Aprovà
una oposició d'executius de Correus i entre 1978 i mitjans de 1979 treballà a
Vic
Jorge Rafael Benayas Manzanares:
El 24 de juliol de 1980 apareix
penjat a la seva cel·la de la Presó Provincial de Segòvia (Castella) el cos del
militant anarquista i anarcosindicalista Jorge Rafael Benayas Manzanares. Havia
nascut cap el 1958 a Madrid.
Es
llicencià en sociologia i en antropologia, i després es matriculà en història i
geografia. Durant un temps fou professor d'italià. Militant de la Confederació
Nacional del Treball (CNT-AIT), en el 1976, amb Pascual González González i
altres, creà l'Ateneu Llibertari de Villaverde, al barri madrileny de
Villaverde Alto.
Aprovà
una oposició d'executius de Correus i entre 1978 i mitjans de 1979 treballà a
Vic (Osona). Posteriorment va fer feina un mes al Centre de Processament de
Dades de Madrid i tot seguit com a delegat provincial --cap de comptes correts--
d'una oficina de la Caixa Postal d'Estalvis de Segòvia. El 12 de novembre de
1979 es produí un desfalc de 30 milions de pessetes en una oficina del Banc de
Santander que s'havien d'ingressar a la Caixa Postal d'Estalvis. Dies després,
el 19 de novembre va ser cridat a files, i, després de demanar l'excedència en
la feina, s'exilià a París (Illa de França) com a objector de consciència.
Acusat del desfalc per la Caixa Postal d'Estalvis de Segòvia, retornà a Madrid;
detingut, va ser alliberat poc després, però va ser novament empresonat el 10
de gener de 1980 per un jutge de Segòvia en espera de judici.
Des
de la presó denuncià un seguit de delictes en els que pretesament estarien
involucrats directius i empleats de dues entitats financeres de Segòvia, així
com el nom i llinatges de les persones que havien falsificat la seva signatura
i s'havien distribuït els 30 milions de pessetes, col·locant aquests diners en
comptes bancàries estrangers. A la presó realitzà una vaga de 23 dies, que el
portà a la residència sanitària de Segòvia, i, deprimit, intentà en dues
ocasions suïcidar-se. El seu advocat, José María Mohedano, plantejà seriosos
dubtes sobre el «suïcidi» del seu defensat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada