dimarts, 18 d’agost del 2015

Una pràctica de caritat caciquiquil davant la misèria de la classe treballadora de Roses, l’Escala i altres poblacions de la Costa Brava ara fa 93 anys provoca violència física a Roses contra persones animalistes mentre el cos dels Mossos d’Esquadra en comptes d’arrestar una agressora que pega un animalista a cop d’ànecs i denúncia joves opositors a les empatades

El vídeo de l’agressió de Roses en poques hores es va fer viral amb 7.000 visualitzacions.   
Avui prop de 5.000 signatures en línia contra empatada d’ànecs i correbous.  
En vídeo d’una banyista que utilitza un ànec per colpejar una càmera encén la xarxa i posa l’Ajuntament de Roses contra les cordes a nivell internacional.



TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 18/08/2015 
Roses/l’Escala (Alt Empordà).- 


Una pràctica de caritat caciquiquil davant la misèria de la classe treballadora de Roses, l’Escala i altres poblacions de la Costa Brava ara fa 93 anys provoca violència física a Roses contra persones animalistes mentre el cos dels Mossos d’Esquadra en comptes d’arrestar una agressora que pega un animalista a cop d’ànecs i denúncia joves opositors a les empatades. La Policia Autonòmica/Mossos d’Esquadra va desencadenar, identificar i arrestar dues noies i dos nois que protestaven a la platja de la Punta de Roses contra l’empaitada d’ànecs per la festa major. Al mateix temps, una banyista agredia i feria a cop d’ànec --dins l’aigua-- a un animalista que intentava gravar l’empaitada, sense que Policia Local de Roses ni Mossos d’Esquadra posin a l’arrest ni denunciessin aquesta element.
Cal recordar que durant la crisi econòmica catalana de 1917-1923 alguns ajuntaments de la Costa Brava inventaren l’empaitada d’ànecs a fi que manada i jovenalla de famílies molt humils matin i mengin un o dos ànecs per la festa major, com ara fou el cas de Roses o de l’Escala entre altres poblacions marineres. Cal recordar que en el cas de l’Escala, fa cent anys, hi havia una associació de noies de casa bona que feia caritat, ja que comprava roba per nenes de famílies considerades pobres, segon l’edició del 12 de gener de 1915 del DIARIO DE GERONA, a la seva pàgina 10. Era un moment en que creixia arreu de Catalunya la CNT i les condicions objectives per una revolució proletària eren més que evidents. Així, empaitada d’ànecs com a remei casolà davant una revolució socialista llibertària de la classe obrera.  
La contesa sobre la celebració del correbous i l'empaitada d'ànecs en el marc de la festa major de Roses continua. Ahir les xarxes socials anaven plenes d'un vídeo que hauria gravat un animalista on es pot veure com una de les participants a l'empaitada d’ànecs utilitzava una d'aquestes aus de corral per colpejar la càmera amb què l'estaven enregistrant. El cas el van compartir centenars de persones mitjançant el perfil d'Animal Rescue Espanya i va registrar unes 7.000 visualitzacions al canal Youtube. L'alcaldessa de Roses, Montse Mindan (CiU), va reitera la voluntat de fer una referèndum. 
Les protestes van començar dissabte amb la celebració del correbou. Allà una cinquantena de persones vinculades a associacions animalistes locals i de Girona es van concentrar per demanar que s'anul·lés.  
Les mobilitzacions animalistes van continuar diumenge amb l'empaitada d'ànecs. En aquest cas, però, quatre de les persones participant en les protestes van intentar boicotejar l'acte a la carpa de l'organització encadenant-se pels braços. Com que es van negar a moure's, els Mossos d'Esquadra els van acabar identificant i se'ls va endur. L'Associació Gironina Animalista (AGA) es va desvincular d'aquesta acció directa no violenta animalista i tot i que va criticar aquesta celebració que consideren un autèntic maltracta animal. De fet, des de fa dies a la plataforma Change.org es recullen signatures per demanar que es retirin aquests actes de la festa major del municipi i que avui gairebé s'ha arribat a les 5.000, entre les qual gent de Roses i l’Escala entre altres poblacions de l’Empordà. 
El vídeo de l’agressió des del mateix diumenge circula per Internet, però, ha encès encara més la polèmica i alguns dels centenars de persones que l'han compartit a la xarxa asseguren que no fa més que demostrar que en aquestes celebracions sí que es maltracten les aus. Tant és així que al final de la gravació es pot veure com una de les participants, amb un ànec agafat pels peus, primer intenta apartar la càmera que l'està gravant amb les mans i, posteriorment, li llença l'animal a sobre, ferint-lo a cop d’ànec empaitat a mar. Només al perfil de Facebook d'Animal Rescue centenars de persones van compartir-lo i a Youtube ahir al vespre havia arribat a les 7.000 visualitzacions.
Malgrat això, l'alcaldessa de Roses reitera la voluntat del govern municipal de decidir a través d'un referèndum la continuïtat d'aquestes celebracions de cara a les festes de l'estiu que ve. «Ho presentarem als pressupostos de l'any vinent i serà vinculant si hi ha alta participació», afegeix. 

A l’Escala es farà empaitada 
Per altra banda, a l’Escala la Comissió de Festes manté l’empaitada, prevista per la festa major de Santa Màxima. El primer any que el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei d’Espectacles l’alcalde aleshores de l’Escala, Rafel Bruguera --ara senador i candidat pel PSC el 27-S--, va decidir suprimir del programa de festa major l’empaitada d’ànecs, però des d’una embarcació uns elements, entre els quals hi havia militants de Convergència Democràtica de Catalunya, va llançar ànecs, de manera il·legal. A partir d’aquell any s’ha continuat, malgrat protestes de diversos col·lectius, fent les empaitades.  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada