Nord-est Llibertari: Rumor sobre una depuració de col·laboracionistes empordanesos amb el franquisme

divendres, 10 de juliol del 2015

Rumor sobre una depuració de col·laboracionistes empordanesos amb el franquisme

Salvador Dalí i Josep Pla a Portlligat (Cadaqués)

Els noms depurats de carrers i places de Madrid serien Salvador Dalí i Josep Pla, entre altres

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 10/07/2015

Figueres (Alt Empordà).-

De la mateixa manera que amb la caiguda del govern col·laboracionista amb Berlín i amb partits feixistes francesos de Vichy hi ha va haver certa depuració d’elements relacionats amb aquest règim quan es van retirar les tropes alemanyes de l’hexàgon francès l’agost de 1944 possiblement a la ciutat de Madrid hi haurà una petita depuració del franquisme, ja que el nou ajuntament format per grups esquerrans vol netejar carrers i places de nom relacionats amb la Dictadura. Entre aquests hi ha un rumor que dos empordanesos, amb molts carrers i places posades a Catalunya pel franquisme, primer, i per CiU i el PSC, després, quedaran esborrats de Madrid. El contrari que van fer equips de govern municipal de Madrid formats en la denominada Transició pel PSOE felipista i aquell PCE carrillista i, més endavant, pel PP.

Aquest cas de Madrid serien el noms de Salvador Dalí, protegit pel falangista Eugeni d’Ors en temps del primer franquisme, que va celebrar els cinc afusellaments franquistes del 27 de setembre de 1975, quan Franco estava a punt de morir, cosa que comportà diversos sabotatges a la propietats del pintor a Portlligat de Cadaqués (Alt Empordà), com ara vidres trencats de l’habitatge, i de Púbol, a la Pera (Baix Empordà), amb un incendi al castell, segons notícies publicades aquells anys en la premsa convencional, i Josep Pla, un espia múltiple, propi d’un periodista oportunista, que després de treballar per Francesc Macià durant la dictadura de Primo de Rivera es passà a la menjadora de Francesc Cambó durant la Segona República. En la Guerra Civil fou espia franquista a Marsella en la xarxa de Bertran i Musitu, els Serveis d’Informació de la Frontera del Nord-est (SIFNE). Els anys 1942-1944, duran l’ocupació militar alemanya de la zona francesa del govern de Vichy, va dirigir una xarxa aliada britànica americana des de l’Escala (Alt Empordà). Finalment, en el franquisme tardà redactava informes pel president de la Generalitat a l’Exili, Josep Tarradellas.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...