En el 1938, arran de la caiguda
del front d'Aragó, passà a Catalunya on va fer de mestre a la Granja Escola
«Sebastián Faure» de Llançà, depenent de la Confederació Nacional del Treball
(CNT), amb Félix Carrasquer Launed, amb qui es lligà estretament.
L'ofensiva
franquista de desembre de 1938 motivà que fos incorporat a una companyia
divisionària formada majoritàriament per militants confederals acantonada a
Centelles.
Fugint
de l'avanç italià, l'11 de febrer de 1939 passà el Pirineu per Portbou i durant
10 mesos va estar internat als camps de concentració d'Argelers i de Barcarès.
Després
de passar pel Centre de Classificació de Figueres i el Dipòsit de Concentració
de Reus, va ser enviat al Batalló Disciplinar de Soldats Treballadors núm. 1 de
Punta Bolònia, a prop d'Algeciras i Tarifa, i el desembre de 1941 va ser
traslladat al Batalló Disciplinar de Soldats Treballadors núm. 46, amb el qual fa
treballs forçosos en les excavacions d'Empúries L'agost de 1942 va ser traslladat a Camallera,
on s'encarregà d'un magatzem d’obres.
Roberto Segura Mata:
El 7 de
juliol de 1917 neix a San Mateo de Gállego (Aragó) l'anarcosindicalista Roberto
Segura Mata.
Quan
era un infant la seva família s'instal·là a Zuera (Aragó) i d'adolescent ajudà al seu germà, el també militant anarcosindicalista Manuel Segura Mata, a la seva
barberia d'aquesta localitat. Quan el cop feixista de juliol de 1936 aconseguí
fugir i arribar a Tardienta (Aragó) on amb el seu germà Manuel ajudà a
l'hospital del poble fins que va ser expulsat per la reacció stalinista.
A
Barcelona s'enrolà en la «Columna Ascaso» amb la qual va combatre com a
sanitari al front d'Osca.
Cridat
pel seu germà Manuel, s'establí a Alcanyís (Aragó), on milità en les Joventuts
Llibertàries i col·laborà en el Comitè Regional d'Aragó. També treballà a la
impremta del periòdic Cultura y Acción.
En el 1938, arran de la caiguda del front d'Aragó, passà a Catalunya on va fer de
mestre a la Granja Escola «Sebastián Faure» de Llançà (Alt Empordà), depenent
de la Confederació Nacional del Treball (CNT), amb Félix Carrasquer Launed, amb
qui es lligà estretament. Traslladada a Sant Vicens dels Horts (Baix Llobregat)
durant la tardor de 1938 amb la intenció de donar a conèixer la tasca que es
realitzava en la mateixa, va ser cridat a files i destinat a una escola de
mecànic d'aviació.
L'ofensiva
militar franquista de desembre de 1938 motivà que fos incorporat a una
companyia divisionària formada majoritàriament per militants confederals
acantonada a Centelles (Osona). Fugint de l'avanç italià, l'11 de febrer de
1939 passà el Pirineu per Portbou (Albera marítima, Alt Empordà). Durant 10
mesos va estar internat als camps de concentració d'Argelers i de Barcarès, al
Rosselló. Durant el Nadal de 1940 fou incorporat en un batalló de treballadors
de l'exèrcit francès, format per 250 persones, que fou traslladat a Cerdon
(Centre de França) per a construir barracots de fusta i d'obra per als operaris
d'una fàbrica de municions. Quan la invasió alemanya, s'uniren a l'èxode de
refugiats que fugien cap al sud, passant per Chateauroux i Tolosa de
Llenguadoc, fins que fou internat als camps de Brams i d'Argelers.
Després
d'un temps fent llenya a Vernet (Llenguadoc, Occitània), va ser tornat al camp
de concentració, on prengué la resolució de retornar a l'Espanya franquista.
Després de passar pel Centre de Classificació de Figueres (Alt Empordà) i el
Dipòsit de Concentració de Reus (Baix Camp), va ser enviat al Batalló
Disciplinar de Soldats Treballadors núm. 1 de Punta Bolònia, a prop d'Algeciras
i Tarifa, on treballà en tasques de condicionament del sector de Punta
Paloma-Palomera (Cadis, Andalusia).
El
desembre de 1941 va ser traslladat al nou Batalló Disciplinar de Soldats
Treballadors múm. 46, amb el qual fa treballs forçats amb altres companys en
les excavacions d'Empúries, a l'Escala (Alt Empordà). L'agost de 1942 va ser
traslladat a Camallera (Alt Empordà), on s'encarregà de la vigilància d'un
magatzem d’obres.
Un
cop lliure i després de fer el servei militar, entre 1944 i 1945, fou el
responsable de la impremta clandestina de Martillo, òrgan del Sindicat de la
Metal·lúrgica de la CNT. Detingut en 1945, va ser empresonat.
Una
vegada lliure, treballà com a projeccionista de cinema i milità en el clandestí
Sindicat d'Espectacles de la CNT de Barcelona.
Després
de la mort del dictador Francisco Franco, participà en 1976 en l'Assemblea de
Sants, on es reconstruí la CNT a nivell de Catalunya, i va ser nomenat
secretari del Sindicat d'Espectacles de la CNT de Barcelona.
Després
del V Congrés de la CNT-AIT, a Madrid, i de l'escissió que es desencadenà,
abandonà el sindicat.
Trobem
articles seus en nombroses publicacions llibertàries, com ara Anthropos, CNT,
L'Espectacle, Solidaridad Obrera, etc.
La seva
companya fou Juana Celma, militant de les Joventut Llibertàries d'Alcanyís.
En
el 2008 vivia a Badalona (Barcelonès Nord).
Deixà
inèdites unes memòries, Mis batallitas, les quals en 2010 va ser publicades per
la seva filla Aurora Segura Celma en edició privada sota el títol Batallitas
(1936-1969).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada