 |
| A partir del pronunciament judicial, la Prefectura de Perpinyà té d'aquí al març per reallotjar totes les famílies de l'immoble ocupat |
El
Tribunal ordena el desallotjament no immediat de les catorze famílies
allotjades des del juliol a l’immoble de l'antic Centre de
Formation des Apprentis (CFA) i retira, al mateix temps, els càrrecs
contra un activista acusat per l'ocupació de l'edifici.
Les
primeres famílies van arribar-hi a principi d'estiu, i pocs dies
després, els propietaris de l’immoble van tallar l'electricitat,
un fet que pot complicar les coses amb l'arribada de la tardor.
"Amb
el context actual, ens costava imaginar que l'Estat prengués el risc
de posar una quarantena de persones al carrer", opina una membre
del comitè de suport a les famílies ocupants.
Si
és té en compte que són 400 el nombre de persones sense papers a
Catalunya Nord --i 150 només a Perpinyà-- encara pren més
rellevància que siguin gairebé un centenar els que són allotjats
al CFA .
TRAMUNTANA
VERMELLA MAIL 25/09/2015
Perpinyà (Rosselló).-
Dimecres 23 de
setembre el Tribunal d'Instància de Perpinyà (Rosselló) va dictar
sentència sobre l'ocupació per famílies sense sostre ni papers de
l'immoble de l’antic Centre de Formation dels Apprentis (CFA) que
hi ha a la ciutat. El CFA és una de les quatre cases ocupades a
Perpinyà pel Col·lectiu de Sense Papers, però que destaca per la
seva immensitat. 5.500 metres quadrats, fet que l'ha propulsada
directament com l'ocupació més gran que hi ha hagut l'hexàgon
francès per allotjar Sense Papers. Actualment acull 14 famílies. El
juliol passat es va produir una primera victòria per les famílies
ocupants, quan un jutge va posposar tres mesos la sentència donant
marge a les famílies i al col·lectiu social que promovia l’acció.
Ara, el Tribunal ha demanat l'expulsió de les famílies ocupants en
un màxim de sis mesos, però retira els càrrecs contra la persona
encausada de promoure l'ocupació. La clau ara la té la Prefectura
del Pirineu Oriental, que d'aquí al març hauria de reallotjar
aquestes famílies sense sostre.
L’ocupació
del CFA no ha estat una senzilla. Les primeres famílies van
arribar-hi a principi d'estiu, i pocs dies després, els propietaris
de l’immoble van tallar l'electricitat. El resultat? Tres mesos
sense llum ni aigua calenta. Si la situació era més o menys viable
durant l'estiu, ara que la tardor s'apropa la cosa esdevé més
complexa. De la mateixa manera, els aliments oferts cada dissabte
pels Restos du Coeur no permeten assegurar menjar durant tota la
setmana. Calia trobar una porta de sortida ràpida, ara els habitants
entreveuen perspectives més positives.
La
crisi de les refugiades desperta la solidaritat
En
les últimes setmanes, l'actualitat internacional ha fet que ningú
hagi pogut restar indiferent front al bombardeig mediàtic sobre la
crisi de les migrants i les refugiades a Europa. Durant una setmana,
el Col·lectiu Sense Papers i les seves lluites han tingut presència
quotidiana a la premsa local i les reaccions no s'han fet esperar.
«Des de fa un mes ens arriben mails a la bústia del col·lectiu
cada dia. La gent ens proposa ajuda espontània. Ens proposen tant
donar roba com donar-nos un cop de mà pels temes administratius,
cosa que no havia passat mai en dos anys de funcionament de. Dissabte
passat vam organitzar una reunió amb aqueixes persones que s'han
manifestat: cap d'elles provenia dels àmbits polítics o sindicals.
La presa de consciència s'escampa.» explica Sabrina, membre del
comitè de suport al Col·lectiu de Sense Papers.
Però
no tothom tenia clar quin seria l'epíleg de l'afer. "Amb el
context actual, ens costava imaginar que l'Estat prengués el risc de
posar una quarantena de persones al carrer. Dir que d'un costat vols
acollir persones migrants si per altra banda els fas fora no quadra
pas. Malgrat tot, les pressions permanents de la Prefectura i de la
policia mantenen els dubtes" afegeix Sabrina.
Tampoc
no es pot llegir únicament aquest final com un acte humanista per
part de les institucions (condicionades pel context del moment), sinó
que més aviat caldria entendre que aquesta decisió està
condicionada per la forta mobilització que suscita la lluita pels
drets dels migrants sense papers a la capital nord-catalana.
En
un anonimat quasi total, Perpinyà s'ha convertit en un lloc clau de
la lluita dels sense papers. Si Calais --coneguda com la porta
d'entrada cap a Anglaterra des de l'Estat francès-- segueix sent el
símbol de la qüestió migratòria a l'Estat francès, a Perpinyà,
la resposta és política. El Col·lectiu de Sense Papers
perpinyanenc i el seu Comitè de Suport, format per associacions,
sindicats i partits polítics, és considerat un cos estrany i en el
paisatge polític francès. Si és té en compte que són 400 el
nombre de persones sense papers a Catalunya Nord --i 150 només a la
ciutat de Perpinyà-- encara pren més rellevància que siguin
gairebé un centenar els que són allotjats en una de les quatre
cases ocupades pel Col·lectiu de Suport. Un fet inèdit a l'Estat
francès. Al CFA, cansades per les pressions policials, les famílies
s’han reunit espontàniament i han decidit que ningú marxarà de
l'edifici si la resta no té un futur estable amb allotjament digne
assegurat. La lluita aquí és transversal. Famílies sense papers i
gent solidària treballen juntes i la seva implicació
transcendeix la qüestió de les regularitzacions o de l'allotjament.
A més, les persones migrants s'impliquen també en altres combats.
En
el marc de la Marxa Mundial de les Dones que passa per Perpinyà,
dues dones del CFA van fer un parlament per reivindicar la seva
lluita.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada