dijous, 29 d’octubre del 2015

Cas Manga. Un informe del SVD assenyala Felip Puig, Jaume Torramadé i Ramon Ramos per un contracte adjudicat a GRS a Moià.

Duanes informa la jutgessa que el conseller hauria intercedit perquè es concedís un contracte menor de 40.374 euros. 
Diputació i Patronat feien una «mediació instrumentalitzada». 
La policia de l'Agència Tributària entén que el director del Patronat de Turisme Costa Brava i l'expresident de la Diputació afavorien GRS. 


TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 29/10/2015 
Moià (Moianès).-

El Servei de Vigilància Duanera acaba d'entregar a la jutge instructora del cas Manga, Pilar de Lara, un informe en què assenyala diversos «aconseguidors» de contractes públics per a l'empresa GRS Arc Local. Entre aquests, figura el conseller d'Empresa i Ocupació, Felip Puig, el director del Patronat de Turisme Girona-Costa Brava, Ramon Ramos, o l'expresident de la Diputació, Jaume Torramadé. Els agents del Servei de Vigilància Duanera han posat el focus en la figura del conseller Felip Puig, que lidera el sector més reaccionari de Convergència, per demanar a la jutge instructora del cas Manga que l'imputi per, presumptament, afavorir l'administrador de l'empresa GRS Arc Local, Alexandre Ros Valls, en una adjudicació pública de l'Ajuntament de Moià (Moianès), quan aquest estava governat per Convergència i comptava entre la seva plantilla amb un gerent que havia estat el subdirector de Turisme de Catalunya durant l'última legislatura de Jordi Pujol (1999-2003) i que Puig va recuperar el 2010 com a subidrector general d'Administració i Recursos Humans de la Conselleria d'Interior, càrrec que el polític va ocupar fins al 2012, quan va passar a la Conselleria d'Empresa i Ocupació. 
Aquest cas té atestat propi perquè la policia tributària també va aprofitar per incorporar l'actual director del Patronat de Turisme Girona-Costa Brava, Ramon Ramos (CDC), en el mateix paquet. D'aquí que bategés l'assumpte com a «Cas Aconseguidors». Perquè, en definitiva, aquest és el tema, la intermediació de polítics perquè un negoci privat -GRS Arc Local en aquest cas- obtingui adjudicacions públiques de forma preferent, incorrent per a això en presumptes delictes de tràfic d'influències, contra l'administració pública i negociació prohibida a funcionaris públics.
L'afer de Moià ens remunta al 2009 i fa referència a un contracte menor per a la detecció cadastral i liquidacions complementàries de cadastre i d'ICIO, que es va lliurar a GRS a preu percentual, encara que l'empresa va acabar facturant al consistori 40.374,99 euros, una suma «molt per sobre de la xifra màxima prevista per llei per als contractes menors», com assenyala la policia en l'informe remès a la jutgessa, Pilar de Lara. 
Les proves recollides per Vigilància Duanera porten els instructors de l'atestat a determinar que l'administrador de GRS va obtenir el contracte municipal «per mitjà de la influència política del senyor Felip Puig». Però hi ha una baula entre el conseller i l'empresari que és la que fa confluir interessos: Ramon Ramos Argimón -actual director del Patronat de Turisme Girona-Costa Brava- i membre destacat de Convergència a la província de Girona. Aquest triangle acaba convertint-se en pentàgon si s'afegeixen els noms de l'aleshores alcalde de la localitat, Josep Montras Rovira (CDC) i el gerent municipal, Alfons Rosell.
A excepció de Rosell, els investigadors han demanat a la jutgessa que imputi tots els implicats en aquesta adjudicació, que es va atorgar el 3 d'abril de 2009. Al gerent i exsubdirector general no l'involucra directament però sí que sospita que Puig i Ramos poguessin haver-se'n servit perquè GRS aconseguís el contracte. 

D'on sorgeix la pista
Les proves inicials que van posar els agents rere el rastre de Felip Puig són un parell de blocs de notes que van trobar a casa de l'apoderat de GRS, Josep Maria Franch Carcereny, quan el van detenir el 14 de febrer de 2013. En el bloc de color vermell hi havia anotats alguns dels passos a seguir per assegurar-se l'adjudicació, entre els quals figurava l'enviament d'un correu electrònic al conseller que l'informava sobre novetats a Moià i «possibilitat de veure algun altre Ajuntament (amb còpia a Ramon Ramos)». En el mateix bloc també s'anotava en forma de recordatori la necessitat de trucar al gerent de l'Ajuntament i preparar la proposta del contracte. Les anotacions del bloc negre van en la mateixa direcció.
El Servei de Vigilància Duanera va elaborar un atestat específic sobre els «aconseguidors» de contractes públics per a GRS, entre els quals figura el nom del conseller Felip Puig, i l'adjudicació concreta en la qual hauria presumptament col·laborat. En aquest cas, es tractaria d'un contracte menor de l'Ajuntament de Moià, de l'any 2009, que va acabar costant al consistori més de 40.000 euros, xifra molt superior als preus dels contractes menors.  

Diputació i Patronat feien una «mediació instrumentalitzada» 
La possibilitat de canvis en la política recaptatòria de la Generalitat de Catalunya és el que va portar GRS a tirar de contactes per afermar la seva posició davant clients institucionals i evitar perdre contractes en el sector públic. D'aquí que busqués la mediació de polítics ben posicionats que els seguissin alimentant el negoci, entre ells el director del Patronat de Turisme Costa Brava, Ramon Ramos (Convergència), i l'ara expresident de la Diputació de Girona i exalcalde de Salt , Jaume Torramadé (Unió).
En el darrer informe remès a la jutge instructora, la policia de l'Agència Tributària fa una rememoració dels assumptes en els quals presumptament haurien participat tots dos polítics, bé fos posant en contacte GRS amb altres representants públics, bé fos aconseguint que se'ls adjudiquessin contractes des d'administracions amigues. De fet, ho resumeixen admetent que el «cas Diputació» «es compon en realitat d'una suma de casos que tenen en comú la mediació de caràcter instrumentalitzada en favor de GRS Arc Local». En aquest punt és on refereixen que aquesta mediació es produeix per part de «la direcció de la Diputació Provincial de Girona».
El resum conté un contracte de manteniment cadastral en diferents municipis de la província en els quals Xaloc -l'organisme recaptador de la Diputació- tenia delegada la gestió tributària. L'adjudicació va ser de 30.000 euros i es va fer per procediment negociat sense publicitat l'any 2007.
Per la seva banda, el Patronat de Turisme va adjudicar dos contractes menors a l'empresa de l'apoderat de GRS, Think Twice Again, per valor de 4.084 euros. 
Les ciutats de Blanes i Figueres també figuren entre els possibles tripijocs materialitzats. La primera en la delegació del servei de recaptació de tots els ingressos de dret públic al Consell Comarcal de la Selva i, per tant, a l'empresa GRS Arc Local, que és la que tenia delegada la gestió recaptatòria i cadastral de l'ens comarcal. Vigilància Duanera troba sospitós que la delegació es produís al Consell Comarcal i no a Xaloc, si bé és cert que aquest últim ens funciona amb una taula de preus fixa que ofereix a totes les administracions i que, a diferència d'una empresa privada, no pot modificar en funció de quin client es tracti. 
Pel que fa a Figueres, es tracta d'un contracte per a prestació del servei de col·laboració en la gestió d'expedients sancionadors per infraccions de tràfic que haurien reportat unes xifres de negoci de 1.450.818 euros entre 2010 i 2013. La sospita de la policia duanera se centra tant en el contracte com en la pròrroga d'aquest, que es va fer l'any 2013.
Jaume Torramadé i Ramon Ramos sempre han negat en declaracions a Diari de Girona haver actuat d'intermediaris o d'aconseguidors.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada