Companyies públiques i privades -algunes cotitzen a l’IBEX 35- van resultar beneficiàries de mà d’obra gratuïta a la majoria de sectors productiu.
El treball esclau forma part de la querella argentina contra els crims del franquisme.
[18/08/2015]
El treball esclau forma part de la querella argentina contra els crims del franquisme i la Llei de Memòria Democràtica preveu fer "copartícips" de la "reparació" dels reclusos a les "organitzacions" implicades.
Construcció amb treball esclau del ’canal dels presos’ per al Baix Guadalquivir.
Camps de concentració a Andalusia o el treball esclau com a pilar del franquisme.
El franquisme va arribar a l’extrem d’usar presos polítics com a esclaus. Fidel a l’explotació econòmica dels vençuts com "botí de guerra". Calia "reconstruir" el país i ... ¿quines empreses van emprar mà d’obra gratuïta durant la dictadura? L’església, l’exèrcit revoltat i institucions públiques. Però no només. Entitats privades de gairebé qualsevol sector es van beneficiar de l’ocupació de més de 400.000 reclusos en règim limítrof a l’esclavitud. Algunes cotitzen avui a l’IBEX 35, hereves d’aquelles activitats primigènies o extirpades de la seva germen econòmic.
Per esquivar la mort per fam o malaltia, plat diari a les presons franquistes, fins i tot havia detinguts que sol·licitaven el seu trasllat a batallons de treballadors forçats. Banús Germans, San Román, Huarte, Agromán o Dragados i Construccions. Aquestes companyies, i moltes altres, van aprofitar l’oportunitat que oferia l’entramat dissenyat a lloms de presidiaris "per alçar els seus imperis econòmics durant la dictadura franquista". Uns redimien condemna, altres obtenien rèdits d’una altra manera impensables. Així resa en el marc de la querella argentina que Maria Servini de Cobria instrueix des de l’Federal 1 de Buenos Aires, a denúncia del grup de treball Recuperant la Memòria de la Història Social d’Andalusia (RMHSA) de CGT. I en la llei andalusa de memòria, que planteja fer a aquestes i moltes altres empreses "copartícips" de la "reparació" d’aquestes víctimes.
"Botí de guerra" per als colpistes
"Ferroviàries com Nord, MZA, Renfe, constructores com Entrecanales, San Román, Huarte o Banús, mineres com Dur, Pitet, transformadores de metalls com Babcock & Wilcox, Drassanes de Cadis, La Maquinista Terrestre". Una relació que el director científic del projecte Tots (...) els noms, José Luis Gutiérrez Molina, completa amb "ordres religioses, ajuntaments, confederacions hidrogràfiques i diverses administracions de justícia o governatives". "¿Números? Més de 400.000 presos susceptibles de ser utilitzats, a Andalusia més de 100.000", enumera. Els derrotats, "botí de guerra" per les forces colpistes.
Eren "treballadors, jornalers i camperols", en gran part, i havien de carregar amb l ’"esforç de la reconstrucció" del país. Una tasca oberta fins a 1956 que el coautor del llibre El Canal dels Presos. Treballs forçats: de la repressió política a l’explotació econòmica quantifica en "almenys 800 milions d’euros". "Des del petit taller a la gran indústria basca, catalana o andalusa -explica Gutiérrez Molina-, no hi va haver sector industrial, comercial, agrari o de serveis que no comptés, en major o menor nombre, amb treballadors esclaus".
L’avantprojecte de Llei de Memòria Democràtica d’Andalusia assenyala (article 19): "Reparació per treballs forçats. L’Administració de la Junta d’Andalusia impulsarà actuacions per fer copartícips de les mesures de reconeixement i rescabalament a les organitzacions que van poder utilitzar els treballs forçats en el seu benefici ". El Govern autonòmic, amb el nou marc legal que reconeix la mà d’obra esclava en tràmit, no revela encara com motivarà la participació de les empreses implicades.
L’empresa ’Huarte’, al Valle de los Caidos.
Empreses implicades que no reconeixen el "abús".
