MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST: El 24 de juliol de 1973 mor a l’hospital de Perpinyà la propagandística anarquista Balbina Pi Sanllehy.

Formà part del sector més radical de l'anarquisme social català i confeccionà les primeres banderes roges i negres. 

Molt malalta, el 1970 s'instal·là a Banyuls de la Marenda.

 

Balbina Pi Sanllehy:   

El 24 de juliol de 1973 mor a Perpinyà (Rosselló) la propagandística anarquista i anarcosindicalista Balbina Pi Sanllehy. Havia nascut l'any 1896 a Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat).  

Obrera tèxtil, en el 1913 tingué una participació destacada en el conflicte d'aquest sector. En el 1917 s'afilià al Sindicat Fabril i Tèxtil de la Confederació Nacional del Treball (CNT) i aquest mateix any va ser nomenada delegada de la Federació Local de Sabadell, ciutat on va fer el seu primer míting amb Ángel Pestaña.

El gener de 1918 fou força activa durant la vaga contra l'alça dels preus. Durant els anys posteriors adquirí un gran prestigi com a oradora, juntament amb Rosari Dolcer i Lola Ferrer, fent gires propagandístiques per les comarques del Llobregat, del Vallès i del Berguedà, la finalitat de les quals era aconseguir que les dones s'impliquessin amb el moviment sindical. D'aquestes gires destaquen la de la campanya pels deportats a la Mola de Maó (1920) i la de l'Alt Llobregat, Penedès i Cartagena (1923).

Arran d'un discurs que va pronunciar al cinema de la Muntanya del Clot, que va ser publicat a Solidaridad Obrera, fou tancada. També destacà la seva tasca en els grups teatrals dels ateneus, labor que continuarà a l'exili francès amb representacions teatrals organitzades per la CNT, Solidaritat Internacional Antifeixista (SIA) i els comitès pro represaliats.  

Durant els anys del pistolerisme de la patronal catalana, s'acostà al republicanisme federal i, a més de la seva militància confederal, formà part de Dones Republicanes del Cercle Republicà Federal, a través de les quals portà a terme una intensa campanya contra la repressió que patia el moviment obrer.  

En 1923 assistí al Ple Regional de Catalunya de la CNT celebrat a Lleida. Col·laborà en Nuestra Voz i Solidaridad Obrera, moltes vegades fent servir els pseudònims Margot i Libertad Caída.  

Durant els anys republicans formà part del sector més radical de l'anarquisme social català i de l'anarcosindicalisme --segons Joan García Oliver confeccionà les primeres banderes vermelles i negres--.

Amb l'aixecament franquista de 1936 es marginà per desacords de l'estructura orgànica confederal, encara que formà part de l'Agrupació Femenina Anticlerical. En aquests anys trencà la seva relació amb l'anarcosindicalista Gonçal Soler, que de trentista passà a militar en el stalinista Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC).  

En acabar la guerra quedà a la Península, on romangué amagada. Durant la dècada dels seixanta s'exilià a París, on continuà participant en el moviment llibertari a la comarca parisenca.

Molt malalta, en 1970 abandonà la militància i s'instal·là a Banyuls de la Marenda (Rosselló), on es va agreujar la seva malaltia. Balbina Pi Sanllehy va morir d'un infart el 24 de juliol de 1973 a l'hospital de Perpinyà on havia estat internada.  

La seva filla, Teresa Soler Pi, que va néixer el 21 de setembre de 1919 a Sabadell, fou la coneguda cantant marxista catalana Teresa Rebull, militant el 1936 del Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM) –va estar en la txeca stalinista de Via Laietana 8 dies arran de les jornades de maig del 1937-- i del PSC a partir de 1976 –darrerament simpatitzava amb la CUP--, que va morir a Banyuls el passat 15 d’abril.