 |
| Observant les aus del riu Ter, al seu pas per la ciutat de Girona |
L'informe
del Projecte Rius també alerta que en diferents trams es registra un baix índex
de macro invertebrats
TRAMUNTANA
VERMELLA MAIL 11/07/2015
La Cellera de Ter (La Selva).-
El Projecte Rius, una iniciativa de
l'Associació Hàbitats, ha presentat l'informe de l'any 2014 que fa una anàlisi
social, ambiental i econòmica de les principals conques catalanes. En el cas de
la demarcació de Girona, el voluntariat del Projecte Rius ha realitzat 45
inspeccions, entre la campanya de la primavera i de la tardor, a tres conques
gironines: el Ter, el Fluvià i la Tordera.
La
majoria de les inspeccions corresponen al riu Ter, tenint en compte, com es
manifesta des del Projecte Rius, que la distribució dels grups de voluntaris es
vincula a la densitat de població de cada zona.
De
la conca del Ter, que ocupa una superfície de 2.955 quilòmetres quadrats i que
disposa de 716 quilòmetres tant de rius com de rieres, l'informe del 2014
subratlla que es troba afectada per infraestructures d'aprofitament hidràulic.
Això provoca, com s'ha alertat de manera reiterada des de les entitats
ecologistes, una alteració del cabal del Ter que afecta la seva connectivitat
fluvial i la qualitat del bosc de ribera. De fet, més de la meitat dels trams
analitzats de la conca del Ter tenen una qualitat mediocre o dolenta sobre
l'estat del bosc de ribera. A més, l'informe recorda que aquest riu compta amb
tres embassaments (Sau, Susqueda i Pasteral) que regulen i redueixen el seu
cabal en molts trams.
L'anàlisi
també destaca que la conca del Ter manté la presència de nitrats, sobretot a la
zona on es detecta una concentració important d'explotacions ramaderes. Les
inspeccions amb els registres de nitrats més elevats corresponen a la comarca
d'Osona. Finalment, sobre l'índex de macro invertebrats, es detecta un nivell
bo, per exemple, entre les capçaleres de les rieres del Llémena. Tot i això,
els trams més urbans del Ter tenen un baix índex de macro invertebrats; per
tant, es tracta d'un altre mal resultat tocant a la qualitat.
El
Fluvià i la Tordera
Pel
que fa a la conca del Fluvià, que ocupa una superfície de 974 quilòmetres
quadrats i que disposa de 246 quilòmetres tant de rius com de rieres, l'informe
del 2014 del Projecte Rius subratlla que compta amb una bona conservació. El
bon estat es detecta al curs alt del Fluvià, al seu pas pel Parc Natural de la
Zona Volcànica de la Garrotxa i al Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà,
entre altres trams. Tot i que en aquesta conca no hi ha cap gran embassament,
es detecta la presència de nombroses rescloses de derivació del cabal; una
situació que afecta la seva connectivitat. L'hàbitat fluvial i el bosc de
ribera del Fluvià estan ben constituïts, sense cap valor fisicoquímic anòmal i
amb l'índex de macro invertebrats variable.
A
la conca de la Tordera, que ocupa una superfície de 876 quilòmetres quadrats i
que disposa de 203 quilòmetres tant de rius com de rieres, presenta una bona
conservació. Segons les inspeccions del voluntariat del Projecte Rius, un
exemple d'aquest estat favorable és en la Tordera que travessa el Parc Natural
del Montseny. L'informe també destaca que el riu supera un curs mig força
poblat i un curs baix amb una gran pressió turística estival. Finalment,
l'hàbitat fluvial i el bosc de ribera de la Tordera tenen un estat que se situa
entre moderat i bo. Hi ha paràmetres, com l'índex de macro invertebrats, amb un
valor baix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada