Lluità
en la guerrilla antifranquista, encarregant-se de passar armes per la frontera.
Detingut, va ser condemnat a 20 anys i un dia de presó per un tribunal
franquista.
Marcial Mayans Costa:
El 14
d'agost de 1920 neix al barri del Raval de Barcelona l'anarquista i
anarcosindicalista Marcial Mayans i Costa. Els seus pares es deien Francesc
Mayans i Nogués i Júlia Costa i Batlle, i tenia un germà petit, Agustí.
Després
de estudiar al Col·legis dels Maristes, entrà a treballar a la Llibreria
Sobirana de Barcelona, on va fer l'aprenentatge de venedor, estudiant alhora
durant les nits anglès comercial en una acadèmia. Apassionat per la lectura,
també jugava al bàsquet i al futbol.
Amb
15 anys s'afilià a les Joventuts Llibertàries, de les quals exercí de
bibliotecari, i a la Confederació Nacional del Treball (CNT). Quan encara no
havia complit els 17 anys, marxà com a voluntari al front per lluitar contra el
feixisme, on fou ferit en dues ocasions.
L'any 1939, amb el triomf franquista, creuà el Pirineu i va ser internat al camp de
concentració d'Argelers, d'on aconseguí fugir, i posteriorment als Haras i al
camp de Barcarès. Després treballà en les Companyies de Treballadors Espanyols
(CTE). En aquesta època fou soci de Solidaritat Internacional Antifeixista
(SIA).
Quan
esclatà la Segona Guerra Mundial interimperialista fou auxiliar de l'exèrcit
francès, però caigué presoner de les tropes alemanyes. Enviat primer a l'Stalag
IX-B de Wegscheide (Frankfurt am Main, Hessen, Alemanya), el febrer de 1942 va
ser traslladat al camp nazi de Mauthausen (Alta Àustria), on restà dos anys
sota la matrícula 9.057 treballant a la pedrera. Més tard, va ser enviat al
Kommando Steyer i, finalment, al camp de concentració d'Ebensee (Traunviertel,
Alta Àustria), on restà un any i mig fent de traductor fins l'alliberament del
camp. Després de la Segona Guerra
Mundial interimperialista lluità en la guerrilla antifranquista, encarregant-se
de passar armes per la frontera. Detingut, va ser condemnat a 20 anys i un dia
de presó per un tribunal franquista.
El
1954 es casà a l’Exili amb la seva promesa Olga, amb qui tingué un fill,
Llibert Aleix, quatre anys més tard. Visqué a Tula (Llemosí, Occitània) i a
Perpinyà (Rosselló), on treballà com a tècnic de la construcció fins a la seva
jubilació.
El
1999 publicà en francès les seves memòries sota el títol Une si longue nuit,
reeditades en 2004 (1936-39-1945. Une si longue nuit), i que en 2009 van ser
traduïdes al català sota el títol Testimoniatges i memòries (1936-1945). Una
nit tan llarga.
A
Perpinyà, segueix actiu en la Fédération Nationale des Déportés et Internés Résistants
et Patriotes (FNDIRP, Federació Nacional dels Deportats i Internats Resistents
i Patriotes) i en l'Amical de Mauthausen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada