dissabte, 25 de juliol del 2015

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST: El 25 de juliol de 1928 neix a Sant Gervasi el militant anarquista i resistent llibertari Joan Busquets Verges, dit El Senzill

El setembre de 1946 intentà passar la frontera sense èxit; detingut, fou maltractat i tancat durant tres mesos a la presó provincial que hi havia a Salt. 
Resideix a Ceret i a Bretanya treballant en la recuperació de la memòria històrica i el reconeixement de la guerrilla llibertària. 




Joan Busquets Verges: 
El 25 de juliol de 1928 neix al barri de Sant Gervasi de Barcelona el militant anarquista, anarcosindicalista i resistent llibertari Joan Busquets Verges, també conegut com El Senzill. Afiliat a la clandestina Confederació Nacional del Treball (CNT), en el 1944, quan feia d'aprenent a la fàbrica de la Hispano-Suïssa de Barcelona, intervingué en una vaga promoguda pel sindicat anarcosindicalista.  
El setembre de 1946 intentà passar la frontera sense èxit; detingut, fou maltractat i tancat durant tres mesos a la presó provincial que hi havia a Salt (Gironès). L'any següent aconseguí creuar la frontera clandestinament, es posà a fer feina a les mines de Cransac i establí contacte amb el Moviment Llibertari Espanyol (CNT-MLE) de Tolosa de Llenguadoc.  
En el  948 s'uní al grup d'acció antifranquista de Marcel·lí Massana Vancell (Panxo) i realitzà, amb altres companys (Pons Argilés, Ramon Vila, Pérez Pedrero, Puig Costa, Antoni Torres, etc.), accions al Principat de Catalunya, especialment transports d'armes i d'explosius i voladures de torres elèctriques i de vies fèrries a la zona de Manresa, Berga i Terrassa durant l'estiu de 1949.  
Després d'un breu pas pel grup de Josep Sabaté Llopart, durant la tardor de 1949 s'integrà en el grup dels germans Gregorio i Saturnino Culebras (Los Primos). El 4 de setembre de 1949 marxà a la Catalunya amb el grup guiat per Ramon Vila Capdevila (Caracremada) i constituït per Los Primos, José Conejos García, Manuel Aced Ortell, Helios Ziglioli i Manuel Sabaté Llopart. En arribar a Barcelona, participà en una reunió al barri del Clot amb 25 membres dels grups d'acció i després recuperà, amb Josep Sabaté, les armes amagades en un poble proper, però finalment fou detingut el 18 d'octubre de 1949. Tancat a la presó Model de Barcelona a partir del 16 de novembre, fou jutjat en consell de guerra i condemnat a mort, amb Manuel Sabaté i Saturnino Culebras –que van ser afusellats al Camp de la Bota el 24 de febrer de 1950--, el 7 de desembre de 1949 --Manuel Aced, José Conejos i Gregorio Culebras van ser condemnats a 30 anys de presó i Miguel Acevedo Arias a 20--. Finalment la seva pena fou commutada per 30 anys de reclusió el febrer de 1950. Tancat a la presó valenciana de Sant Miquel dels Reis, el 6 de febrer de 1956 intentà amb Gómez Casas fugir d'aquest centre, però l'evasió es va veure frustrada al trencar-se una cama saltant un mur; condemnat a quatre mesos de masmorra, fou transferit finalment a l'hospital de València.  
El març de 1958 fou traslladat a l'hospital penitenciari de la madrilenya presó de Yeserías, on fou operat a la cama. El 29 de juny de 1958 va ser traslladat a Carabanchel, on restà un mes fins al seu retorn a Sant Miquel dels Reis.  
El maig de 1965 fou transferit al centre penitenciari de Burgos, des on serà alliberat el 18 d'octubre de 1969, després de vint anys ininterromputs de tancament.  
D'antuvi s'establí a Barcelona i després marxà al Llenguadoc, on es mostrà força actiu en la Comissió de Presos de Tolosa. Instal·lat a París a partir de 1974, l'octubre de 1976 fou detingut amb una desena de companys com a mesura cautelar davant la visita a París del rei Joan Carles de Borbó i se li assignà la residència a Belle Ile.  
En el 1977 va crear, amb Manuel Llatser Tomás i Alicia Mur Sin, l'Associació de Presos Polítics del Franquisme a França, que fou legalitzada el 31 d'octubre de 1990.
Resideix a Ceret (Vallespir) i a Bretanya treballant en la recuperació de la memòria històrica i el reconeixement a Catalunya de la guerrilla llibertària fins el 1978.
Durant la seva vida ha col·laborat en diverses publicacions llibertàries, com ara El Aguilucho, Catalunya Resistent, Cenit, Polémica, Rojo y Negro, etc.  
L'any 1998 publicà la seva autobiografia Veinte años de prisión. Los anarquistas en las cáceles de Franco, traduït al català en 2008 sota el títol El Senzill. Guerrilla i presó d'un maqui.  

Mira també:
[http://nordestllibertari.blogspot.com/2013/07/reeditades-les-memories-del-company.html]

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada