A
Catalunya formà part dels Deutsche Anarcho-Syndikalisten (DAS) i el 2 de juliol
de 1937 va ser detingut pels stalinistes
sota la falsa acusació d'haver desarmat oficials republicans durant la seva
tasca a la frontera i fou tancat governativament fins al desembre de 1938 en
diverses presons (Model de Barcelona, vaixell-presó Argentina, presó de
València i al penal de Segorbe).
Helmut Klose:
El 14
d'agost de 1904 neix a Jankemühle (Brandenburg, Alemanya) l'escriptor
anarcosindicalista i vagabund anarquista Helmut Klose, conegut com Vagabund.
Segon de sis germans, els seus pares es deien Bernhard Klose, moliner del molí
de Lauschützer d'Schenkendöbern (Brandenburg), i Ferdinandine.
Sastre
de professió, en 1922 començà un viatge de rodamón fent d'obrer ambulant
(minaire, construcció de carreteres, etc.) i s'adherí a l'anarcosindicalista
Freie Arbeiter-Union Deutschlands (FAUD, Unió Lliure dels Treballadors
Alemanys).
A
partir de 1925 va escriure petits relats que van ser publicats en diversos
periòdics socialdemòcrates.
Visqué
com a vagabund i emprengué llargs viatges a Noruega i a Iugoslàvia. Membre de
l'anarquista «Bruderschaft der Vagabunden» (Germandat de Vagabunds), entre el
21 i el 23 de maig de 1929 participà en el Congrés Internacional de Vagabunds
d'Stuttgart. En 1929 interpretà un paper en Vagabund, de Fritz Weiss, amb guió
de Siegfried Bernfeld i S. W. Fischer i l'assessorament de Georg Gog,
pel·lícula que s'estrenà 11 de desembre d'aquell any a Viena. En 1930 deixà la
vida de rodamón i s'instal·là a Berlín fent feina com a escriptor independent.
En
1933, després de l'arribada al poder del nacionalsocialisme hitlerià, emigrà,
primer, a Àustria i, més tard, a Iugoslàvia, on visqué com a guia turístic a
Sarajevo. El febrer de 1937 va ser expulsat d'Iugoslàvia per possessió de
literatura anarquista procedent d'Espanya revolucionària.
Entre
març i juny de 1937, en ple conflicte bèl·lic, romangué a Catalunya allistat,
amb altres companys (Helmut i Herbert Aul, Albert Kille, Fritz Koehn, Heinz
Petry, Philipp Urban i Richard Winkler), en el Cos de Vigilància de Fronteres
de la Centúria Sébastian Faure --no confondre amb la centúria del mateix nom
formada sobretot per voluntaris francesos enquadrada en la Columna Durruti--,
conegut com «Batalló de la Costa», un destacament de la milícia fronterera depenent
de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) i de la Federació Anarquista
Ibèrica (FAI) establert a Portbou i a Figueres (Alt Empordà).
A
Catalunya formà part dels Deutsche Anarcho-Syndikalisten (DAS,
Anarcosindicalistes Alemanys), organització que reagrupava llibertaris exiliats
alemanys. També treballà a la col·lectivitat agrícola de Sant Andreu de
Barcelona.
El
2 de juliol de 1937, quan organitzava una col·lectivitat de sastres, va ser
detingut pels stalinistes sota la falsa acusació d'haver desarmat oficials
republicans durant la seva tasca a la frontera i fou tancat governativament
fins al desembre de 1938 en diverses presons (Model de Barcelona, vaixell-presó
Argentina, presó de València i al penal de Segorbe); a la garjola va escriure
diverses cartes denunciant les condicions de l'empresonament que patien els
presos antifeixistes estrangers (reglaments penitenciaris insuportables, manca
d'atenció sanitària i d'aliment, etc.). Emma Goldman denuncià el seu cas i el
d'altres companys en l'article «Political persecution in Republican Spain»,
publicat en el periòdic Freedom del 10 de desembre de 1937. Després, i fins al
final de la guerra, va ser enviat a un batalló de càstig.
 |
| Membres
del DAS al camp de concentració de Gurs (1939). D'esquerra a dreta: Karl Brauner, Helmut Klose, Georg Gernsheimer i Egon Illfeld |
Amb
la Retirada de febrer de 1939 creuà el Pirineu i va ser internat al camp de
concentració de Gurs, on formà part del comitè de la «9 Companyia», pel nom de
la zona d'allotjament, grup d'un centenar d'anarcosindicalistes alemanys ex combatents
de la guerra d'Espanya que no volgueren sotmetre's a la direcció stalinista del
camp i s'organitzaren pel seu compte. El setembre de 1939, gràcies a la
mediació d'una coneguda (Hedda Carrington), s'establí a Cambridge
(Cambridgeshire, Anglaterra).
Quan
esclatà la Segona Guerra Mundial interimperialista, pel seu estatus de ciutadà
alemany, va ser internat a l'illa de Man i després, i fins a finals de 1941, a
Canadà. Al camp d'internament va fer amistat amb el zoòleg alemany Hans Werner
Lissmann.
En
acabar la guerra va fer d'assistent al laboratori de Lissmann a l'Institut
Universitari de Cambridge, especialitzat en conducta animal.
Helmut
Klose va morir en 1987 a Haslingfield (Cambridgeshire, Anglaterra) i deixà
quatre fills. Els seus arxius es troben
dipositats a l'International Institute of Social History (IISH) d'Amsterdam.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada