Duanes
informa la jutgessa que el conseller hauria intercedit perquè es concedís un
contracte menor de 40.374 euros.
Diputació
i Patronat feien una «mediació instrumentalitzada».
La
policia de l'Agència Tributària entén que el director del Patronat de Turisme
Costa Brava i l'expresident de la Diputació afavorien GRS.
TRAMUNTANA
VERMELLA MAIL 29/10/2015
Moià (Moianès).-
El Servei de Vigilància Duanera acaba
d'entregar a la jutge instructora del cas Manga, Pilar de Lara, un informe en
què assenyala diversos «aconseguidors» de contractes públics per a l'empresa
GRS Arc Local. Entre aquests, figura el conseller d'Empresa i Ocupació, Felip
Puig, el director del Patronat de Turisme Girona-Costa Brava, Ramon Ramos, o
l'expresident de la Diputació, Jaume Torramadé. Els agents del Servei de
Vigilància Duanera han posat el focus en la figura del conseller Felip Puig,
que lidera el sector més reaccionari de Convergència, per demanar a la jutge
instructora del cas Manga que l'imputi per, presumptament, afavorir
l'administrador de l'empresa GRS Arc Local, Alexandre Ros Valls, en una
adjudicació pública de l'Ajuntament de Moià (Moianès), quan aquest estava
governat per Convergència i comptava entre la seva plantilla amb un gerent que
havia estat el subdirector de Turisme de Catalunya durant l'última legislatura
de Jordi Pujol (1999-2003) i que Puig va recuperar el 2010 com a subidrector
general d'Administració i Recursos Humans de la Conselleria d'Interior, càrrec
que el polític va ocupar fins al 2012, quan va passar a la Conselleria
d'Empresa i Ocupació.
Aquest
cas té atestat propi perquè la policia tributària també va aprofitar per
incorporar l'actual director del Patronat de Turisme Girona-Costa Brava, Ramon
Ramos (CDC), en el mateix paquet. D'aquí que bategés l'assumpte com a «Cas
Aconseguidors». Perquè, en definitiva, aquest és el tema, la intermediació de
polítics perquè un negoci privat -GRS Arc Local en aquest cas- obtingui
adjudicacions públiques de forma preferent, incorrent per a això en presumptes
delictes de tràfic d'influències, contra l'administració pública i negociació
prohibida a funcionaris públics.
L'afer
de Moià ens remunta al 2009 i fa referència a un contracte menor per a la
detecció cadastral i liquidacions complementàries de cadastre i d'ICIO, que es
va lliurar a GRS a preu percentual, encara que l'empresa va acabar facturant al
consistori 40.374,99 euros, una suma «molt per sobre de la xifra màxima
prevista per llei per als contractes menors», com assenyala la policia en
l'informe remès a la jutgessa, Pilar de Lara.
Les
proves recollides per Vigilància Duanera porten els instructors de l'atestat a
determinar que l'administrador de GRS va obtenir el contracte municipal «per
mitjà de la influència política del senyor Felip Puig». Però hi ha una baula
entre el conseller i l'empresari que és la que fa confluir interessos: Ramon
Ramos Argimón -actual director del Patronat de Turisme Girona-Costa Brava- i
membre destacat de Convergència a la província de Girona. Aquest triangle acaba
convertint-se en pentàgon si s'afegeixen els noms de l'aleshores alcalde de la
localitat, Josep Montras Rovira (CDC) i el gerent municipal, Alfons Rosell.
A
excepció de Rosell, els investigadors han demanat a la jutgessa que imputi tots
els implicats en aquesta adjudicació, que es va atorgar el 3 d'abril de 2009.
Al gerent i exsubdirector general no l'involucra directament però sí que
sospita que Puig i Ramos poguessin haver-se'n servit perquè GRS aconseguís el
contracte.