Qui ha de respondre per aquests delictes? "En el cas d’Alemanya les empreses van pagar, van posar la meitat del fons d’indemnitzacions i l’altra la va posar l’Estat", compara el coordinador de RMHSA, Cecilio Gordillo, que va declarar per videoconferència al febrer davant la justícia argentina i suggereix "candidats a ser convocats per la jutge Servini ". Cas de "Florentino Pérez, de Dragados i Construccions (ACS), José Manuel Entrecanales, d’Entrecanales i Távora (Acciona), Gonzalo Ferre, d’Infraestructures Ferroviàries (ADIF), Julio Gómez-Pomar, de Renfe i Juan Miguel Villar Mir, de Huarte (OHL) ". Actuals responsables d’empreses, "o les seves antecessores", assenyala, que mai van reconèixer l ’"abús". Com va publicar Financial Times Magazine l’any 2003.
eldiario.es/andalucia s’ha posat en contacte amb aquestes empreses, que han declinat fer declaracions al respecte. "No farem cap comentari sobre aquest tema", una resposta repetida que es va estendre a la majoria dels casos al moment en què, en teoria, la llei andalusa de memòria els commini a participar en el reconeixement als treballadors forçats. En cap cas es va negar la participació de les "antecessores" d’aquestes companyies i, fins i tot, va haver-hi sol·licitud d’informació a aquest diari "per conèixer una mica més en què consisteix tot això".
En sectors com la mineria i la construcció, els presos van ser "imprescindibles". "El nombre de pantans inaugurats per Franco, sense la mà d’obra esclava, haguessin estat molts menys, el mateix que les línies fèrries, carreteres o aeroports", relata Gordillo. Obres, també, com la Vall dels Caiguts. Per administrar els camps de concentració convertits en "empreses de treball temporal", el règim va crear -el 11 d’octubre de 1938- el Patronat Central de Redempció de Penes pel Treball (PCRPT).
En el seu organigrama cabien, descriu Gutiérrez Molina, "funcionaris de presons, de premsa i propaganda, un eclesiàstic, un comptable, diversos enginyers, auditors generals dels tres exèrcits i dels organismes públics que més treballadors empraven". Com el Servei Nacional de Regions Devastades, empreses ferroviàries intervingudes, el Servei de Colònies Penitenciàries Militaritzades i la Companyia de Camins de Ferros del Nord. Per cada dia de treball, un pres redimia 2 de pena. L’Estat, que cobrava una quantitat a l’empresa beneficiària, pagava un jornal - "tot i que no sempre complia" - del que descomptava el menjar i la roba del reclús.
Empreses que van sol·licitar treballadors forçats
En Franquisme i treball esclau, un deute pendent, l’investigador José Luis Gutiérrez Molina exposa una relació de 90 empreses que van sol·licitar i els van ser concedits penats com a mà d’obra forçada. Una trentena corresponen a organismes oficials, onze a l’església catòlica, vuit al Ministeri de l’Exèrcit i la resta a companyies privades i una institució benèfica (Fundació Elorz).
Institucions públiques que van usar presos: Secretaria General del Consell d’Estat, Astilleros de Cadis, Consell Superior de Protecció de Menors, Sindicat Nacional de l’Espectacle, Regions Devastades de diverses províncies, governs civils, direccions generals, ajuntaments ... a més, entre d’altres, de la Fundació Generalísimo Franco i la Prefectura de FET de les JONS a Lleida.
L’esglèsia també
L’església va reclamar treballadors esclaus per a obres en parròquies, convents i altres edificis de Madrid, Barcelona, Conca, Múrcia o Valladolid.
Les empreses privades
Com a empreses privades, apareixen relacionades amb la metal·lúrgia (Múgica, Arellano i Cia., Babcock & Wilcox, La Maquinista Terrestre i Marítima, Tallers Mercier o Indústries Egaña), la mineria (Carbons Asturians, Minera Estany Silleda, Dur Felguera, Mineria Industrial Pirenaica o Mines de Sillada), la construcció (Societat Constructora Ferroviària o Ibèrica de Construccions i Obres Públiques), agricultura, mecànica, sabateria, esparteria i fàbriques de mobles, vidre, guants o espardenyes.
El mateix autor, al costat de Dolors Martínez, al treball esclau dels presos polítics del franquisme a Andalusia, repassen els camps de concentració i treball instal·lats a la regió, amb el nombre de reclusos que van acollir i les dates en què van estar actius. A més, estableixen un llistat amb la relació d’obres en què van intervenir presoners, presos i penats a Andalusia entre 1936 i 1956. Una llista gairebé interminable "que no s’ha estudiat a fons".
Mira també:
[http://nordestllibertari.blogspot.com/2014/11/franquisme-sa.html]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada