 |
| El Congrés durant l'aprobació de la Ley de Amnistía el 14 d'octubre del 1977 |
Article d’opinió de l’exmaqui Joan Busquets des de Normandia
PSOE i PP volen que la llei d’amnistia no es toqui
Actualment Rodolfo Martín Villa està reclamat juntament amb altres
dinou presumptes torturadors de la dictadura franquista per una jutge
argentina María Servini de Cobria, acusats per crims contra la
humanitat, emparant-se en el principi de la justícia universal
La Interpol a l’Argentina ha sol·licitat a la Interpol de Madrid
l’extradició urgent de vint persones investigades per la jutge María
Servini per crims comesos durant el franquisme, entre els quals es
troben els exministres José Ultrera Molina i Rodolfo Martín Villa.
José Utrera Molina se l’acusa d’haver convalidat amb la seva
signatura la sentència de mort per garrot vil de l’anarquista Salvador
Puig Antich i dels cinc últims afusellats pel franquisme (executats el
27 de setembre de 1975), tres militants del FRAP, José Humberto Baena,
José Luis Sánchez Bravo i Ramón García Sanz, i dos militants d’ETA
polític militar, Juan Paredes Manot (Txiki) i Àngel Otaegui, Actualment,
José Utrera, forma part de la Fundació Francisco Franco. La seva
carrera política va començar de molt jove en el "Front de Joventuts"
(organització juvenil del partit Falange)
Pel que fa a Rodolfo Martín Villa és considerat responsable de
repressió en una concentració a Victoria 3 març 1976, on suposadament va
ordenar l’ús d’armes de foc, per encàrrec del president de l’Executiu,
Carlos Arias Navarro, on hi va haver 5 morts i més de cent ferits. Se
l’acusa també de ser part responsable de la intensa activitat
parapolicial que va desenvolupar sent ministre de Governació (76-79)
conegut com la porra de la "transició" per la duresa emprada en la
repressió de les manifestacions obreres i estudiantils.
Tanmateix, hi ha altres persones investigades a les que se’ls imputen
delictes tant o més greus, dedicats a jutges i lletrats. On hi ha noms
coneguts com Carlos Rey (advocat de la política del PP Alícia Sánchez
Camacho) que el 1970 era capità auditor del cos jurídic de l’exèrcit i
va participar en el Consell de Guerra de la causa 106/73, instruïda pel
Jutjat Militar Permanent núm 3 que va jutjar a Salvador Puig Antich. Va
desenvolupar les funcions de vocal ponent i, com a tal, ha informat i va
ser redactor únic de la sentència a condemna de mort executada el 2 de
març de 1974 per garrot vil.
A la llista d’imputats també hi ha un nodrit grup d’ex membres de forces de seguretat de l’Estat per presumptes tortures ...
Els socialistes i els del Partit Popular opinen que la Llei
d’Amnistia no deu tocar. "Va ser una llei necessària i no creiem
convenient revertir", explica a EL PAIS Ramón Jáuregui, exministre del
segon Govern de Zapatero:
Comprenem els sentiments. Estem molt més a prop dels torturats que
dels torturadors, però seguim convençuts que la llei va estar ben feta.
Alguns perdonem molt més que altres, però el perdó va ser col·lectiu. I
aquesta decisió és la base d’una convivència reconciliada ". Preguntant
per la possibilitat que el franquisme es jutgi a Argentina: "Jo accepto
la justícia universal, però crec que sempre ha de ser sotmesa als
criteris de la sobirania popular".
¿De què sobirania popular parla Jáuregui ?, segurament, es referirà
el pacte de 1977, en el qual van decidir uns quants bergants, que no
anaven a passar factura del que es va fer abans de 1976. Jáuregui i els
seus amics, amb aquesta llei proteccionista perdonen als botxins
franquistes de tots els seus crims i penalitza òbviament a les víctimes,
relegant-a l’oblit més absolut.
En primer lloc el poble no va ser mai consultat d’amnistiar els crims
de lesa humanitat o genocidi, com afirma, és una basta mentida. És
fàcil de perdonar quan no s’ha patit, que és el cas del Sr. Jáuregui,
però les víctimes acreditades, que han patit de veritat, veuen el
problema d’una manera molt diferent; Quina l’hi preguntin a les mares
republicanes! que els van robar els nadons quan estaven a la presó. Per
tant és legítim que les famílies de les víctimes, cada vegada més
nombroses, reclamin: JUSTÍCIA, VERITAT I REPARACIÓ.
És bo recordar als curts de memòria el que va representar la
depuració franquista, quan està més que provat que hi va haver tortures,
violacions, desaparicions, judicis sumaríssims, va ser una exterminació
sistemàtica, i que els franquistes van mantenir fins al final de la
dictadura. Aquesta classe de crims no són amnistiables, i no prescriuen
mai, segons les normes del DRET INTERNACIONAL.
Mentrestant la jutgessa María Servini de Cobria ha dictat una ordre
internacional de detenció contra vint dirigents i presumptes torturadors
de la dictadura franquista. Entre ells, l’exministre Rodolfo Martín
Villa i José Utrera Molina (El sogre d’Alberto Ruiz Gallardón).
Però de moment, el ministre de justícia Rafael Catalá Polo, confirma
que Espanya denegarà el lliurament, ho farà emparant-se en la Llei
d’Amnistia de 1977 i la prescripció dels delictes. Vaja argument! sap
perfectament el ministre de Justícia, que els crims contra la humanitat
imputats són delictes imprescriptibles, per tant l’Amnistia de 1977 la
qual fa referència és il·legal i no té legitimitat.
*Joan Busquets, exmaqui, des de Normandia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada