellament de Ferrer i Guàrdia-- de Joana Ortega i Irene Rigau, dijous 15 d’octubre --efemèride de l’afusellament de Lluís Companys l’any 1940, fa 75 anys-- serà el torn del president en funcions de la Generalitat, Artur Mas, de donar explicacions sobre la consulta al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. 

Segons l’Agència Catalana de Notícies, per la seva banda la Comissió Permanent de la Sala de Govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha considerat aquest dimarts "inadmissible" que "representants públics amb funcions de govern" participin i encapçalin manifestacions i concentracions davant del Palau de Justícia, com les que aquest dimarts hi ha hagut en suport a la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, i l'exvicepresidenta, Joana Ortega, per la declaració com a imputades per la querella del 9-N. En un comunicat, el TSJC recorda que la independència judicial "no és un privilegi dels jutges sinó una garantia per als ciutadans".

En la seva nota, la Sala de Govern diuen que el poder judicial és una "institució essencial en qualsevol societat democràtica" i les seves qüestions tenen interès general i per tant les decisions jurisdiccionals "estan sotmeses al control i a la crítica pública". Però aquest poder "requereix la confiança de la societat, d'on rau la seva legitimitat". Per això, considera que no pot romandre "impassible" davant les concentracions i manifestacions convocades amb "l'objectiu de qüestionar la legitimitat dels jutges i, a més, pretendre influir en la seva presa de decisions". "Això representa un atac directe i sense pal·liatius a la independència judicial, tot posant en entredit un dels elements essencials de l'estat constitucional", afegeix el comunicat. En aquest sentit, assegura que "el qüestionament resulta encara més inadmissible quan respon a una estratègia afavorida, dissenyada i encapçalada per representants públics, alguns amb funcions de govern". Així, la Sala recorda "el deure de no ingerència, que vincula especialment a aquells que formen part dels altres poders, en els que s'organitza el nostre sistema polític". La nota insisteix que "qüestionar de manera interessada que l'actuació dels tribunals només es deu a interessos polítics, promoure la desconfiança social i pretendre estratègies de pressió constitueix una negació de les bases de la convivència política". Finalitza reclamant "responsabilitat a aquells que tenen el deure de garantir la convivència en pau i llibertat".