D'on
sorgeix la pista
Les
proves inicials que van posar els agents rere el rastre de Felip Puig són un
parell de blocs de notes que van trobar a casa de l'apoderat de GRS, Josep
Maria Franch Carcereny, quan el van detenir el 14 de febrer de 2013. En el bloc
de color vermell hi havia anotats alguns dels passos a seguir per assegurar-se
l'adjudicació, entre els quals figurava l'enviament d'un correu electrònic al
conseller que l'informava sobre novetats a Moià i «possibilitat de veure algun
altre Ajuntament (amb còpia a Ramon Ramos)». En el mateix bloc també s'anotava
en forma de recordatori la necessitat de trucar al gerent de l'Ajuntament i
preparar la proposta del contracte. Les anotacions del bloc negre van en la
mateixa direcció.
El
Servei de Vigilància Duanera va elaborar un atestat específic sobre els
«aconseguidors» de contractes públics per a GRS, entre els quals figura el nom
del conseller Felip Puig, i l'adjudicació concreta en la qual hauria
presumptament col·laborat. En aquest cas, es tractaria d'un contracte menor de
l'Ajuntament de Moià, de l'any 2009, que va acabar costant al consistori més de
40.000 euros, xifra molt superior als preus dels contractes menors.
Diputació
i Patronat feien una «mediació instrumentalitzada»
La
possibilitat de canvis en la política recaptatòria de la Generalitat de
Catalunya és el que va portar GRS a tirar de contactes per afermar la seva
posició davant clients institucionals i evitar perdre contractes en el sector
públic. D'aquí que busqués la mediació de polítics ben posicionats que els
seguissin alimentant el negoci, entre ells el director del Patronat de Turisme
Costa Brava, Ramon Ramos (Convergència), i l'ara expresident de la Diputació de
Girona i exalcalde de Salt , Jaume Torramadé (Unió).
En
el darrer informe remès a la jutge instructora, la policia de l'Agència Tributària
fa una rememoració dels assumptes en els quals presumptament haurien participat
tots dos polítics, bé fos posant en contacte GRS amb altres representants
públics, bé fos aconseguint que se'ls adjudiquessin contractes des
d'administracions amigues. De fet, ho resumeixen admetent que el «cas
Diputació» «es compon en realitat d'una suma de casos que tenen en comú la
mediació de caràcter instrumentalitzada en favor de GRS Arc Local». En aquest
punt és on refereixen que aquesta mediació es produeix per part de «la direcció
de la Diputació Provincial de Girona».
El
resum conté un contracte de manteniment cadastral en diferents municipis de la
província en els quals Xaloc -l'organisme recaptador de la Diputació- tenia
delegada la gestió tributària. L'adjudicació va ser de 30.000 euros i es va fer
per procediment negociat sense publicitat l'any 2007.
Per
la seva banda, el Patronat de Turisme va adjudicar dos contractes menors a
l'empresa de l'apoderat de GRS, Think Twice Again, per valor de 4.084 euros.
Les
ciutats de Blanes i Figueres també figuren entre els possibles tripijocs
materialitzats. La primera en la delegació del servei de recaptació de tots els
ingressos de dret públic al Consell Comarcal de la Selva i, per tant, a
l'empresa GRS Arc Local, que és la que tenia delegada la gestió recaptatòria i
cadastral de l'ens comarcal. Vigilància Duanera troba sospitós que la delegació
es produís al Consell Comarcal i no a Xaloc, si bé és cert que aquest últim ens
funciona amb una taula de preus fixa que ofereix a totes les administracions i
que, a diferència d'una empresa privada, no pot modificar en funció de quin
client es tracti.
Pel
que fa a Figueres, es tracta d'un contracte per a prestació del servei de
col·laboració en la gestió d'expedients sancionadors per infraccions de tràfic
que haurien reportat unes xifres de negoci de 1.450.818 euros entre 2010 i
2013. La sospita de la policia duanera se centra tant en el contracte com en la
pròrroga d'aquest, que es va fer l'any 2013.
Jaume
Torramadé i Ramon Ramos sempre han negat en declaracions a Diari de Girona haver
actuat d'intermediaris o d'aconseguidors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada