El judici obert a Barcelona l’any 2010
contra l’aviació feixista italiana per crims de lesa humanitat, comesos
durant els bombardejos de Barcelona del 1938, ha donat un gir preocupant
en aquests últims mesos
Pasqual Aguilar
El
28 de desembre del 2014 el Ministeri de Justícia va fer pública una
declaració oficial, després de tres anys de silenci, en la qual instava
la justícia italiana a col·laborar amb la lleialtat que exigeixen els
tractats de coordinació judicial europeus. Des del començament del
litigi, la república italiana s’ha desentès d’un judici que posa en
qüestió el revisionisme històric que actualment es viu a Itàlia (com per
exemple, la difusió de la imatge del militar-cavaller, que comporta la
rehabilitació de combatents feixistes), i que reclama l’assumpció de
responsabilitats i indemnitzacions. Les paraules forçades de la justícia
espanyola arriben amb retard, volen tapar el post franquisme en què
està instal·lat el règim i, alhora, pretenen conjurar el ridícul
internacional que significa mantenir una posició condescendent amb qui
no compleix les seves obligacions elementals.
La justícia italiana ha reaccionat
durant la primavera. El 24 d’abril del 2015 els mitjans van difondre que
la fiscalia italiana havia interrogat al
gener l’ex-aviador Luigi Gnecchi, de 101 anys d’edat, després d’ignorar
dues comissions rogatòries internacionals emeses per la justícia
espanyola. Gnecchi és un dels últims vestigis d’una generació
d’italians, provinent majoritàriament de l’aristocràcia i l’alta
burgesia, que va irrompre en la modernitat captivada pel discurs estètic
de Marinetti—apologia de la guerra, culte al motor i la velocitat— i
les idees expansionistes del feixisme. Una generació de militars d’elit
que ha passat a la història universal de la infàmia com a responsable de
ser la primera d’utilitzar el bombardeig aeri sobre població civil
indefensa. Els pilots, protegits per identitats falses facilitades per
l’exèrcit italià, van assajar a Espanya diferents bombardejos amb
l’objectiu d’aconseguir la més gran destrucció possible, i escampar el
terror i la desmoralització a la rereguarda.
De
1935 a 1943 Gnecchi va tenir un ampli full de serveis: intervenció en
la guerra imperialista contra Abissínia el 1935, en la qual Mussolini i
els seus esbirros no van dubtar d’utilitzar armament químic de manera
indiscriminada; en la guerra civil espanyola i en la Segona Guerra
Mundial, on, entre d’altres accions, va participar en els bombardejos
sobre Londres. Va ser condecorat per Mussolini, Franco i Hitler, i
homenatjat l’any passat pel cap de l’estat major de l’exèrcit italià i
per la ministra de Defensa italiana. El llavors tinent d’aviació i cap
d’esquadró va finalitzar la carrera militar amb el grau de tinent
coronel. Preguntat per la fiscalia, va declarar que les seves gestes
militars eren simples operacions de reconeixement del territori, i va
negar que fos responsable de bombardejos sobre Barcelona o alguna una
altra zona de Catalunya, com Sant Hilari Sacalm. Avui dia, les
investigacions històriques acrediten que Gnecchi va intervenir a la
batalla de l’Ebre enquadrat en el Corpo d’Aviazione Italiana.
Els governs d’Espanya i Itàlia saben que
la inhibició, els laberints processals i jurisdiccionals, el seguit
d’interlocutòries i el temps, com a major aliat, són els grans
instruments de la immunitat. Ens trobem en un moment d’espera, en el
qual probablement el procés es tancarà si no s’inicien, amb urgència,
nous plets promoguts pels ajuntaments, les entitats i les persones que
van ser víctimes de la barbàrie feixista. La capacitat de pressió dels
moviments socials i les institucions és clau per impedir el triomf de
l’absolució, la impostura dels reconeixements públics i la vergonya de
la impunitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada