L'informe
assegura que es generaria prou energia per abastir el TAV i que la inversió es
recuperaria en cinc anys.
L'informe
assegura que les plaques fotovoltaiques generarien prou energia per abastir el
TAV i que, a més, evitarien haver d'aixecar 17 quilòmetres de MAT pel mig de
les Guilleries.
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 30/07/2015
Riudarenes (La Selva).-
Segons l’Agència Catalana de Notícies existeix un
estudi on es conclou que el popularment contestat ramal dels 400 kV a
Riudarenes (la Selva) serà una "inversió imprudent" i proposa
substituir la línia per una xarxa de parcs solars a la comarca.
L'informe
assegura que les plaques fotovoltaiques generarien prou energia per abastir el
TAV i que, a més, evitarien haver d'aixecar 17 quilòmetres de MAT pel mig de
les Guilleries.
L'estudi
també analitza costos i conclou que la inversió per instal·lar els parcs (que
anirien arran de terra o bé a teulades de fàbriques i edificis) es recuperaria
en cinc anys. Aquest informe porta el segell del Consell d'Iniciatives Locals
per al Medi Ambient (CILMA), entitat on hi ha representats ajuntaments,
consells comarcals i Diputació de Girona.
El
document del CILMA agrupa tres estudis en un. El primer, fet per la consultoria
ambiental Ecoserveis. se centra a analitzar la necessitat del ramal dels 400 kV
i en proposa alternatives. El segon duu la signatura de la Universitat de
Girona (UdG) i avalua l'impacte econòmic i ambiental que tindria la línia de
Riudarenes. I el tercer, que és el que inclou els altres i extreu conclusions,
l'ha redactat l'empresa Most Enginyers SL. D'entrada, l'informe ja deixa clar
que les previsions de demanda elèctrica que van justificar tot el projecte de
la MAT, i que es van fer l'any 2005, avui dia són "del tot
obsoletes". I que, per tant, no serveixen per tirar endavant el polèmic
ramal dels 400 kV. "Amb les noves injeccions d'energia a Bescanó i Santa
Llogaia s'ha incrementat la potència disponible a les comarques gironines per
fer front a puntes de demanda i contingències diverses", indica l'estudi.
I hi afegeix: "Per altra banda, la demanda energètica ha decrescut aquests
darrers anys per la crisi econòmica". A partir d'aquí, l'informe del CILMA
entra de ple a analitzar les característiques del ramal. Ho fa a partir del
projecte inicial presentat per Red Eléctrica, que en situa l'inici a la torre
134 del tram Vic Bescanó. Des d'aquí, el ramal dels 400 kV s'estén al llarg
dels 17,1 quilòmetres que el separen del futur parc elèctric de Riudarenes (on
hi haurà una subestació de la MAT, una altra d'Adif -ja construïda- i una
tercera d'Endesa).
Raons
energètiques i ambientals
L'estudi
subratlla que tirar endavant el ramal dels 400 kV serà "una inversió imprudent",
tant per motius purament energètics com també ambientals. Segons recull el
document del CILMA, la línia que es vol estendre fins a Riudarenes tindrà
capacitat per transportar 2.441 MVA (megavolts amper), cosa que es considera
"del tot desproporcionada" per cobrir la demanda d'energia tant del
TAV com de les llars. A més, l'estudi també recull que s'ha de tenir en compte
que ara la MAT ja creua la demarcació de punta a punta (amb el Vic Bescanó Santa
Llogaia). I que les línies de 132 i 110 kV que se'n nodreixen "se
suposa" que ja cobreixen les necessitats energètiques del territori.
Pel
què fa als motius ambientals, l'informe del CILMA rebutja de totes totes que es
construeixi el ramal de Riudarenes, tant aeri com soterrat. No només perquè
s'afectarien boscos (suredes, alzinars i rouredes) sinó també rutes migratòries
(d'aus com el xoriguer, l'esparver cendrós o l'oreneta) i hàbitats d'altres
espècies com la tortuga d'estany. A més, l'estudi també conclou que els costos
de fer la línia aèria o soterrada, si es tenen en compte els impactes sobre el
territori, són gairebé els mateixos. Segons les estimacions de la UdG, si el
ramal se soterrés costaria 6 milions d'euros (MEUR) per quilòmetre. I si es fes
aeri, aquesta quantitat seria de 2,25 MEUR.
Però
a aquesta segona xifra, segons l'estudi de la universitat, s'hi haurien de
sumar altres costos indirectes. Com ara la pèrdua de riquesa paisatgística a
les Guilleries, que podria repercutir en el turisme. Uns costos que la UdG
xifra en 3,75 MEUR per quilòmetre i que, per tant, si se sumen als 2,25 MEUR
que costa l'obra aèria, s'equiparen als de la solució soterrada. Xarxa de parcs eòlics
Sigui
com sigui, deixant de banda els números, l'estudi del CILMA conclou que la
necessitat del ramal de Riudarenes no està justificada. I per això, proposa un
model alternatiu als 400 kV: instal·lar una xarxa de parcs eòlics a la comarca.
Una opció que, apart de ser sostenible, l'informe assegura que "permetria
cobrir l'increment de la demanda" i acostar la generació d'energia neta al
territori.
La
proposta, que la consultoria Ecoserveis desenvolupa en detall, subratlla que
les plaques solars es podrien situar directament al terra o bé en teulades de
fàbriques i edificis. "Un dels seus principals avantatges és que les hores
de major consum coincidirien també amb les de major producció; d'aquesta
manera, s'adaptarien a les hores punta", indica l'informe del CILMA.
A
més, l'estudi també diu que els parcs solars generarien "importants
estalvis", perquè evitarien haver de comprar l'electricitat al sistema (la
generació seria local). Per exemplificar-ho, l'informe del CILMA ho fa a través
d'un cas pràctic.
"Segons
els càlculs realitzats, si la comarca de la Selva generés un 10% de
l'electricitat amb plaques solars, caldria invertir entre 101 i 142 MEUR per
instal·lar els parcs", indica l'estudi. I hi afegeix: "Tot i això,
l'estalvi anual estimat per no haver de comprar aquesta energia s'estima en 28
MEUR; és a dir, que la inversió es recuperaria aproximadament en cinc
anys".
L'informe
del CILMA conclou que la xarxa de parcs solars "garantiria una producció
d'electricitat suficient per pal·liar les necessitats locals, incloent les del
TAV, sense necessitat d'implantar el nou ramal" entre Santa Coloma de
Farners i Riudarenes.
Aquest
estudi, ara, s'haurà de contraposar amb un altre: el que ha encarregat la
Generalitat al Col·legi d'Enginyers de Catalunya seguint el mandat del
Parlament. Aquest segon informe va néixer arran de la fèrria oposició del
territori (que fins i tot va fer una consulta sobre el ramal dels 400 kV). El
Departament d'Empresa i Ocupació, conselleria d'on depèn Energia, ja ha rebut
l'estudi i està pendent de fer-lo públic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada