“Cristóbal Colón, documentación”

Obria la manifestació una rèplica de la caravel·la amb la qual Cristòfol Colom va arribar al continent americà, amb una noia amb les mans tacades de sang al seu interior i el missatge “Cristianizate o te mato” escrit a la vela

Dues-centes persones es manifesten pel centre de Barcelona, convocades per l'Espai de l'Immigrant, contra la celebració colonialista del 12 d'octubre i la pervivència dels monuments dedicats al 'conqueridor' Colom o l'esclavista Antonio López. 

En arribar al monument a Colom, les manifestants es van trobar amb desenes de 'manteres' i els va dedicar una gran ovació i càntics de "Cap persona és il·legal".

DIRECTA 13/10/2015  

David Bou 

En arribar al monument a Colom, diverses persones es van enfilar a la base de l'estàtua per penjar-hi cartells, mentre sonava música precolombina i s'exhibien símbols dels pobles andins

Més enllà de la manifestació antifeixista que es convoca cada 12 d'octubre al matí a Barcelona per protestar contra el Dia de la Hispanitat i la presència de grups d'extrema dreta a la ciutat, enguany, l'Espai de l'Immigrant del Raval ha promogut una convocatòria amb una perspectiva descolonial a la tarda. 

Sota el lema ‘Cinco siglos resistiendo’, prop de 200 persones (en el moment més àlgid de la marxa) van transitar des del Palau de la Virreina -a la Rambla- fins al monument dedicat a l'esclavista Antonio López, davant de Correus. Les organitzadores volien denunciar el “genocidi de l'imperi espanyol” i protestar contra la presència a la ciutat de monuments que “resten invisibilitzats pel que fa a la seva connexió amb l'explotació i els processos colonials”, en paraules de Daniela Ortiz, activista de l'Espai de l'Immigrant. Per aquest motiu, la marxa es va convocar davant d'aquest palau barroc, un edifici que Manuel Amat i Junyent -que havia gestat una gran fortuna com a virrei del Perú- va manar construir a finals del segle divuit per mostrar la seva riquesa. 

Obria la manifestació una rèplica de la caravel·la amb la qual Cristòfol Colom va arribar al continent americà, amb una noia amb les mans tacades de sang al seu interior i un missatge punyent escrit a la vela: “Cristianizate o te mato”. Les participants van descendir per la Rambla mentre corejaven consignes com “Europa, racista, blanca i esclavista” o “No celebramos, un genocidio”, davant la mirada estupefacta dels centenars de turistes que omplien l'emblemàtic passeig barceloní. 

En arribar al monument a Colom, les manifestants es van trobar amb desenes de manteres que treballaven incansablement al moll, a qui van dedicar una gran ovació de suport a la lluita que mantenen per defensar la seva forma de subsistència. El gest va provocar somriures i mirades de complicitat entre treballadores i manifestants, barrejats amb crits de “Cap persona és il·legal” i “Papers per a tothom”. En aquell moment, algú va cridar: “Cristóbal Colón, documentación”, ironitzant sobre el tracte que reben a Barcelona i arreu de l'Estat moltes persones migrants que pateixen batudes il·legals per perfil ètnic. La marxa es va aturar una estona i Ortiz va tornar a prendre la paraula per fer palès que “les conseqüències del colonialisme” les van fer emigrar i per denunciar l'existència del monument a Colom com a símbol de la conquesta d'Amèrica. Diverses persones es van enfilar a la base de l'estàtua per penjar-hi cartells mentre un grup tocava una cançó de música precolombina i animava l'oneig de diverses banderes bolivianes i whipales, símbol dels pobles andins. 

Missatge a l'Ajuntament 

Minuts després, la marxa, ja amb menys gent, va tornar a arrencar i es va dirigir pel passeig de Colom fins al monument a Antonio López, situat al capdavall de la Via Laietana, a la plaça que porta el mateix nom. Les manifestants van passar per davant de la Capitania General de l'Exèrcit, custodiada per la Brigada Mòbil dels Mossos d'Esquadra, que estava engalanada amb grans tapissos que penjaven de les balconades. Entre la gent que conformava la protesta, hi havia diversos col·lectius com l'Assemblea Bolivariana de Catalunya, el Bloque Latinoamericano o HIJOS (Hijos e Hijas por la Identidad y la Justícia contra el Olvido y el Silencio), organització argentina de drets humans amb presència a Barcelona. 

Un cop a la plaça Antonio López i López, Daniela Ortiz va recordar que, ara fa un any, l'actual alcaldessa de la ciutat de Barcelona, Ada Colau, va signar una carta col·lectiva on es demanava al llavors alcalde Xavier Trias la retirada d'aquesta estàtua dedicada al traficant negrer i la recuperació de la memòria històrica del colonialisme i el tràfic de persones a Catalunya. En aquest sentit, abans de l'estiu, el consistori va anunciar, a través del comissionat d'Estudis Estratègics i Programes de Memòria –l'historiador Xavier Domènech– la retirada d'aquest monument i l'obertura d'un procés participatiu per rebatejar la plaça, totes dues accions emmarcades en una estratègia de revisió de les escultures i els noms de carrers i emplaçaments de la ciutat que homenatgen persones que han vulnerat els drets humans. 

Després d'una altra actuació musical i d'una estona de micro obert on tothom qui volia parlar va poder fer-ho, Ortiz va tornar a prendre la paraula per afirmar que “tota la identitat espanyola està articulada mitjançant la reivindicació imperial i colonial” i va denunciar que, amb la llei de memòria històrica a la mà, molts monuments no van ser revisats perquè “no tenien a veure amb l'abús de la població espanyola sinó d'altres pobles en mans d'aquests” i s'haurien de replantejar. Dues hores i mitja després de l'inici de la concentració al Palau de la Virreina i ja gairebé de nit, es va desconvocar la manifestació amb una advertència: “Si l'any que ve aquesta estàtua segueix aquí, tornarem i serem nosaltres qui la tirarà a terra”.